Digitalis thapsi
Digitalis thapsi és una planta de la família Scrophulariaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Digitalis thapsi L., la didalera és una planta bienal no molt elevada, entorn a uns 60 cm. Les fulls basals ovadas o lanceoladas i en pèls, les superiors lanceoladas. El talle és pubescente. Florés de color rosat, en taques per dins, semblades a la Digitalis purpurea, colgantes en arracadas al final dels tallos.; cáliz en 5 lòbuls; corola en forma de didal, de color rosat, de fins a 5 cm de llongitut, en la part inferior de l'interior del tubo maculada i pelosa per a servir de guia a les abellas que busquen el néctar del fondo de la flor; 4 estams. Frut en càpsules ovoideas que contenen moltes llavors. És també una planta molt tòxica. Alguns botànics la nomenen com Digitalis purpurea subsp. thapsi. Florix en primavera i estiu.
Creix en terrenys silíceos, granítics, a voltes pegada a les roques, en alvertents solejats. No és exclusiva del pis de la carrasca, ya que també abunda en el pis del melojo.
Distribució
[editar | editar còdic]És un endemisme de la península ibèrica a on habita en la zona occidental i en el centre. És molt comú en el sistema Central, (serra d'Àvila, La Serrota, Paramera d'Àvila, serra de Gredos).
Observacions
[editar | editar còdic]És planta propenca a la didalera comuna i posseïx els mateixos alcaloides que esta. Igual que la didalera comuna, és una de les plantes més apreciades pels seus efectes medicinals, encara que la seua potent acció estimulant de l'activitat cardíaca, fa que el seu us familiar dega ser calibrat en prudència. La regulació de la motilidad del cor provocada pels seus glucósidos ha donat lloc a multitut d'investigacions mèdiques i en l'actualitat són numerosos els fàrmacs obtinguts a partir de les didaleres.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]En els estudis, la restricció dels ions de calcio és resultat de l'acumulació en cardenolide en D. thapsi.[2] La cantitat de calcio afecta a les reaccions químiques redox en les cèlules. Sense calcio, es varen observar canvis en la funció antioxidant i l'activitat catalasa era llenta.[3] En un atre estudi, la falta de calcio promou el creiximent retardado de la formació de digoxina. El manganeso, en forma de sulfat de manganeso (MnCl), i de liti, en la forma de clorur de liti (LiCl), també va aumentar la concentració de digoxina, pero no va afectar el creiximent.[4]
Cristals d'oxalato de calcio i fibres pericíclicas s'han aïllat de D. thapsi. Estos es consideren d'1,25 a 3 voltes més potents en vista medicinal que les que es troben en Digitalis purpurea.[5][6][7][8] Segons el botànic holandés Herman Boerhaave, les espècies Digitalis són altament venenoses si s'ingerix directament. Totes les parts són venenoses.[9][10][11]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Digitalis thapsi va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 867. 1753.[12][13]
Digitalis: nom genèric del llatí medieval digitalis = la "digital o didalera" (Digitalis purpurea L., Scrophulariaceae). Segons Ambrosini (1666), “es diu Digital perque les flors imiten la forma del didal (a saber, de la coberta dels dits de les dònes quan coser)”.[14]
thapsi: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Tapso en Sicília.[15]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: abiloria (2), abiluria (2), abortones, bacera, beleño, biloria (2), biluria (2), campanilla, cascante, cascaor, chupadera, chupamieles, chupera, eixida, cohetera, eixides, deales, didalera (7), didalera, didals (3), didals de chiquet, didals purpúreos, dediles, digital, digitalis, emborrachacabras (2), estallones, giloria (3), goldaperra, guadalperra, gualdaperra, gualdaperra, guardaperros (2), hueltaperra, mata de lagartija, mataperla (3), mataperros, rabera, ravera, raéra, restalladera, restralleti, restrallos (2), sapient, tuercecuellos, viloria (4), viluria (3), vueltaperra.(el número entre paréntesis indica les espècies en el mateix nom).[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ (1995).«Calcium restriction induïxes cardenolide accumulation in cell suspension cultures of Digitalis thapsi L.».Plant Cell Reports.Springer Verlag.Germany:14(12)ISSN 0721-7714.
- ↑ «Relationship between active oxygen species and cardenolide production in cell cultures of Digitalis thapsi: effect of calcium restriction».New Phytologist.141(1)
- 51–60.doi:10.1046/j.1469-8137.1999.00317.x.
- ↑ «Effect of calcium, manganese and lithium on growth and cardenolide content in cell suspension cultures of Digitalis thapsi L.».Plant Cell Reports.10(8)ISSN 1432-203X.doi:10.1007/BF00232609.
- ↑ Kar, A. (2003). , New Delhi: New Age International Ltd, p. 173. ISBN 81-224-1501-6.
- ↑ Nirali Prakashan (2009). [1], Nirali Prakashan, pp. 39–40. ISBN 978-81-963961-5-2.
- ↑ «Digitalis thapsi 'Spanish Peaks'». Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 d'agost de 2012.
- ↑ Khandewal (2008). , Pune: Nirali Prakashan, p. 59. ISBN 978-81-85790-30-5.
- ↑ «Digitalis thapsi». Plant Database. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2014. Consultat el 2 d'octubre de 2012.
- ↑ Edinger, Philip (2002). [2], Sunset Books, p. 118.
- ↑ (1823) , 6 edició, Edinburgh: Archibald Constable and Company.
- ↑ «Digitalis thapsi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de giner de 2014.
- ↑ Digitalis thapsi en PlantList
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Digitalis thapsi». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de giner de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Digitalis thapsi.- Este artícul conté una traducció derivada de «Digitalis thapsi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.