Dinastia Awan

Archiu:Dynastic list Awan Siwashi Louvre Sb17729.jpg

Llesta dinàstica dels reis de Awan

La Dinastia Awan va ser la primera dinastia del Imperi elamita, fundada per un rei cridat Peli en les albors de l'història. Va deure tindre importància i influència sobre Sumer des de molt primerenques époques, puix els seus conflictes en Mesopotamia comencen en En-Men-Barage-Si de Kiš (sigle XXVIII a. C.-sigle XXVII a. C.), monarca que la va derrotar. Una atra figura sumerio, Eannatum de Lagash, també va tindre que vore-li-les en els elamitas de Awan, als que assegura derrotar.

Elam i Sumerio

La dinastia va ser constituïda per un total de 12 reis. Els fets dels regnats d'estos reis es desconeixen, de la mateixa manera que les característiques més bàsiques de l'estat elamita primigeni. Sí se sap que mantenia intenses relacions comercials en importants enclavaments comercials mesopotámicos com Lagaš, ciutat de la que importava principalment aliments i a la que exportava ganado, llana, esclaus i argent entre atres coses. Un text de l'época fa referència a l'enviament d'un carregament d'estany al governador de la ciutat elamita de Urua, el qual es comprometia a treballar el material i tornar-ho fet bronze, lo que posa de manifest la superioritat en el coneiximent i la tècnica metalúrgica que posseïen els elamitas per damunt dels sumerio. Les causes dels conflictes que va haver entre estos i els elamitas, es deuen més que res a l'intent dels reis sumerio d'apoderar-se del mercat en el Marhasi, regió situada més a l'orient que Elam, que era ric en productes de lux i de tot tipo, pero en especial en pedres precioses.

Durant l'etapa acadia, els elamitas varen conseguir evitar la total assimilació, per part dels acadios, dels seus dominis. La capital Anshan, localisada en lloc abrupte i montanyós d'Iran sur occidental, jamai va ser presa per Acad. De fet els elamitas varen ser una font de les tensions que desestabilisarien l'estat acadio fins a la seua definitiva caiguda a mans dels gutium. Del periodo acadio data el més antic text elamita escrit en la seua llengua pròpia, un tractat entre Naram-Sense i un rei de Awan, del que no es coneix en certea la seua identitat. Potser es tractara d'un tal Helu.

Puzurinsusinak, l'Auge de Awan

Despuix de la caiguda dels acadios, tindria lloc el regnat del monarca més destacable de Awan, Puzurinsusinak (també cridat, Kutik-Inshushinnak). Per aquell temps és quan Susa comença a guanyar preponderancia en Elam (posteriorment Elam es cridaria Susiana i no Elam, lo que demostra l'importància d'esta ciutat) que comença omplir-se de temples i monuments. Puzurinsusinak, que va començar sent governador de Susa, aplegaria a convertir-se en un dels reis més poderosos en el sigle XXII a. C. Les seues conquistes li varen dur a derrotar a les adjacents Kimash i Hurtum (pobles veïns que es varen rebelar contra ell) aplegant a destruir 70 ciutats en un dia. Seguidament va establir la seua posició de monarca vencent a tots els seus rivals i prenent Anshan, la capital. No content en això, va mamprendre campanyes devastadores per tota la regió nort de Sumerio conseguint apoderar-se de ciutats tan importants com Išnunna. Quan finalment va conquistar Acad es va declarar rei de les quatre zones, convertint-se en amo i senyor més poderós del món conegut. Posteriorment, Ur-Nammu de Ur, fundador de la III dinastia de Ur li venceria posant fi a la major edat de Elam (del tercer mileni abans de Crist) i a la pròpia dinastia de Awan. La seua llabor no va anar només militar i conquistadora, va anar l'artífex de l'organisació i l'estructura administrativa de Elam. Va ampliar el temple de Insusinak en el que va erigir una estàtua seua i va mantindre les més soberbes maneres d'adoració, sacrificant moltons demà i vesprada. Durant el seu regnat es jactaba de que havia conseguit que imperara la justícia en els seus dominis.

Despuix de la seua derrota Puzurinsusinak desapareix de l'història, tal com la seua dinastia, i Elam queda en mans de la dinastia Simaski.