Anar al contingut

Diamant Nassak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diamant Nassak

El diamant Nassak (també conegut com a diamant Nassac[1] i Eye of the Idol (Ull de l'Ídol))[2] és un gran diamant de Golconda de 43,38 quilats (8,676 g), que es va obtindre en el XV a partir d'un diamant més gran (de 89 quilats) en l'Índia.[3] Este diamant es va trobar en la mina Kollur de Golconda, i va ser tallat originalment en l'Índia. Va adornar el temple de Shiva de Trimbakeshwar, prop de Nashik, en l'estat de Maharashtra, Índia, des d'a lo manco 1500 fins a 1817.[3] La Companyia Britànica de les Índies Orientals va capturar el diamant durant la tercera guerra anglo-maratha i ho va vendre als joyers britànics Rundell and Bridge en 1818.[4] Rundell i Bridge varen retallar el diamant en 1818, despuix de lo que va passar a formar part de l'empuñadura de l'espasa de gala de Robert Grosvenor, 1er marqués de Westminster.[3]

La gema es va importar a Estats Units en 1927 i en 1930 ya es considerava un dels 24 grans diamants del món.[3] En 1940, el joyer nortamericà Harry Winston va adquirir el diamant Nassak en París (França) i ho va retallar per a donar-li la seua actual forma impecable de 43,38 quilats (8,676 g) en talla esmeralda i un tamany estimat de 23,35 x 21,73 x 11,51 mm.[5] En 1942, Winston va vendre el diamant a una joyeria neoyorquina. L'esposa de William B. Leeds de Nova York va rebre la gema en 1944, com a regal pel seu sext aniversari de boda i la va lluir en un anell.[5] El diamant Nassak es va vendre per última volta en una subasta en Nova York en 1970 a Edward J. Hand, un eixecutiu de 48 anys d'una empresa de transports de Greenwich, Connecticut.[6] En l'actualitat, el diamant es conserva en el Museu Privat Robert Mouawad del Líban, encara que s'ha demanat la seua devolució i restauració al temple indi.[7]

Història

[editar | editar còdic]
Temple de Shiva de Trimbakeshwar en Nashik, Índia


El diamant Nassak procedix de l'Índia, i possiblement es va extraure en el XV.[3] Encara que es desconeix la data de la talla original, es va realisar en l'Índia, i en el brot se li va donar prioritat conservar el màxim tamany possible, rebent una forma i un aspecte similars als del diamant Koh-i-Noor.[3][8] Segons les llegendes locals, este diamant va ser donado al temple de Shiva de Trimbakeshwar de la ciutat de Nashik per una família aristocràtica maratha. Es creïa que era un ull diví del deu Shiva i, es va colocar com Shivalinga (pedra sagrada en poders curativos en la religió hinduista) al voltant de l'any 15 d. C.

Des del 1680 d. C., durant les guerres mughal-maratha, el temple va ser atacat vàries voltes, pero els marathas varen conseguir posar fòra de perill el Shivalinga. Més vesprada es va convertir en un dels temples importants del Imperi maratha.[3] Com els sacerdots adoraven a Shiva, el diamant va acabar adquirint el seu nom per la seua proximitat a Nashik.[3]

En 1817, la Companyia Britànica de les Índies Orientals i l'Imperi maratha de l'Índia varen iniciar la tercera guerra anglo-maratha, i durant el conflicte el diamant Nassak va desaparéixer del temple de Shiva.[3] La guerra va terminar en 1818, i la Companyia Britànica de les Índies Orientals va prendre el control de la major part de l'Índia.

