Lerna

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Archiu:Lerna1.JPG

Restants de l'escala de la Casa de les Teixixques en Lerna.

En l'Antiga Grècia, es dia Lerna a una regió de manantialés i a un llac propencs a la costa oriental del Peloponeso, al sur d'Argos a on s'han trobat restants d'assentaments des del periodo neolític fins a l'época micénica. En la mitologia grega, era coneguda principalment com guarida de la Hidra de Lerna, la serp aquàtica ctónica de múltiples caps, una criatura ya de molta antiguetat quan la va matar Heracles com a segon dels seus treballs.

El secret del manantial de Lerna era el dò de Poseidón quan este va yacer en Amimone, filla de Dánao.

El geógrafo Estrabón atesta que les aigües del Lerna eren considerades curativas:

El llac Lerna, escenari de l'història de l'Hidra, es troba en territori d'Argos i Micenas; i a causa de les purificació que tenien lloc en ella va sorgir un proverbi, “una Lerna de mals”. Actualment els escritors coincidixen que en el territori hi havia abundant aigua, i que encara que la ciutat queda en un districte sense aigua, té abundants pous. Estos pous s'adscrivien a les filles de Dánao, creent que elles els havien descobert... pero s'afig que quatre dels pous no només eren considerats sagrats sino també especialment reverenciados, introduint aixina la falsa noció de que hi ha escassea d'aigua a on la mateixa abunda.

Estrabón, Geografia, VIII, 6, 8.

Mitologia

Lerna era una de les entrades al Inframundo, i els antics misteris lerneos, consagrats a Deméter, se celebraven allí. Pausanias diu (2.37.1) que els misteris varen ser instaurats per Filamón, bessó d'Autólico. En el llac Alcíone, el héroe que s'atrevira podia conseguir entrar al món de les tenebres, com va fer Dioniso, guiat per Prosimno, en busca de la seua mare Sigues-me-li. Per als mortals el llac era perillós:

No hi ha llímit a la profunditat del llac Alcíone, i no sé de ningú que haja ideat la forma de ser capaç d'alcançar el seu fondo des de que ni tan sols Nerón, qui tenia cordes de varis estadis de llongitut i les va unir, nugant-los ploms i no ometent res que poguera ajudar-li en el seu experiment, fòra capaç de trobar llímit algun a la seua profunditat. També he sentit que l'aigua del llac és aparentment tranquila i silenciosa pero, encara que aixina es veuen, tot nadador que intenta creuar-ho és arrastrat el seu fondo, aspirat a les profunditats, i desapareix sense deixar rastre.

Pausanias, Descripció de Grècia, II, 37, 4.

Com Plutarco (Sobre l'adoració de Isis i Osiris) sabia, Dioniso era invocat com Bugenes, ‘fill del bou’ en una estranya trompeta arcaica cridada salpinx, mentres es tirava un corder a les aigües com a ofrena per al «Guardià de la Porta» del Inframundo, és dir, la Hidra de Lerna.

Arqueologia

Lerna va estar poblada ya en el Neolític, en el V mileni a. C., sent després abandonada durant algun temps. Té un dels majors túmulos prehistòrics de Grècia, un jaciment d'un palau o centre administratiu de dos plantes al que es diu la «Casa de les Teixixques» per les teixixques de terracota que cobrien el seu sostre (en lo que supon un eixemple primerenc d'esta tècnica). El centre de mando fortament fortificado cridat «Lerna II» en l'estratografía del jaciment data de la cultura del Heládico Antic (Edat del Bronze Antic), sobre 2500-2200 a. C.

Encara que s'han identificat cinc etapes d'ocupació en Lerna, no es va construir sobre el lloc de la «Casa de les Teixixques», ya siga per respecte o por. Fins a finals del Heládico Mig no es varen cavar tombes en el túmulo, lo que indica que l'importància de tal monument havia segut oblidada. Lerna va ser usada com a cementeri durant l'época micénica, pero es va abandonar sobre el 1250 a. C.

Les excavacions en el lloc varen ser iniciades per John L. Caskey en 1952, els esforços del qual varen iniciar la série de publicacions de la Edat de Bronze de Lerna, Lerna I-V, inspirant moltes atres publicacions. Tècniques geològiques modernes han identificat l'ubicació del desaparegut llac sagrat de Lerna, que era un estany d'aigua dolça separada per una barrera de dunes del mar Egeo. En l'Edat del Bronze Antic el llac Lerna tenia un diàmetro estimat de 4,7 km. La deforestación va aumentar el depòsit de fango i el llac es va convertir en un pantà infestado de malaria, els últims vestigis de la qual varen ser drenados en el XIX.

Vore també

• Casa de les Teixixques
• Hidra de Lerna

Bibliografia

• Carl Kerenyi, Els héroes dels grecs