Diàspora aramea
La diáspora aramea (arameo: ܓܠܘܬܐ, Golutho) és un terme utilisat per a descriure les diverses comunitats de arameos que viuen fòra de la terra natal dels arameos. Els arameos són originaris de Mesopotamia i Alce. La pàtria aborigen aramea es troba dins de les fronteres de l'actual surest de Turquia, Síria, Líban i el nort d'Iraq, una regió corresponent a l'antic Aram. Ya existia una diàspora centenària en Egipte i a través d'activitats misionero arameas en l'Índia.[1]Fins al genocidi arameo, el poble arameo vivia en gran mida en els seus països d'orige, a on havien estat assentats durant a lo manco 3.000 anys.[2][3][4][5][6][7]
La diàspora aramea primerenca cap al món occidental va començar en el XIX en migracions des de la terra natal aramea als Estats Units i Canadà. Varen seguir les migracions a Brasil i Argentina. La primera gran ona de migració de arameos a Europa va començar en treballadors invitats. Les majors comunitats de la diàspora aramea es troben en Suècia, Alemània, Estats Units i Austràlia.[8][7] Els arameos que pertanyen a l'iglésia ortodoxa siríaca viuen principalment en Europa. Pel contrari, els arameos orientals que pertanyen a iglésies de Siríaca Oriental es troben principalment en els Estats Units i Austràlia. L'opressió i persecució dels cristians arameos ha donat lloc a una gran diàspora, principalment en el món occidental. Els arameos melquitas viuen principalment en Amèrica del Sur i del Nort.[9][10][3][11]
Arameos en Europa
[editar | editar còdic]La primera gran ona de migració d'arameos a Europa va començar en treballadors invitats. Despuix de 1975, es va produir una segona ona de migració aramea a Europa per les repressions i les creixents tensions entre el govern turc i el PKK kurdo en la regió aramea de Tur Abdin. A partir dels anys 1980 i 1990, també els varen seguir els arameos de Síria, i despuix de la primera i la segona guerra del Golf, els arameos d'Iraq.[12] L'última onada de arameos va seguir a la guerra civil síria i a l'ascens del EI en 2014 en Síria i Iraq. La majoria dels arameos en Europa es troben en Suècia i Alemània. En Europa, les comunitats arameas més grans es troben en les ciutats de Södertälje, Gütersloh, Gießen i Enschede.
Arameos en Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya viu una chicoteta comunitat aramea, especialment en Benidorm, Alacant, Torrevella i Màlaga. Molts arameos són mamprenedors i han establit els seus propis negocis en estes ciutats. En ciutats com Benidorm i Còrdova hi ha iglésies siríaco-ortodox actives. Molts arameos que viuen en Espanya provenen de països en una gran diàspora aramea, com Suècia, Alemània i els Països Baixos. Des de 2015, Espanya conta en un bisbe siríaco-ortodox, La seua Eminència Sant Nicolaos Matti Abd Alahad, qui regularment presidix els servicis sagrats. Eixe mateix any, l'Iglésia siríaco-ortodox va ser oficialment reconeguda en Espanya.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Toorn, Karel van der (2019-10-08). 3. The Aramean Diaspora in Egypt (en en), Yale University Press, pp. 42–60. doi:10.12987/9780300249491-004/html?lang=en. ISBN 978-0-300-24949-1.
- ↑ Akopian, Armen (2017-12-11). Introduction to Aramean and Syriac Studies: A manual (en en), Gorgias Press. doi:10.31826/9781463238933/html. ISBN 978-1-4632-3893-3.
- ↑ 3,0 3,1 Courtois, Sebastien de (2004-06-15). The Forgotten Genocide: Eastern Christians, The Last Arameans (en en), Gorgias Press. doi:10.31826/9781463209490/html. ISBN 978-1-4632-0949-0.
- ↑ Shabo, Johnny (2018-11-09). A brief history of the genocide against the Syriac Arameans (en anglés), Shabo. ISBN 978-90-829457-0-6.
- ↑ Yacoub, Naime (2023-10-16). Seyfo. Dones Jahr dones Schwertes.: Der Völkermord an donen Armeniern und Aramäern. Waren die Massenmorde an donen Armeniern und Aramäern ein Genozid? Eine ... unter Einbezug dones historischen Lernens. (en alemà), Independently published. ISBN 979-8-8566-5356-3.
- ↑ «Syriacs: Still Going Strong» (en en-us). Bethlehem Bible College. Consultat el 2023-12-05.
- ↑ 7,0 7,1 Barbara Cunningham, The New Jersey Ethnic Experience (1977). «29. Syrian-Arameans», The New Jersey Ethnic Experience (en Anglés), pp. 418-419.
- ↑ «Die Aramäer in der Diaspora – St. Stephanus Kirche Gütersloh» (en de-de). Consultat el 2023-12-05.
- ↑ Omtzigt, Pieter; Tozman, Markus K.; Tyndall, {{{nom3}}} (2012). The Slow Disappearance of the Syriacs from Turkey and of the Grounds of the Mor Gabriel Monastery (en en), LIT Verlag Münster. ISBN 978-3-643-90268-9.
- ↑ «Arameans search for roots and rights in Mardin». aramean-dem.org. Consultat el 2023-12-05.
- ↑ Kiraz, George Anton (2019-04-26). The Syriac Orthodox in North America (1895–1995): A Short History (en en), Gorgias Press. doi:10.31826/9781463240387/html. ISBN 978-1-4632-4038-7.
- ↑ Johny Messo. «De Christelijke Arameeërs». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2017. Consultat el 2023-12-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diáspora aramea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.