Desgel cubà
El desgel cubà (en anglés, Cuban thaw)[1] va ser un procés d'acostament i normalisació parcial de les relacions diplomàtiques entre Cuba i Estats Units desenrollat entre 2014 i 2017, despuix de més de cinc décades d'hostilitat bilateral iniciada despuix de la Revolució cubana de 1959 i de l'establiment del embargue nortamericà.[2][3][4]
La distención va començar oficialment en decembre de 2014, quan els presidents Raúl Castro i Barack Obama varen anunciar simultàneament el recomençament del diàlec bilateral despuix de negociacions secretes facilitades per la Santa Sèu i el govern de Canadà.[5][6] Com a part d'este acostament, abdós països varen restablir relacions diplomàtiques en juliol de 2015 i varen reobrir les seues embaixades en La Habana i Washington D. C. Eixe mateix any, Estats Units va retirar a Cuba de la llista de països patrocinadors del terrorisme,[7] i va flexibilisar diverses restriccions relacionades en viages, remeses i transaccions econòmiques.[8]
El desgel va culminar simbòlicament en la visita oficial de Barack Obama a Cuba en març de 2016, la primera realisada per un president nortamericà en funcions des de 1928. No obstant, el procés va començar a revertir-se en 2017 en l'arribada a la presidència de Donald Trump, l'administració de la qual va restablir diverses sancions i restriccions.[9] Des de llavors, les relacions entre abdós països han estat marcades per tensions polítiques i desacorts en àmbits com els drets humans, les sancions econòmiques i la política migratòria.[10]
Context
[editar | editar còdic]Segons The Economist, l'acostament entre Cuba i Estats Units va estar influït per factors econòmics i polítics en abdós països.[11] Durant la década de 2010, el govern cubà va implementar una série de reformes econòmiques graduals destinades a l'actualisació del modele econòmic, caracterisades per una obertura llimitada al sector privat i una reorganisació del paper de l'Estat en l'economia.[12]
Les principals mides preses varen incloure l'ampliació del treball per conte propi, l'autorisació de la compravenda de vivendes i vehículs entre particulars, l'entrega de terres ociosas en usufructe a agricultors i la flexibilización de les restriccions per a viajar a l'estranger.[13] Estes reformes també varen buscar reduir el pes de l'ocupació estatal, disminuir certs subsidis i promoure una major captació d'inversió estrangera,[14] en un context marcat per la necessitat de diversificar les fonts d'ingrés i reduir la dependència d'aliats externs com Veneçola.[15]
Paralelament, l'administració Obama va promoure una política exterior més orientada al diàlec diplomàtic en Cuba, argumentant que décades d'aïllament no havien conseguit canvis polítics significatius en l'illa.[16] Funcionaris nortamericans varen senyalar que una estratègia basada en el diàlec, l'aument dels intercanvis culturals i l'ampliació dels contactes entre les societats d'abdós països podria ser més efectiva per a fomentar transformacions graduals en l'illa.
D'acort en varis mijos internacionals, el desgel entre abdós països va estar influït també per la situació de Veneçola, principal soci de Cuba, que travessava una forta deterioració econòmica i polític.[17][18] Durant anys, Caracas hi havia subsidiado a La Habana per mig del suministrament de petròleu i respal financer. No obstant, despuix de la caiguda dels preus del petròleu en la década de 2010, el govern veneçolà va deixar de poder sostindre eixe nivell d'assistència econòmica.[19][20]
Canvis en el context regional també varen favorir l'acostament. Des de finals de la década de 2000, varis governs llatinoamericans havien criticat la política nortamericana cap a Cuba i reclamaven la seua inclusió plena en els mecanismes regionals.[21][22][23] En eixe sentit, la normalisació de relacions va ser interpretada per alguns analistes com un intent de Washington de millorar els seus vínculs en Amèrica Llatina i reduir un punt de fricció històric en la política hemisfèrica.[24][25]
Inici del desgel
[editar | editar còdic]Negociacions secretes
[editar | editar còdic]Una série de negociacions diplomàtiques secretes entre funcionaris d'Estats Units i Cuba, prolongades durant uns díhuit mesos, varen precedir al restabliment de relacions diplomàtiques.[26] Les conversacions es varen celebrar principalment en Ottawa, Canadà i en el Vaticà.[27] Varen contar ademés en la mediació del papa Francisco, qui va enviar cartes als presidents Barack Obama i Raúl Castro instant-los a resoldre qüestions humanitàries i alvançar cap a una nova etapa en les relacions bilaterals.[28]
Intercanvi de presoners
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El 17 de decembre de 2014, abdós països varen portar a terme un intercanvi de presoners que va donar pas al procés de normalisació de relacions bilaterals. Com a part de l'acort, Cuba va lliberar al contractiste nortamericà de l'Agència dels Estats Units per al Desenroll Internacional (USAID), Alan Gross, qui havia segut condenat en l'illa per introduir equips de telecomunicacions sense autorisació.[29][30]
A canvi, Estats Units va lliberar als tres membres restants del grup conegut com els Cinc cubans, que complien condenes per càrrecs d'espionage en presons nortamericanes des de finals de la década de 1990.[31] L'acort també va incloure la lliberació de Rolando Sarraff Trujillo, un agent cubà que havia colaborat en els servicis d'inteligència nortamericanes i permaneixia encarcerat en Cuba durant casi dos décades. Ademés, el govern cubà, a petició d'Estats Units, va lliberar a 53 dissidents polítics encarcerats.[32]
Anunci del restabliment
[editar | editar còdic]Eixe mateix 17 de decembre de 2014, els presidents Obama i Castro varen anunciar simultàneament en discursos televisats l'inici d'un procés de normalisació de les relacions diplomàtiques entre abdós països.[33][34] L'anunci es va produir despuix de l'intercanvi de presoners,[35] i varis mijos ho varen descriure com el canvi més significatiu en la política bilateral des de la ruptura de relacions diplomàtiques en 1961.[36][37]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dos dònes diplomàtiques dirigixen les negociacions en el desgel cubà» (en és). MUNDIARIO. Consultat el 2026-03-29.
