Anar al contingut

Deamia funis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Deamia funis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Deamia, dins de la família Cactaceae. És endèmica de l'alvertent atlàntic de Nicaragua central.

Descripció

[editar | editar còdic]

Deamia funis és una espècie de cactus epífito, d'hàbit colgante, trepador o rastrero, que es desenrolla sobre arbres. Els brots poden medir fins a 10 m de llarc i tenen diàmetros de 0,6 a 1,1 cm. Són articulats, cilíndrics i estan formats per segments més o menys rectes. Tenen la epidermis de color vert i a sovint estan coberts per una cera cuticular dura, trencadiça i transparent, similar a barniz. Es ramifican de forma irregular i solen presentar raïls adventicias en la part inferior, les quals els permeten ancorar-se al tronc i les branques dels arbres.

Presenten de 6 a 8 costelles estretes relativament redonejades, sobre les que s'assenten areolas separades entre sí d'1 a 1,5 cm. Tenen de 4 a 18 espines rectes de color taronja a negre, d'aproximadament 1,5 cm de llarc. No sol tindre espines tricomas (espines fines en forma de pèls), encara que a voltes apareixen unes poques persistents. Ademés solen desenrollar fulls escuamiformes i deltadas de 0,4 mm de llarc, encara que cauen prematurament.

Les flors són solitàries, molt fragants i presenten forma d'embut. Són actinomorfas, nocturnes i apareixen en els extrems dels tallos. Medixen de 8 a 10 cm de llarc i són de color blanc. Tenen el pericarpelo cobert d'espines (algunes més fines, semblades a pèls (tricomas)) i el periant en numerosos segments llaugerament diferenciats, d'1.5 a 2 cm de llarc. Els segments externs són de color vert groguenc pàlit a blanc (a voltes en l'àpiç marró pàlit), i els interns blancs. Els estams medixen d'1.5 a 3 cm de llarc i el estigma ho tenen ubicat per damunt de les anteres, ya que el seu estil és llarc i medix de 6 a 8 cm de llongitut. Sol florir en l'estació seca, en els mesos de giner a abril.[1]

Els fruts són ovoides i de color vert groguenc quan estan a mig madurar. Tenen la pell plana, en aproximadament 20 espines de fins a 0,7 cm de llongitut, encara que no apleguen a cobrir completament la superfície del frut.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és l'alvertent atlàntic de Nicaragua central i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec. Es desenrolla en zones de boira de boscs secs i estacionals, a elevació de 322 a 423 metros sobre el nivell de l'mar.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Deamia funis va ser descrita pels botànics Barry Edward Hammel i Ángel Salvador Arias Montes i publicada per primera volta en la revista científica Phytotaxa 576: 221 en 2022.[3]

Etimologia
  • funis: epítet específic llatí que significa 'cuerdo' o 'soga', fent referència als brots llarcs, colgantes i semblats a cordes quan la planta creix sobre les branques horisontals dels arbres.[5]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

La zona a on es coneix l'existència d'esta planta, en estar subjecta a la ganaderia, sofrix una contínua destrucció de l'hàbitat. Per tant, segons les directrius per a l'us de les categories i criteris de la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN (2022) esta espècie deuria considerar-se "En Perill d'Extinció (EN).[2]

Es cultiva rarament com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través d'esquejes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Species New to Science: [Botany • 2022 Deamia funis (Cactaceae) • A New Species from Nicaragua]». Species New to Science. Consultat el 2025-05-21.
  2. 2,0 2,1 «A new species of Deamia (Cactaceae) from Nicaragua».Phytotaxa.576(2)
    220–226.ISSN 1179-3163.doi:10.11646/phytotaxa.576.2.8.Consultat el 2025-05-21.
  3. 3,0 3,1 «Deamia funis Hammel & S.Arias | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-21.
  4. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1], Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
  5. «Deamia funis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-21.