Delta II

La família dels vehículs de llançament Delta II va ser dissenyada i construïda per la divisió de Sistemes de Defensa Integrats de Boeing i ha estat en servici des de 1989. El programa de Delta II va començar a ser responsabilitat d'United Launch Alliance l'1 de decembre de 2006.

Història

Tots els vehículs de llançament no reutilisables dels Estats Units deurien haver segut descartats despuix del advenimiento de la llançadora espacial, pero l'accident del Challenger va tornar a iniciar els preparatius de la Delta. La Delta II, específicament, va ser dissenyat per a acomodar al sistema GPS Bloc II de satèlits. De totes maneres, els Delta II han llançat de manera exitosa 124 proyectes (fins a decembre de 2006), incloent vàries missions de la NASA a Mart:

Mars Global Surveyor en 1996.
Mars Pathfinder en 1996.
Mars Climate Orbiter en 1998.
Mars Polar Lander en 1999.
Mars Odyssey en 2001.
Mars Exploration Rovers (MER-A, Spirit i MER-B, Opportunity) en 2003.
Phoenix (sonda) en 2007

Descripció del vehícul

Les Deltes són vehículs no reutilisables (ELVs), lo que vol dir que solament s'utilisen una volta. Cada vehícul de llançament consistix en:

Fase I: Tancs de queroseno i oxigen líquit que alimenten el motor principal de Rocketdyne RS-27 per a l'ascens.
Motors propulsors de combustible sòlit: Utilisats per a incrementar l'espente durant els dos minuts inicials del vol, per la major densitat atmosfèrica. L'eixida de capacitat mija Delta II té nou motors en total (sis que s'encenen en el sol, i tres durant el vol); els atres models solament usen tres o quatre.
Fase II: Tancs de combustible i oxidant que alimenten un motor hipergólico Aerojet capaç d'encendre's i apagar-se en vol, que s'encén una o més voltes per a insertar el conjunt de vehícul de llançament i nau espacial a una òrbita terrestre baixa. Esta fase també conté el "cervell" del vehícul, una plataforma inercial combinada en un ordenador de guia que controla els acontenyiments del vol. 
Fase III: Un motor sòlit opcional de ATK-Thiokol (algunes eixides Delta II solament tenen dos fases, i generalment s'usen per a missions a la òrbita terrestre), que proporciona la major part de l'increment en velocitat necessari per a deixar l'òrbita terrestre i injectar la nau espacial en una trayectòria a Mart. Seguix conectat a la mateixa fins que eixecuta el seu encés, i llavors se separa. Esta fase està estabilisada per gir i no té sistema actiu de guia; depén de la segona fase per a una orientació correcta abans de la separació de les fases II i III.
Coberta de la càrrega: Una coberta de la càrrega de metal fi o materials composts (també coneguda com cofia) per a protegir a la nau espacial durant l'ascens a través de la atmòsfera terrestre.

A la família de Delta II se li coneix, més tècnicament, en una série de còdics numèrics:

El primer dígit és o 6 o 7, denotant les Deltes de les séries 6000- o 7000-. Els de la série 6000-, que varen volar per última volta en 1992, tenien una primera fase en un Tanc Llarc Extra Estés en un motor principal RS-27, ademés d'eixides propulsors sòlits Castor IVA. El model actual de la série 7000- té un motor RS-27A, en una campana del motor més gran per a major ràtio d'expansió i millor eixercite a alta altitut, i GEM (Motors de Grafit-Epoxy). Els GEMs són més grans i tenen una estructura de materials composts per a reduir pes, front als Castors d'estructura d'acer.

El segon dígit indica el número de propulsors sòlits, normalment 9. En tal cas, sis s'encenen en l'envolament, i tres un minut dins del vol. Les eixides que tenen 3 o 4, els encenen tots en desapegar. 

El tercer dígit és 2, que denota una segona fase en un motor Aerojet AJ10. Este motor és re-encendible, per a missions complexes. Solament les Deltes d'abans de la série 6000- utilisaven un motor diferent, el TR-201.

L'últim dígit denota la tercera fase. 0 vol dir que no hi ha, 5 indica una fase de Mòdul d'Ajuda a la Càrrega (PAM) en un motor Star 48 sòlit, i un 6 indica un Star 37.

Per eixemple, una Delta 7925 té la tercera fase anterior, nou propulsors GEM, i una tercera fase PAM. Una Delta 7320 és un vehícul en dos fases i 3 eixides propulsors sòlits.

Una Delta II-Heavy (Pesat) té els propusores GEM-46, més grans, dissenyats originàriament per al Delta III. Es designen com 7xxxH.

Hi ha tres cobertes de la càrrega disponibles: l'original d'alumini, que té 2,9 m de diàmetro. Una coberta de 3,05 m de diàmetro està feta de composts, i pot ser distinguida per la seua banda frontal que acaba en punta, aixina com la seua part d'arrere. Una coberta de més de 3 metros s'usa per a les càrregues més grans.

Passagers notables

Archiu:Delta 7320-10C launching Swift.jpg

Envolament d'una eixida Delta II, (7320-10C).

NEAR
Mars Global Surveyor
Mars Pathfinder
Deep Space 1
Mars Climate Orbiter
Mars Polar Lander
Mars Odyssey 2001
CONTOUR
Mars Exploration Rovers: Spirit (MER-A)/Opportunity (MER-B)
Swift Gamma-Ray Burst Mission
Deep Impact
Telescopi espacial Spitzer (SIRTF)
MESSENGER
STEREO
SAC-D
GRAIL
Kepler

Aplicacions Futures

La segona fase construïda en Aerojet ha segut elegida per la NASA per a ser usada com el principal motor propulsor de la nau Orión, que reemplaçarà la llançadora espacial despuix de 2010. El motor va ser elegit per les seues capacitats de reignición i per un canvi des del sistema de propulsió per oxigen líquit /metà cap a un sistema de combustible hipergólico i metà similar a l'usat en els sistemes RCS i OMS del transbordador espacial.