- ↑ «El desgel: Cuba- EEUU» (en és). CELAG. Consultat el 2026-03-29.
- ↑ «U.S.-Cuba Relations» (en en). Council on Foreign Relations. Consultat el 13 març de 2026.
- ↑ «Chronology of U.S.-Cuba Relations» (en en). Florida International University (Communications). Consultat el 2026-03-16.
- ↑ «Raúl Castro i Barack Obama inicien un nou capítul en la relació entre Cuba i EE. UU.» (en és). Global Voices en Espanyol. Consultat el 2026-03-16.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-03-16 (en en).
- ↑ «Cuba remogau from U.S. terror list» (en en). PBS News. Consultat el 2026-03-16.
- ↑ «[2]». Consultat el 2026-03-16 (en en).
- ↑ «[3]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «Trump’s New Cuba Policy: Bad for Cuba and Migrants» (en en). Foreign Policy In Focus. Consultat el 2026-03-16.
- ↑ «[4]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «¿Quin serà el llegat de Raúl Castro?». Brookings. Consultat el 2026-03-15.
- ↑ «Les principals reformes de Raúl Castro durant el seu deceni en el poder». Consultat el 2026-03-12.
- ↑ Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).ISSN 1697-8137.Consultat el 15-03-2026.
- ↑ «Cuba més allà de Veneçola». Foreign Affairs Llatinoamèrica. Consultat el 28 de març de 2026.
- ↑ «[5]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «[6]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «Relaciones Cuba-Estats Units: benvinguts al desgel en el Carib». openDemocracy. Consultat el 2026-03-28.
- ↑ «"El desgel EEUU-Cuba és la primera conseqüència de la caiguda del petròleu"». El Confidencial. Consultat el 2026-03-16.
- ↑ «[7]». Consultat el 2026-03-12 (en és).
- ↑ «Cuba issue dividixes Americas summit» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2026-03-13.
- ↑ «[8]». Consultat el 2026-03-13 (en en).
- ↑ «Clinton abandona l'Assamblea de la OEA sense consens sobre Cuba». El Món (Espanya). Consultat el 2026-03-28.
- ↑ «The US-Cuba Thaw and Hemispheric Relations» (en en). The Inter-American Dialogue. Consultat el 2026-03-29.
- ↑ «Latin America Welcomes Obama's Move to Restore US-Cuba Ties» (en en). Voice of America. Consultat el 2026-03-13.
- ↑ «[9]». Consultat el 14 de març de 2026.
- ↑ «[10]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «[11]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «[12]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «Alan Gross: Cuba Releases American After Five Years in Prison» (en en). ABC News. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «[13]». Consultat el 2026-03-12 (en en).
- ↑ «Cuba releases 53 political prisoners» (en en). CNN. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Obama, Castro announce historic breakthrough in US-Cuba relations» (en en). SBS News. Consultat el 2026-03-15.
- ↑ «[14]». Consultat el 12 de març de 2026 (en anglés).
- ↑ «Announcement of restoration of relations with Cuba» (en en). Barack Obama Presidential Library. Consultat el 12 de març de 2026.
- ↑ «El desgel entre Cuba i EEUU complix una década en hores baixes. I a l'espera de Trump». Swissinfo. Consultat el 2026-03-28.
- ↑ «[15]». Consultat el 12 de març de 2026 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deshielo cubano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.