Delta del Kubán

La delta del Kubán (en rus: Де́льта Куба́ни) és un dels principals deltes de Rússia, format per la desembocadura del riu Kubán en el mar de Azov, immediatament al nort de l'extrem occidental de la cordillera del Caucas, a l'oest de les terres baixes de Kubán-Azov i a l'est de la península de Tamán. Té una superfície d'uns 4 300 km², una quarta part de la del delta del Volga, el major d'Europa.

Ocupa casi la mitat meridional de la costa oriental de la mar de Azov. El braç principal del riu finalisa prop de Temriuk, no obstant la delta s'estén des de Primorsko-Ajtarsk al limán de Vitiázevo, ya que el curs antic del Kubán per allí desembocava al mar Negra, lo que fa d'esta delta, a dos mars, un dels més insòlits del món. La llongitut total de la llínea de costa de la delta és de 280 km (160 km en la mar de Azov i 120 km en la mar Negra). La delta s'inicia 116 km ric dalt, a l'altura de la ciutat de Slaviansk-na-Kubani i el Bosc Rojo del Kubán, a on sorgixen per la dreta del riu els distributarios Anguélinski i Protoka, que es du prop del 40% de l'aigua i desemboca en la mar de Azov en Achúyevo.

La delta, densament poblat i cultivat d'arrossarés, s'assenta sobre una depressió pantanosa marítima en la que abunden les marismas, els estanys, els canals, les illes i illetes i els yérik o distributarios, està cobert de juncs, canyes i les caires. El seu hàbitat és favorable a les plantes de climes subtropicales i templats. Anualment la recollida d'aigua dolça en la delta és de 13,5 km³, dels quals prop de 2,5 km³ queda retinguda en les marismas. Esta cantitat ha disminuït des de la construcció del embassament de Krasnodar, finalisat en 1975.

La península de Tamán era en l'antiguetat un archipèlec que ha anat unint-se en el rovina arrastrat pel riu i per l'activitat dels volcans de fanc del suroest de la delta. Moltes dels estanys i marismas han segut reblides pels materials dels volcans.

Lloc Ramsar del grup de limanes Akhtaro-Grivenskaya

Un limán és un estany propi de les costes de la mar Negra, en este cas, en la mar de Azov, a on es troba la major part de la delta del Kubán. El grup de limanes Akhtaro-Grivenskaya es troba al nort de la delta, en una zona rodejada d'agricultura intensiva. En 1994 va ser declarada lloc Ramsar número 675, (45°50′N 038°30′I) en una superfície de 846 km². És una extensa ret d'embassaments poc profunts, camps d'arròs, rieres i canals de rec, que sostenen una diversa vegetació aquàtica. El lloc inclou un sistema de antedelta, llac d'aigua salada, salobre i dolça, aigües poc profundes costeres i estanys. L'àrea, en una important ruta de migració d'aus, alberga grans poblacions d'aus aquàtiques migratòries (1,2 a dos millons d'aus), reproductives (46 espècies) i invernantes (fins a 500 000 aus). La delta també alberga una diversitat d'espècies de peixos i poblacions reproductores de esturiones comercialment importants. Les activitats humanes inclouen la sega, el pastoreig, la peixca comercial, la caça, la silvicultura i la recreació.

Lloc Ramsar del grup de limanes entre els rius Kubán i Protoka

Un limán és un estany propi de les costes de la mar Negra, en este cas, en la mar de Azov, a on es troba la delta del Kubán. El lloc Ramsar número 674 (45°30′N 37°48′I), al sur de la delta, té 884 km². Les característiques són les mateixes que en el lloc Ramsar anterior. Els limanes són Dolgiy, Vostochnyy, Mechetnyy i Glunokiy. A l'oest i fins a la mar hi ha una zona de pantans i estanys. Al sur, es troba el limán de Kuchanskiy, junt a la ciutat de Temryuk.