Deirochelys reticularia

Deirochelys reticularia (Deirochelys reticularia)

Deirochelys reticularia és una espècie de tortuga d'aigua dolça poc comuna del surest d'Estats Units. Forma part del tàxon monotípic del gènero Deirochelys.

El nom comú en anglés de tortuga "Pollet" es referix al sabor de la seua carn, que solia ser popular en els mercats del sur d'Estats Units.

Descripció

Són similars en aparència a Chrysemys picta, pero tenen un inusualment llarc coll de ralles que està prop de la llongitut de la closca, en una ralla groga en les pates davanteres i en les pates atrasseres. La closca té forma de pera, i és de color oliva al marró obscur. Les femelles són generalment més grans que els machos, i els mascles tenen una llarga i grossa coa. Els mascles també tenen garres més llargues. En nàixer medixen una polzada de diàmetro, i els adults alcancen de 10,2cm a 25,4 cm. Són de tamany mijà en comparació a atres tortugues.

Comportament

Es troben regularment en terra, la migració entre els hàbitats aquàtics, o la busca d'àrees per a excavar en el sol i escapar de les condicions seques. Els mascles en general viagen més que les femelles. Passen molt temps prenent el sol en els troncs i en les roques i nadant en chicotets grups. Passen la hibernación en el fanc bla, pero solament en la partix nort del seu ranc, i en la vegetació de l'aigua. Són tímides i mosseguen en molta facilitat.

Esperanza de vida

Algunes han segut recapturadas fins a 15 anys despuix de la seua primera captura. Algunes varen aplegar a l'edat màxima de 20 a 24 anys en estat salvage.

Distribució

L'espècie està formada per tres subespecies, es troben en un hàbitat adequat en tot el surest d'Estats Units. Deirochelys reticularia es troba en la zona costera de #Virginia a Texas i cap al nort d'Oklahoma i Arkansas. La subespecie de Florida, D. r. chrysea, es llimita a la península de Florida. En l'est pel riu Mississipi. És una tortuga pelegrina, i en freqüència es troba vagant llunt de l'aigua.

Hàbitat

Són semi-aquàtiques, es troben tant en aigua com en terra. Preferixen zones d'aigua tranquila: llacs, canals, pantans, pantans de ciprers, i baïes de les Carolinas. Preferixen l'aigua en una densa vegetació i el substrat bla. Són tolerants als hàbitats aquàtics efímers i de fàcil accés a la terra per a excavar en el sol i escapar de les condicions seques. Han segut trobades a una profunditat d'uns pocs centímetros fins a més de 2 m.

Reproducció

Els mascles es reproduïxen en tortugues femelles per la vibració de les garres davanteres contra la cara. Una volta que la femella és receptiva ocorre la còpula. Són diferents de la majoria de les atres tortugues d'Amèrica del Nort, ya que anidan en qualsevol dia d'autumne o hivern. En Carolina del Sur hi ha dos temporades de posada d'ous; de l'hivern a la primavera (febrer a maig) i autumne fins a principis d'hivern (agost a novembre). Les femelles excaven nius cilíndrics en la terra en una gran varietat de tipos de sols, des d'arenencs a sols pesats. Les femelles posen de 2 a 19 ous. Els embrions passen per un periodo de dispause en la fase de gàstrula tardana. Es deu experimentar un periodo de temperatures fredes ans que alvance el desenroll. Els ous eclosionan en 152 dies a 29 graus Celsius, alguns ous poden passar l'hivern en el niu abans de l'eclosió. La temperatura d'incubació influïx en el sexe dels embrions, en 25 graus Celsius la temperatura d'incubació produïx machos. Les temperatures més altes tenen com resultat un aument en els embrions de sexe femení, en només l'11 per cent de mascles a una temperatura d'incubació de 30 graus centígrats.

Alimentació

Són omnívoras, mengen carrancs de riu, peixos, frutes, insectes, invertebrats, granotas, taperots i plantes. Durant el primer any de la seua vida són casi totalment carnívores.

Estat de conservació

Les poblacions es consideren actualment estables en tota la seua extensió, encara que sí s'enfronten a amenaces potencials. La destrucció de l'hàbitat reduïx l'hàbitat adequat per a la migració i la hibernación. A voltes moren en les carreteres a mida que migran entre hàbitats, i també és caçada com a aliment.

Subespecies

Hi ha tres subespecies:

• reticularia reticularia Deirochelys

• De Florida (Deirochelys reticularia chrysea)
• Occidental (Deirochelys reticularia Miaría)

Referències

• https://web.archive.org/web/20101104115312/http://www.dgif.virginia.gov/wildlife/virginiatescspecies.pdf
• Turtles of the World, 2010 Update:Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status (Checklist 000v3), p. 99
• Manfred Rogner: Schildkröten – Biologie, Haltung, Vermehrung, Eugen Ulmer KG, Stuttgart 2008, ISBN 978-3-8001-5440-1

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Deirochelys reticularia.
• Fotos der Florida Langhalsschmuckschildkröte
• enature.com