Deformació professional
Deformació professional és la tendència a vore les coses des del punt de vista de la pròpia professió en lloc de tindre una perspectiva més àmplia. Açò implica que la formació professional a sovint resulta en una distorsió de la forma en que es perceben el món.[1] El dit: "Quan tens un martell, tot et semblen taches" caracterisa a este fenomen. El premi Nobel Alexis Carrel va observar: "Tot especialiste, per un conegut biaix professional, creu que comprén en ser humà en la seua totalitat, quan en realitat solament capta una chicoteta part d'ell".[2]
Com a terme en psicologia, provablement va ser falcat pel sociòlec belga Daniel Warnotte[3] o pel sociòlec rus-nortamericà Pitirim Sorokin.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Julia Bönisch, "Déformation professionnelle: Beruflich bedingte Missbildung" Süddeutsche Zeitung (30 de novembre de 2007). (en alemà)
- ↑ Carrel, Alexis (1939). «Chapter 2», Man, The Unknown, New York: Harper & Brothers.
- ↑ Merton, Robert K. (1957). Social Theory and Social Structure, Glencoe, IL: Free Press, p. 198. «The transition to a study of the negative aspects of bureaucracy is afforded by the application of Veblen's concept of 'trained incapacity', Dewey’s notion of 'occupational psychosis' or Warnotte's view of 'professional deformation'. ("La transició a un estudi dels aspectes negatius de la burocràcia es conseguix per mig de l'aplicació del concepte de Veblen d'incapacitat entrenada, la noció de Dewey de psicosis ocupacional o la visió de Warnotte de deformació professional.")»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deformación profesional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.