Desert del Teneré
El desert del Teneré és una regió de desert localisada en la part centromeridional del Sahara, en el departament de Arlit, regió de Agadez, en Níger. Les enormes dunes salines de Temet i el màgic escenari han fet del Teneré un dels deserts més bells.
La paraula tuareg teneré significa "desert", i traduïda a l'àrap, sahara.[1] La ciutat més important del Teneré és Agadez, a l'ombra de les montanyes de Air.
El desert també és conegut pel arbre de Ténéré, una acacia que va ser considerada l'arbre més solitari del món. Sorprenentment, en 1973, un camió libio la va derribar i va ser reemplaçada per una escultura metàlica, depositant-se l'original en el Museu Nacional de Níger.
Demarcació
[editar | editar còdic]Esta vasta planura d'arena de 400.000 km² s'estén des del nordest de Níger fins a l'oest de Chad. Els seus llímits estan en les montanyes de Air a l'oest, les montanyes Ahaggar en el nort, la replanell de Djado en el nordest, les montanyes de Tibesti en l'est i la conca del llac Chad en el sur.
La major part del desert es troba sobre el llit del llac Chad, quan este era com una chicoteta mar interior, formant una enorme planura meridional, no obstant, en el nort, el Teneré forma una àmplia làmina d'arena que alcança els tossals del Tassili Ahaggar, a lo llarc de la frontera en Argèlia.
Pel surest, el desert està llimitat pels penya-segats de Kaouar, un escarpe de casi 150 km en el nordest de Níger als peus del qual s'assenten una série d'oasis, entre els quals destaca el de Bilma i el seu impressionant mar de dunes, de dunes jagantesques.
Una part de la regió va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1991, conjuntament en les montanyes de Air, en el nom de Reserves naturals del Air i el Teneré. Comprén una extensió de 7.736.000 ha. En 1992 va ser inclosa en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill d'extinció.
Prehistòria
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que el Sahara, com un tot més complex, l'ara conegut com a desert del Teneré ha variat el seu clima a grans bots des de la prehistòria fins als nostres dies. Aixina com a Europa se li coneixen a lo manco quatre eres glaciars, estes semblen coincidir en periodos humits en les latitut que ara comprén el Sahara. Concretament el Teneré, un dels deserts més àrits que es coneixen hui, ocupa la conca de lo que en temps va ser un gran llac ric en peixca. Les seues vores estaven habitades per pobles peixcadors els utensilis dels quals poden trobar-se hui en la superfície en la mida en que eren de pedra o os: arpones, ganchos, puntes espinoses.
Les pintures del Tassili (Tassili n'Ajjer), que semblen representar les costums dels habitants d'esta part del Sahara de 15.000 a 6.000 anys arrere, demostren que civilisacions de caçadors i pastors han convixcut i prosperat en un hàbitat en el que no faltaven rius, animals i els boscs que ara s'han desplaçat més al sur.
El Teneré ha estat habitat per sers humans des del Paleolític, fa a lo manco 60.000 anys. Fa entre 10 000 i 8.000 anys va viure en esta regió la cultura kiffian, els restants de la qual més antics es varen trobar en Gobero. Els va seguir la cultura teneriense, que va permanéixer fins a fa 5000 anys en el Teneré, durant un periodo conegut com Neolític subpluvial, una fase humida del Holoceno que va durar des de l'any 7500 a. C. fins a aproximadament el 3000 a. C. i que va ser un dels periodos verts del Sahara que varen permetre la ganaderia en llocs hui inhòspits. D'aquells assentaments han quedat restants arqueològics en forma de puntes de flecha i astrals de pedra, pedres de sílex i una miqueta d'art rupestre.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Decalo, p.222. Geels and other sources give the Tamasheq meaning as "Desert beyond the desert".
- ↑ Garcea, E.A.A. (ed.) 2013. Gobero: The No-Return Frontier. Archaeology and Landscape at the Saharo-Sahelian Borderland'. Frankfurt, Africa Magna Verlag.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desierto del Teneré» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.