Diamant Florentino
El diamant Florentino, també cridat El Florentino, ha segut una de les gemas més célebres de l'història, va permanéixer extraviada per més de 100 anys fins que finalment, descendents de la família real varen confirmar que esta sempre es va trobar baixa ampara en una caixa de seguritat d'un banc en Canadà.[1]
És de color groc clar en matisos llaugerament verts. Contava en una talla irregular, encara que prou complexa, de tipo rosa doble en nou cares i 126 facetes. Procedent de l'Índia, pesava 137,27 quilats (27,454 grams). També va ser conegut com el Toscano, el Diamant Toscano, el Gran Duc de Toscana, El Diamant Austríac o el Diamant Groc Austríac.[2]
Hipòtesis
[editar | editar còdic]Existixen diferents relats sobre l'orige d'este diamant. En un d'ells s'afirma que va ser tallat per Lodewyk van Berken para Carlos el Temerari, Duc de Borgoña.[3] Supostament Carlos el Temerari portava el Diamant Florentino durant la batalla de Morat, en Nancy, a on va ser derrotat el 22 de juny de 1476. Segons esta història, un llaurador o un soldat de l'infanteria que havia trobat el cadàver de Carlos el Temerari, es va fer en el diamant i ho va vendre per un florín, pensant que es tractava d'un cristal. El nou propietari Bartolomé May, ciutadà de Berna, ho va vendre a la ciutat de Gènova que a la seua volta ho va entregar a Ludovico Sforza. Gràcies a la família Fugger el diamant va passar al tesor dels Médici en Florencia. El papa Juliol II també és mencionat com un dels seus posseïdors.
En un atre relat s'afirma que el diamant Florentino, encara sense tallar, va ser adquirit en el sur de l'Índia a finals de el XVI pel governador portugués de Goa, Ludovico Castro, comte de Montesanto, despuix de la derrota del rajá de Vijayanagara pels portuguesos. El diamant va ser entregat a la Companyia de Jesús en Roma i Fernando I de Médici, Gran Duc de Toscana, ho va comprar a la família Castro-Noronha despuix de llargues negociacions per 35.000 escuts portuguesos.
El fill de Fernando I, Cosme II de Médici va encarregar a Pompeo Studentoli, un joyer veneciano heretat en Florencia, tallar l'adquisició del seu pare. La talla va estar realisada el 10 d'octubre de 1615. Un inventari realisat en morir Cosme II confirma que Fernando I va adquirir el diamant sense tallar i senyala que en el moment de la seua redacció es trobava “tallat per abdós cares i rodejat per un conjunt de diamants incrustats”.[2]
Història documentada
[editar | editar còdic]L'història documentada del Diamant Florentino comença quan el joyer francés Jean Baptiste Tavernier, va contemplar esta gema en 1657 entre les possessions de Fernando II de Médici. El Florentino va passar a mans dels Habsburgo pel matrimoni entre Francisco I de Lorena i l'emperatriu María Teresa. Va ser depositat en la Cambra del Tesor (Schatzkammer) del Palau de Hofburg en Viena i des de llavors el diamant va formar part de les joyes de la Corona Austríaca.
En 1918, finalisada la Primera Guerra Mundial, l'antiga família imperial es va dur el diamant Florentino quan es va exiliar en Suïssa en produir-se la desaparició del Imperi austrohúngaro i proclamar-se la república en Àustria. Poc temps despuix, en 1921, es va perdre el rastre de les gemas i varen sorgir diversos rumors sobre el possible parador, des de que una persona propenca va furtar el diamant, o que va ser tallat de nou en Estats Units i lloc a la venda.[2]
El 6 de novembre de 2025, Carlos de Habsburgo, net de l'últim emperador d'Àustria, en presència del mig alemà Der Spiegel, va obrir una caixa de seguritat pertanyent a la seua família, ubicada en un banc de Canadà. Va ser en esta caixa a on finalment es redescubrió el diamant Florentino, despuix d'haver estat desaparegut durant casi un sigle.[1]
A raïl del descobriment de la gema, Carlos de Habsburgo va expressar que el tesor serà exhibit pròximament, com un gest de gratitut cap a Canadà per haver concedit refugi a l'emperatriu Zita despuix de la seua fugida d'Europa en 1940.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 La Vanguardia. (2025, novembre 6). Reapareixen joyes perdudes dels Habsburgo, inclós el famós diamant florentino. https://www.lavanguardia.com/cultura/20251106/11237749/reaparecen-joyes-perdudes-habsburgo-inclós-famós-diamant-florentino.html
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Florentine Diamond. Famous Diamonds. Accessible el 13-04-2009
- ↑ Edward Jay Epstein. The Diamond Invention. Capítul 11. Accessible el 13-04-2009
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante Florentino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.