Anar al contingut

Difenilcetena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La difenilcetena és una substància química de la família de les cetenas. La difenilcetena, com la majoria de les cetenas disustituidas estables, és un oli de color roig anaranjado a temperatura i pressió ambient. Pels dobles enllaços successius en l'estructura de la cetena R1R2C=C=O, la difenil cetena és un heterocumuleno. La reacció més important de la difenilcetena és la cicloadición [2+2] a enllaços múltiples C=C, C=N, C=O i C=S.[1]

Història

[editar | editar còdic]

La difenil cetena va ser aïllada per primera volta per Hermann Staudinger en 1905 i identificada com el primer eixemple de la classe excepcionalment reactiva de cetenos[2] en la fòrmula general R1R2C=C=O (R1=R2=grup fenilo).[3]

Preparació

[editar | editar còdic]

La primera síntesis de H. Staudinger es va basar en l'us de clorur de 2-clorodifenilacetilo (preparat a partir d'àcit bencílico i clorur de tionilo[4]) del que s'escindixen dos àtoms de clor utilisant zinc en una reacció de deshalogenación:[2]

Syntheis of diphenylketene by Staudinger
Síntesis de difenilceteno per Staudinger

Una de les primeres síntesis descrites part de bencilmonohidrazona (a partir de difeniletanodiona i hidrat d'hidrazina[5]), que es oxida en òxit de mercuri (II) i sulfat de calcio per a formar mona-diazocetona, i després es convertix en difenilceteno a 100 °C baix eliminació de nitrogen en un rendiment del 58%:

Synthesis of diphenylketene from benzilmonohydrazone
Síntesis de difenilcetena a partir de bencilmonohidrazona

Una atra de les primeres síntesis conegudes de la difenilcetena, la va descriure Eduard Wedekind, qui ya havia obtingut difenilcetena en 1901 per mig de la deshidrohalogenación de clorur de difenilacetilo en trietilamina, no obstant sense aïllament ni caracterisació.[6] Esta variant també va ser descrita en 1911 per H. Staudinger.[7]

Synthesis of diphenylketene from diphenylacetate
Síntesis de difenilcetena a partir de difenilacetato

Un protocol de laboratori estàndar es basa en el método de Staudinger i produïx difenilcetena com un oli taronja en rendiments del 53-57%. En un procés més recent, el bromur de 2-bromo-2,2-difenilacetilo es fa reaccionar en trifenilfosfina per a produir difenilcetena en rendiments de fins al 81 %.[8]

Synthesis of diphenylketene by debromination
Síntesis de difenilcetena per desbromación

Recentment, s'ha informat d'una síntesis de difenilcetena a partir d'àcit difenilacético i el reactiu de Hendrickson (anhídrit de trifenilfosfonio-trifluorometanosulfonato)[9] en eliminació d'aigua en un rendiment del 72%.[10]

Synthesis of diphenylketene using the Hendrickson reagent
Síntesis de difenilcetena utilisant el reactiu de Hendrickson


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. 2,0 2,1 38(2)
    1735–1739.doi:10.1002/cber.19050380283.
  3. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».