Diòxit de americio
El diòxit de americio és un compost d'americio[1] de color negre. En estat sòlit, el adopta l'estructura de la fluorita, .[2] S'usa com a font de partícules alfa.
Us històric
[editar | editar còdic]La síntesis del diòxit de americio implica precipitar una solució de americio en una solució de àcit clorhídric (HCl), tal i com ha segut descrit pel Laboratori Nacional Oak Ridge.[3] La demanda del diòxit de americio ve de la dificultat d'almagasenar el americio com a líquit en la solució d'àcit clorhídric perque la radiació alfa i l'àcit clorhídric descomponen els contenidors d'almagasenament gradualment. Per a solucionar el problema de l'almagasenament com a líquit, el Laboratori Nacional Oak Ridge va descobrir una síntesis per a convertir la solució de americio-àcit en una forma precipitada de americio per a un maneig més segur i un almagasenament més eficaç.[4]
Síntesis (1960)
[editar | editar còdic]La síntesis del diòxit de americio, descrita pel Laboratori Nacional Oak Ridge, inclou fer una solució de americio en àcit clorhídric afegint americio a l'àcit clorhídric, i neutralisant l'àcit utilisant hidròxit d'amoni .cita requerida
Despuix de la neutralisació usant hidròxit d'amoni, un solució saturada d'àcit oxálico va ser afegida a la solució neutralisada. Açò causa que cristals grans d'oxalato de americio escomencen a créixer; una volta la precipitació està completa, s'afig àcit oxálico, una volta més, per a conseguir una pasta. S'agita la pasta de oxalato de americio i àcit oxálico i el oxalato de americio és filtrat, llavat en aigua, i parcialment secat fent que l'aire fluïxca sobre est. Els investigadors de el Laboratori Nacional Oak Ridge varen notar que el oxalato de americio filtrat té un aspecte de "color rosa polvoriento".
Llavors, s'afig el oxalato de americio a un bol de platí per a calcinar-ho. Se seca el precipitat de oxalato de americio en un forn i s'escomençarà a descompondre a 350 °C. Quan escomença a descompondre's, el oxalato es convertirà en el diòxit de americio negre desijat; per a assegurar que no queda cap restant de oxalato en el diòxit en formació, la temperatura de forn s'aumenta i manté en 800 °C i llavors es deixa gelar a temperatura ambiente.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1997) Chemistry of the Elements, 2nd edició, Pergamon Press, p. 1267. OCLC 1005231772. ISBN 978-0750633659.
- ↑ (1984) Structural inorganic chemistry, Oxford: Clarendon Press. ISBN 978-0-19-855370-0.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Preparation of Americium Dioxide by Thermal Decomposition of Americium Oxalate in Air». Oak Ridge National Laboratory.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dióxido de americio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.