Segons les afirmacions dels britànics, Bajirao II,[9] últim príncip indi independent peshwa, va entregar el diamant a un coronel anglés cridat J. Briggs.[3] A la seua volta, Briggs va entregar el diamant a Francis Rawdon-Hastings, primer marqués de Hastings, que havia dirigit les operacions militars contra els peshwa.[3] Posteriorment, Rawdon-Hastings va entregar el diamant a la Companyia de les Índies Orientals com a part del botí de la guerra contra els maratha.[3] La Companyia de les Índies Orientals va enviar llavors el diamant Nassak a Anglaterra, per a ser venut en el mercat de diamants de Londres en 1818.[3]

Dibuixos vectorizados d'un esbós de 1876 del diamant Nassak

En el mercat de diamants de Londres, el Nassak es va presentar com una gema d'aproximadament 89 quilats (17,8 g) de gran purea «pero de mala forma», en un brot semblat a una pera.[3] El diamant es va caracterisar ademés com una «massa rudamente facetada i sense lluentor». Les ilustracions del llibre de Herbert Tillander «Diamond Cuts in Historic Jewelry - 1381 to 1910» ho mostren com una talla moghal semitriangular en un replanell superior, d'aspecte similar al diamant Taj-E-Mah de 115 quilats, que forma part de les Joyes de la Corona Iraní. A pesar del seu aspecte, el diamant es va vendre per unes 3.000 lliures (equivalents hui a 277.000 lliures esterlines) a Rundell and Bridge, una joyeria britànica en sèu en Londres.[3]


Rundell and Bridge va conservar el diamant durant els 13 anys següents.[3] Durant eixe temps, la firma de joyeria va donar instruccions a la seua tallador de diamants per a que «es mantinguera lo més fidel possible al treball del tallador hindú, pero 'corregint els seus defectes i adaptant el disseny a les exigències del material”». La talla realisada per Rundell i Bridge de 89,75 quilats (17.950 mg) a 78,625 quilats (15.725,0 mg) va supondre una pèrdua no superior al 10% del pes original del diamant.[3][10]

En 1831, Rundell and Bridge varen vendre el diamant als germans Emanuel per unes 7.200 lliures (hui unes 826.000 lliures esterlines).[3] Sis anys més tart, en 1837, els germans Emanuel varen vendre el diamant Nassak en una venda pública a Robert Grosvenor, 1er marqués de Westminster.[3] En cert moment, el marqués va montar el diamant en la empuñadura de la seua espasa de gala.[3] En 1886, el diamant es va valorar entre 30.000 i 40.000 lliures (hui entre 4.128.000 i 5.504.000 lliures), degut en part al seu enorme aument de lluentor.[3]

Mauboussin i la demanda

[editar | editar còdic]
Dibuixos de la vista lateral 13a, de la vista superior 13b i de la vista inferior 13c del diamant Nassak tal i com va aparéixer entre la nova talla de Rundell and Bridge i la nova talla de Winston de 1940. Un tribunal nortamericà va dictaminar en 1930 que el tallat mostrat no revelava res més que «un gran diamant, tallat de forma ordinària». Estos dibuixos procedixen del llibre de Max Bauer de 1904 «Precious Stones»


En 1922, George Mauboussin s'havia convertit en el soci nominal de «Mauboussin, Successeur de Noury», una casa de joyeria francesa que remontava les seues raïls a la seua fundació per M. Rocher en 1827.[11] En març de 1927, el duc de Westminster va recórrer als importadors nortamericans Mayers, Osterwald & Muhlfeld per a vendre el diamant al joyer parisenc George Mauboussin, que vivia llavors en Estats Units.[12] L'importació del diamant a Estats Units per part de Mauboussin va estar exenta d'imposts, ya que es va determinar que el diamant era una antiguetat artística produïda més de cent anys abans de la data d'importació.[3] No obstant, E. F. Bendler, majoriste i comerciant de diamants nortamericà i rival de Mauboussin, va presentar una protesta que va donar lloc a un pleit per a determinar si devia impondre's un impost a l'entrada del diamant en Estats Units.[3] En novembre de 1927, Mauboussin va considerar la possibilitat de vendre el diamant a amics del general Primer de Rivera, que planejaven regalar-li-ho al dictador en motiu de la seua pròxima investidura com a mariscal d'Espanya.[13] Esta venda mai es va materialisar i el pleit va continuar. El diamant va estar a punt de perdre-se en un robo ocorregut en giner de 1929, quan quatre pistolers varen assaltar la joyeria de Park Avenue a on es guardava el diamant Nassak.[14] No obstant, els lladres no varen trobar el diamant perque estava guardat en un sobre brut.[14][15]

