Cultura aramea
La cultura aramea (arameo: ܡܪܕܘܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ, Mardutho Suryoyto) comprén varis elements que en conjunt definixen una cultura aramea única. Els elements culturals de la cultura aramea provenen en gran mida del cristianisme siríaco. L'Iglésia Ortodoxa Siriaca juga un paper important en la cultura aramea. Atres elements provenen de la geografia, la lliteratura, l'arquitectura, la dansa i la música d'els arameos. Els arameos són predominantment cristians i natius de Mesopotamia i l'Alce.[1][2][3]
Lliteratura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura siríaca.
La lliteratura siríaca/aramea va començar al voltant de l'any 1000 a. C., quan la llengua aramea i l'alfabet arameo es varen desenrollar en Aram.
A partir de el II, el siríaco es va convertir en la varietat dominant del arameo. El IV es considera l'edat d'or dels escritors arameos. Els escritors arameos coneguts són Efrén el Siri, Bardaisan, Dionisio Bar Salibi, Miguel el Gran, Bar-Hebraeus, Mor Jacob de Nusaybin, Mor Jacob de Serugh, Ignacio Aphrem I Barsoum.[4]
Els antics grecs i romans varen conéixer el Propenc Oriente principalment a través dels arameos. Els arameos varen unir i varen canalisar les fonts de la cultura i varen dur elements del babilonio, el persa i el hebreu al cristianisme i a Occident.[5]
Era moderna
[editar | editar còdic]Beth Mardutho va ser fundada per la diàspora a finals de el XX. Beth Mardutho es va fundar per a promoure l'estudi i la preservació del patrimoni i la llengua arameos i per a continuar l'estudi d'este antic patrimoni en tot lo món. Beth Mardutho es traduïx a el holandés com "casa de cultura".
Música
[editar | editar còdic]La música folklòrica aramea va existir centenars d'anys abans de Crist. Les talles de pedra arameas mostren que els arameos usaven tambors i atres instruments musicals.[6]
Les vores i melodies siro-arameos s'han conservat des dels inicis del cristianisme. La música religiosa de l'Iglésia Ortodoxa Síria ya existia en els primers sigles d. C. El Beth Gazo és un llibre llitúrgic siro-arameo que conté una colecció de vores i melodies siríacos. El llibre es considera una referència a l'Himnodia siríaca i sense ell el clero pertanyent a la Tradició siríaca occidental no pot complir en el seu deure llitúrgic. Beth Gazo es traduïx com "la casa del tesor".
La primera música folklòrica aramea dels temps moderns es va desenrollar a partir de la música religiosa de l'Iglésia Ortodoxa Siríaca de Antioquía.[7] La música aramea contemporànea és en gran medida una mescla de música folklòrica aramea tradicional i gèneros musicals com el pop o el arabesco del Mig Orient.
La música religiosa aramea es canta principalment en siríaco clàssic. Est és el dialecte arameo de Edesa. La música aramea contemporànea es canta principalment en variants neoarameas com Turoyo o Sureth.
Entre els cantants de renom de l'era moderna s'inclouen Fuad Ispir, Ishok Yakub, Jan Karat, Matay Ishok, Cebrael Aryo i Habib Mousa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lipiński, Edward (2000). The Aramaeans: Their Ancient History, Culture, Religion (en en), Peeters Publishers. ISBN 978-90-429-0859-8.
- ↑ «The Aramean Christians of Turkey».
- ↑ {https://www.jstor.org/stable/j.ctv1khdqg0
- ↑ «Hekamtho».
- ↑ Moscati, Sabatino (1960). Ancient Semitic Civilizations (en en), G.P. Putnam's Sons. ISBN 978-0-399-50021-3.
- ↑ «Beth Gazo: The Treasury of Chants». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2011. Consultat el 2023-12-06.
- ↑ «HOME - Syrian Heritage Archive» (en en-us). https://syrian-heritage.org/. Consultat el 2023-12-06.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura aramea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.