Derelicte de Dokós

El '___protected_title_0___' és el derelicte submarí més antic conegut pels arqueòlecs. El derelicte s'ha datat en el periodo heládico antic II (EHII), 2700-2200 a. C.

Els restants del naufragi es troben a entre 15-30 metros baix l'aigua front a la costa del sur de Grècia, prop de l'illa de Dokós, cridada en l'Antiguetat Aperopia, en el Mar Egeo. Dokos es troba a uns 100 km a l'est d'Esparta, Peloponeso.

El barco va desaparéixer fa temps, ya que totes les seues parts biodegradables s'han dissolt en el mar. L'única evidència supervivent del naufragi és un carregament de centenars de vasijas d'argila i atres artículs de ceràmica que es duyen a bordo del barco. Estos restants de quatre mil anys d'antiguetat varen ser descoberts per l'arqueòlec nortamericà Peter Throckmorton el 23 d'agost de 1975. El derelicte va ser excavat exahustivament entre 1989 i 1992 per l'Institut Helènic d'Arqueologia Marina (HIMA). L'arqueòlec Yorgos Papathanasópulos, president de el HIMA, va portar a terme la primera excavació a gran escala d'un antic naufragi en Grècia. Per l'irregularitat del llit marí, es va utilisar un nou sistema, el Sonic High Accuracy Ranging and Positioning System (SHARPS), per a traçar i cartografiar les troballes submarines. Es varen portar a terme prospeccions adicionals i es va confirmar el hipòtesis de que els restants dataven del periodo heládico antic.

Restants

Segons el HIMA, els restants de ceràmica de les Cícladas daten d'entorn al 2200 a. C., lo que convertix al derelicte del Dokos en el naufragi submarí més antic conegut fins ara. Les vasijas d'argila semblen ser mercaderia procedent d'un antic taller d'Argólida. Es presumix que estaven destinades al comerç en menuts llogarets costers entorn al golf d'Argos i el mar de Mirtos. Els restants de la càrrega són una de les majors coleccions de ceràmica de principis del periodo heládico antic II que es coneixen. Esta tecnologia ceràmica és anterior a l'invenció del torne de alfarero.

La ceràmica estava composta per centenars de peces, entre elles gots, utensilis de cuina i urnes. Es varen descobrir més de 500 vasijas d'argila. Hi havia una gran varietat de salseras de múltiples formes i tamanys. Els bols i les salseras del periodo heládico antic eren els tipos més comuns trobats en el sur i el centre de Grècia. Despuix d'una inspecció més detallada de les salseras, s'ha sugerit que estos tipos s'assemblen als de Askitario en Ática, i també són comparables als de Lerna i de les Cícladas. Estes proves demostren que el naufragi podria situar-se en la ruta comercial marítima des del sur de Eubea fins als golfs Sarónico i Argólico. Es varen trobar moltes ánforas, aixina com lavabos, gerres de boca ampla, braseros, fonts per a hornear, askos, pithoi i utensilis domèstics comuns.

També es varen trobar ancores de pedra a 40 m del derelicte. Les ancores eren dos grans roques en forats, que provablement haurien segut tirades ans que el barco s'afonara. També es varen trobar lingots de plom utilisats per al comerç. El barco mercant duya una àmplia varietat de vaixelles i s'especula que comerciava per tota la regió.

Durant les excavacions realisades per el HIMA entre 1989 i 1992, es varen trobar més de 15.000 fragments de ceràmica i artefactes. També es varen trobar moltes pedres de molí en el jaciment, que s'especula que formaven part de la càrrega del barco o que possiblement es varen utilisar com llastre. Estos artefactes i objectes varen ser trets del fondo de la mar i transportats al Museu de Spetses, a on s'estudien i conserven.

Bibliografia

• (1992).Enalia Annual.HIMA.1990(2)Consultat el 23 de febrer de 2024.

Wachsmann, Shelley (1998): Seagoing Ships & Seamenships in the Bronze Age Levant. College Station: Texas A&M University Press.

Hudson, Kenneth et al. (1979): The Book of Shipwrecks. Macmillan ISBN 0-333-22092-7