Anar al contingut

Deamia testudo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Deamia testudo (Deamia testudo)


Deamia testudo, coneguda comunament com pitayita nocturna de tortuga,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una espècie de cactus hemiepífito, d'hàbit colgante, trepador o rastrero, que es desenrolla sobre arbres o superfícies rocoses. Els brots són articulats, cilíndrics i estan formats per segments. Cada u d'ells medix fins a 25 cm de llarc i de 3 a 10 cm de diàmetro. Tenen la epidermis de color vert i a sovint estan coberts per una cera cuticular dura i trencadiça. Són molt ramificats i solen presentar raïls adventicias resistents en la part inferior, les quals els permeten ancorar-se al tronc dels arbres o roques.[2]

Presenten de 3 a 6 costelles estretes similars a ales, solen estar dispostes en un sol costat i medixen d'1 a 3 cm d'alt. Sobre elles s'assenten areolas que contenen de 6 a 12 espines de color marró. Estan esteses i medixen d'1 a 2 cm de llarc. També tenen cerdes de fins a 1 cm de llarc, encara que són escasses i caduques.[3]

Les flors són solitàries, molt fragants i presenten forma d'embut. Són de color blanc i solen tindre un periant simètric alguna cosa unilateral. Medixen de 25 a 28 cm de llarc, en els estigmes ubicats per damunt o al mateix nivell de les anteres. Tenen el pericarpelo i el tubo floral coberts de chicotetes escamas i tricomas marrons de fins a 1,5 cm de llarc.[4]

Els fruts són de color roig pàlit, globosos i sense espines o cerdes. Medixen de 5 a 9 cm de llarc, en diàmetros de 3 a 3,5 cm i una polpa de color blanc. Els seus llavors medixen de 2.6 a 2.8 mm de llarc 1.5 a 1.6 mm d'ample. Són de color marró obscur i lluents, en un micro-relleu barrugós.[5]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del sur de Mèxic fins a Centroamérica (concretament en països com Belize, Costa Rica, Guatemala, Hondures i Nicaragua). Adicionalment ha segut introduït en l'Índia.

Creix principalment en el bioma tropical estacionalment sec, des dels 50 als 1 300 m s. n. m..

Ecologia

[editar | editar còdic]

Els seus segments solen estar habitats per formigues, les quals viuen en els buits que queden entre les costelles superpostes.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com Cereus testudo per Wilhelm Friedrich von Karwinsky von Karwin i tant validada com publicada per Joseph Gerhard Zuccarini en Abhandlungen der Mathematisch-Physikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften 2: 682, en 1837, hui en dia és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[7]

Més alvance, seria transferida al gènero Selenicereus per Franz Buxbaum en Kakteen 1(VI): CIIa, f. 6, en 1965, nom científic que també és un sinònim actualment.[8]

Ulteriorment seria transferida al gènero Deamia per Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose en The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 213, f. 293, en 1920.[9]

Vejau: Deamia

testudo: epítet llatí que significa "tortuga", fent referència al creiximent de la planta en brots segmentats adherits als troncs dels arbres, lo que recorda a una processó de tortugues verdes obscur caminant una despuix d'una atra.[10][11]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.

No es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, encara que algunes poblacions es veuen afectades per la deforestación, per la conversió de l'hàbitat per a l'agricultura i la ganaderia en chicoteta escala.

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de esquejes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Pitayita nocturna de tortuga (Deamia testudo)». EncicloVida. Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. Consultat el 2025-05-22.
  2. «Pitaya de tortuga (flora)». Diccionari Enciclopèdic Veracruzano. Universitat Veracruzana. Consultat el 2025-05-22.
  3. Britton, Nathaniel Lord; Britton, Nathaniel Lord; Eaton, {{{nom3}}}; Rose, {{{nom4}}} (1919). [1], Carnegie Institution of Washington.
  4. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). , Ulmer. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  5. «A new species of Deamia (Cactaceae) from the Mesoamerican region».Phytotaxa.ResearchGate.369(4)
    251–259.ISSN 1179-3155.doi:10.11646/phytotaxa.369.4.2.Consultat el 2025-05-22.
  6. Hunt, David (2006). (en en), Milborne Port, Regne Unit: dh Books.
  7. «Cereus testudo» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-10-06.
  8. «Selenicereus testudo» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-10-06.
  9. «Deamia testudo» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-10-06.
  10. Plantilla:Cita DHLE
  11. Eggli, Urs; Newton, {{{nom2}}} (2004). (en en), Nova York: Springer, p. 238. doi:10.1007/978-3-662-07125-0. ISBN 978-3-662-07125-0.