Dinàmica de l'atmòsfera
Es diu dinàmica de l'atmòsfera o dinàmica atmosfèrica a una part de la Termodinàmica que estudia les lleis físiques i els fluix d'energia involucrats en els processos atmosfèrics. Estos processos presenten una gran cicle mateix sen de l'atmòsfera com en les atres parts (sòlida i líquida) del nostre planeta.
La termodinàmica establix tres lleis, ademés de lo que es coneix com a principi zero de la termodinàmica. Estes tres lleis rigen en tot lo món físic-natural i constituïxen la base científica dels processos que constituïxen el camp de la dinàmica de l'atmòsfera.
Estructura de l'atmòsfera
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Atmòsfera terrestre.
l'atmòsfera és la capa gaseosa que rodeja a la Terra envolent tant a la part sòlida (litosfera) com a líquida (hidrosfera) del nostre planeta en raó a la seua menor densitat. Està composta per una mescla de gasos que forma l'aire, els principals components del qual són el nitrogen (78 %), l'oxigen (21 %) i atres gasos que, en conjunt, només constituïxen l'1 % restant. Estos gasos més escassos tenen una gran importància per a la vida, en especial el vapor d'aigua (que entra a formar part important del cicle hidrològic) i el CO2 (diòxit de carbono) que a penes aplega a formar el 0,03 % del volum total de l'atmòsfera, encara que constituïx la "matèria primera" en la que estan formats tots els sers vius.[1]
L'atmòsfera està dividida en vàries capes concèntriques que són, a partir de la superfície terrestre cap a dalt, la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera o ionosfera i l'exosfera. Es denomina tropopausa a la discontinuidad existent entre la troposfera i l'estratosfera, una franja caracterisada per un canvi prou brusc en lo que a característiques físiques es referix. La tropopausa alcança una major altura de la zona equatorial (casi 20 km) i una mínima en les zones polars (5-8 km) i esta diferència es deu al abultamiento equatorial de l'atmòsfera produït per la força centrífuga del moviment de rotació terrestre, el qual té com a contrapartida un achatamiento polar per la mateixa raó, és dir, per la menor força centrífuga (i la major força centrípeta per la seua menor distància al centre de la Terra) existent en les zones polars. Com a corolari obvi, l'altura de la troposfera disminuïx des de l'equador fins als pols, és dir, a major latitut, menor gruixa i viceversa.
Casi la totalitat de l'aire (un 97 %) es troba a menys de 30 km d'altura, trobant-se més del 75 % en la troposfera. L'aire forma en la troposfera una mescla de gasos prou homogénea a una temperatura i pressió determinades, fins al punt de que el seu comportament és l'equivalent al que tindria si estiguera compost per un sol gas ([2]).
Sent l'aire una mescla compresible de gasos, la major part del mateix es troba a pocs quilómetros d'altura, formant lo que es diu la capa geogràfica de l'atmòsfera (uns 3 km aproximadament), a on es produïxen gran part dels fenomens atmosfèrics de rellevància per als sers humans. Més dalt d'esta capa geogràfica, encara trobant-nos en la troposfera, la proporció de gasos es torna molt tènue, per lo que aplega a fer-se irrespirable. La densitat de l'aire és una de les llimitacions més séries de l'adaptabilitat de l'home en la superfície terrestre: aixina, l'hàbitat permanent de l'home localisat a major altura ve a estar en els Vages peruans, a uns 5000 m s. n. m., com senyala Eugene Schreider[3] i això és consistent en lo que s'ha senyalat sobre la gruixa de l'atmòsfera segons la latitut ya que a eixa altura de 5 km seria impensable la vida en les zones templades i, més encara, en les polars. En atres paraules, com la gruixa de l'atmòsfera és molt major en la zona intertropical, resulta habitable a major altura que en les zones templades i polars. No obstant, cal aclarir que eixa població que habita en els Vages peruans, bolivians, equatorians i colombians a altituts considerables ha tingut que sofrir a lo llarc de sigles i fins a mils d'anys, una adaptació al mig sumament dura, fins al punt de que la seua anatomia ha vingut sofrint profunts canvis morfològics: les persones a esta altura tenen que tindre uns pulmons molt més grans (per a facilitar la respiració), un cor en major capacitat (per a aumentar la seua eficiència sobre el bombeig de sanc) i atres modificacions orgàniques, mentres que les que sempre han vixcut a molta menor altura poden sofrir certes malalties (soroche o mal de montanya) quan ascendixen a eixa altura ya que els seus organismes no presenten dits canvis evolutius. Esta és la raó per la que els ciclistes colombians, adaptats a les altituts tan dures dels Vages han destacat en el Tour de França, precisament, en les etapes de montanya.
Fluix d'energia en l'atmòsfera
[editar | editar còdic]Els fluix més importants d'energia en l'atmòsfera són els relacionats en el cicle de l'aigua i el cicle del carbono abdós, desenrollats en la Naturalea i que involucren a les porcions físiques de la mateixa (litosfera, hidrosfera i atmòsfera) i per tant, a la biósfera.
Vore també
[editar | editar còdic]- Atmòsfera terrestre
- Cicle del carbono
- Clima
- Diatermancia
- Història de la Terra
- Pluja
- Pluja de convecció
- Meteorologia
- Radiació solar
- Termodinàmica
- Dinàmica de sistemes
- Temps atmosfèric
- Vent
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arthur N. Strahler. Physical Geography. New York: John Wiley & Sons, 1960, p. 109
- ↑ Arthur N. Strahler. Geografia física. Barcelona: Edicions Omega, 2005, tercera edició, sèptima reimpressió, p. 40
- ↑ Schreider, Eugene. Els llimites de l'adaptabilite humaine. La Recherche, N° 19, jan. 1972, pp. 47 - 62
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinámica de la atmósfera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.