Despuix del primer intent de robo, la joyeria Mauboussin va obrir una sucursal en Nova York l'1 d'octubre de 1929, pero a finals d'octubre es va produir el crac de Wall Street de 1929.[16] A això s'afig que la mateixa banda internacional de lladres va tornar a intentar furtar el diamant Nassak en maig de 1930, pero una volta més no ho varen trobar.[17]

Ans que es resolguera el pleit, el diamant assegurat es valorava entre 400.000 i 500.000 dólars (tenint en conte l'inflació, ara serien entre 7,3 i 9,12 millons de dólars).[17] En el moment en que el pleit estava pendent, els diamants importats que es tallaven i eren aptes per al seu us en la fabricació de joyes, sense ser realment engastats com a joyes, estaven subjectes a un impost ad valorem del 20% del seu valor.[1] No obstant, les antiguetats artístiques produïdes més de cent anys abans de la data d'importació podien importar-se a Estats Units lliures d'imposts; és dir, sense tindre que pagar un impost del 20%.[1] La decisió final del pleit es va donar a conéixer el 4 de juny de 1930.[4] En ella, el tribunal va determinar que el diamant Nassak no engastat de 78,625 quilats (15.725,0 mg) no era una antiguetat artística i era apte per a la fabricació de joyes.[4] En concret, el tribunal va afirmar que el diamant Nassak de 1930 no era més que «un diamant gran, tallat de forma ordinària»,[18] per lo que l'importador devia pagar un impost ad valorem del 20% del valor del diamant en virtut de la US Tariff Act de 1922.[18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 CCPA 2003: p. 118.
  2. ↑ Oldershaw, Cally (2004). Firefly Guide to Gems (en en), Firefly Books, p. 33. ISBN 1-55297-814-1.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 CCPA 2003: p. 121.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 CCPA 2003: p. 117.
  5. ↑ 5,0 5,1 Dickinson, Joan Y. (2001-12-01). The Book of Diamonds: Their History and Romançada from Ancient Índia to Modern Claves (en en), Dover Publications, p. 215. ISBN 978-0-486-41816-2.
  6. ↑ «[1]» (en en-US).
  7. ↑ «[2]» (en en-IN).
  8. ↑ Streeter, Edwin W. (1884). «XXXV», The Great Diamonds of the World: Their History and Romançada, The Nassak edició (en en), George Bell & Sons, p. 229. «When it reached Europe the "Nassak," which had been badly cut in Índia, presented very much the form and appearance of the "Koh-i-Noor", the native cúter having, as usual, sacrificed everything to size. [Quan va aplegar a Europa, el «Nassak», que havia segut mal tallat en l'Índia, presentava una forma i un aspecte molt semblats als del «Koh-i-Noor», ya que, com de costum, el tallador natiu havia sacrificat tot al tamany.]»
  9. ↑ (1931) The Gemmologist. Vol. 1–2 (en en), p. 385.
  10. ↑ Emanuel, Harry (1873). Diamonds and Precious Stones: Their History, Value, and Distinguishing Characteristics. With Simple Tests for Their Identification (en en), John Camden Hotten, pp. 84. «Nassak Diamond»
  11. ↑ «Desc-A Ruby and Diamond Clip by Trabert & Hoeffer, Mauboussin» (en en). Artfact.
  12. ↑ «[3]» (en en). Sobre George Maubossin, vore A Brief History of the United States Court of Customs and Patent Appeals (en anglés).
  13. ↑ «[4]».
  14. ↑ 14,0 14,1 «[5]» (en en).
  15. ↑ «[6]».
  16. ↑ Traina, John (1994). Extraordinary Jewels (en en), Doubleday, p. 99. ISBN 0-385-26644-8.
  17. ↑ 17,0 17,1 «[7]» (en en).
  18. ↑ 18,0 18,1 CCPA 2003: p. 125.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diamant_Nassak&oldid=767298»