Desenroll agroindustrial en Izúcar de Matamoros
El vall de Matamoros, Pobla és una regió natural de l'estat mexicà de Pobla que des de la Colónia es destaca per la seua agroindustria dedicada a la producció i transformació de la canya de sucre. Ubicat en la Regió Mixteca Baixa Poblana, comprén el municipi d'Izúcar de Matamoros i part dels de Chietla, Tehuitzingo i Tepeojuma. L'ingeni de Atenzingo, ubicat en el municipi de Chietla, és el més gran del país.
La vall és famosa pel seu sistemes de irrigación. Fins a la data coexistixen dos formes d'infraestructura hidràulica, diferents, i no obstant, complementàries. Una, originària de Mesoamérica, i una atra introduïda pels conquistadors espanyols en el XVI. La primera està representada per les séquias. La segona pels aqüeductes. Abdós varen permetre el desenroll agroindustrial de la regió, en favorir l'agricultura de nous cultius duts pels conquistadors, transformats en colon, com són canya de sucre, l'arròs, l'all, la ceba i els cítrics, entre uns atres.
Sistema de l'agricultura prehispánica en Izúcar
[editar | editar còdic]Antany es va considerar que l'agricultura en Mesoamérica era de milpa o roça, i es va imaginar a les societats mesoamericanas com a rurals i primitives. No obstant, una nova generació d'antropòlecs va escomençar a estudiar les estructures socials i econòmiques de les societats de Mesoamérica, el creiximent de les ciutats i els sistemes de producció i distribució.
A principis de la década dels anys quaranta de el XX l'arqueòlec i antropòlec espanyol Pedro Armillas va presentar les primeres evidències sòlides sobre l'existència d'una agricultura de rec prehispánica, consistents en materials etnològics, arqueològics i etnogràfics. Atres investigadors com l'arqueòlec William T. Sanders i els antropòlecs Eric Wolf i Ángel Palerm varen corroborar esta informació en les seues troballes arqueològiques, de tal modo es va poder establir la relació entre creiximent poblacional, formacions sociopolítiques i els sistemes d'agricultura.[1]
En la zona d'Izúcar de Matamoros, l'agricultura originària era de rec i consistia en el cultiu de dacsa, frijol, cotó, chile, carabassa, tomata i jitomate, principalment, ademés d'arbres frutales diversos com zapote, anona, chirimoya, albocat, chicozapote, mamey, entre uns atres. Els pobles natius de la vall irrigaban les seues parceles en aigua presa del riu Nexapa, dels manantiales i ulls d'aigua, la que era conduïda per un sistema de séquias, que encara estan en funcions. Esta va ser una innovació tecnològica implementada pels mexica en el XV.[2]
En setembre de 1520 els conquistadors espanyols al mando d'Hernán Cortés varen atacar Izúcar i varen aniquilar als seus defensors, capitaneados pel valent guerrer Nahuaiácatl. Despuix de pacificada la ciutat els cacics indis de la regió varen rendir pleitesía a Cortés.
El propi Conquistador en la seua Segona Carta de Relació dirigida a l'emperador Carlos I va expressar la seua sorpresa davant l'abundància de oratorios i temples, la fertilitat dels camps i l'abundància d'aigua que va trobar en Izúcar.[2]
Sistema agrícola europeu: inici de la agroindustria
[editar | editar còdic]A mitan de el XVI, els conquistadors hispans varen aplegar a la regió i varen establir les encomanes, a Pedro de Alvarado li va correspondre l'encomana de Izúcar. Posteriorment, els espanyols es varen repartir les terres de la vall, varen fundar facendes i varen introduir la canya de sucre per a industrialisar-la en els seus trapiches. Per a cuinar el suc de canya varen talar els boscs i en la superfície desmontada varen sembrar més canya. Ademés per a proveir d'aigua a estes rudimentàries fàbriques de sucre varen construir aqüeductes. Cada facenda va posseir el seu, dels que hi ha numerosos vestigis en terrenys de les ex facendes de Sant Nicolás Tolentino, Sant Joan Colón, Sant Joan Batiste Raboso, Sant Félix Rigc, Sant Lucas Matlala, Sant Josep Terol, Esperit Sant Tatetla, per mencionar algunes. Els espanyols varen aportar també el llaurat, la yunta de bous, i els machets com a instruments agrícoles.
Va ser durant els sigles XVIII i XIX quan la regió izucarense va viure el major desenroll azucarero.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Desarrollo agroindustrial en Izúcar de Matamoros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.