Guti (tribu)

Els guti, gutis o gutus varen ser un poble de l'est del Tigris, que habitava els monts Zagros a finals del III mileni a. C., i que abans del 2000 a. C. varen participar en les lluites per dominar Acad, regne una part del com varen aplegar a ocupar primer breument (2180-2175 a. C.) i més vesprada per més temps (2159-2116 a. C.). Apareixen en la Història mundial quan Naram-Sense, rei acadio, mamprén una expedició punitiva en contra seua. La famosa estela de Naram-Sense reflectix el triumfo militar acadio. No obstant, un sigle despuix els gutis es varen cobrar el seu resquit en atacar al Imperi acadio, desmantellant-ho. Els gutis es varen impondre en Mesopotamia durant aproximadament un sigle, fins que —vençuts pel rei de la ciutat de Uruk, Utu-ḫegal— la resurrecció política de l'antiga ciutat sumerio d'Ur va reemplaçar la seua poder definitivament.

Història

Per a poder comprendre quí eren els gutis devem plantejar-nos cóm era el món en el que varen aparéixer. Despuix del periodo d'esplendor de la primera dinastia de Ur, la decadència va ser apoderant-se de Sumer.

A les lluites per el hegemonia varen seguir unes atres; els pobles semitas que merodeaban les ciutats varen començar a establir-se en elles; algunes tribus es relacionaven pacíficament en els sumerio a través del comerç mantenint la seua forma de vida nómada, i unes atres es varen dedicar al pillage. A pesar de que els sumerio acceptaven esta integració, preferien mantindre's aïllats en lo familiar. De tots modos el pensament semita va influir en el poble sumerio, sobretot perque en el temps els pacífics invasores es varen convertir en majoria.

Des de la fundació de la primera dinastia de Lagash en l'any 2520 a. C. s'havien succeït varis reis que, en alguna excepció, com Urukagina (2355 a. C.), primer gran reformador, en general solament havien buscat enriquir-se a costa del poble, propiciant la decadència. L'últim d'ells va ser Lugalzaggesi, qui en l'any 2348 a. C. va realisar una violenta unificació política del país. L'afany de poder desmesurat de Lugalzagesi, les seues campanyes de conquista i la seua mà dura en el govern, li varen ser propícies a Sargón, qui va prendre prestigi en la dèbil cort de Kish, es va apoderar del tro, va organisar als guerrers semitas i va fer front i va véncer a Lugalzagesi, que havia derrotat a moltes ciutats estat prèviament.

Sargón pertanyia a una d'eixes tribus semitas, els acadios, que s'havien integrat al poble sumerio; va prendre el seu nom, que significa ‘rei verdader’, en assumir el tro per a llegitimar el poder usurpat; per dos sigles Sumer va permanéixer en mans semitas i es va convertir en un estat militar i administratiu rígidament organisat. Lugalzagesi, en unificar Sumer, havia introduït mits i ritos per a sustentar la seua realea, Sargón va introduir reformes més substancials en canviar els noms dels deus i les seues atribucions, per eixemple Ishtar per Inanna, a on la deesa passa de mare dadora de vida i protectora a dòna sensual i guerrera que conserva la virilitat del poder.

A Sargón li succeïxen els seus fills Rimuš i Manitušo; abdós varen enfrontar diverses sublevació sumerio pero els majors perills per a ells varen ser les intrigues palatines.

En Naram-Sense, net de Sargón, les sublevació es varen agravar degut a que, si ben Sargón i els seus fills havien sojuzgado al país, a lo manco varen respectar la seua religió; en canvi este rei la va profanar, es divinizó antecedint al seu nom el determinativo de la divinitat «dingir» i va aparéixer en les seues representacions en la corona de banyes pròpia d'un Deu. En els tumults va prendre la ciutat de Nippur, va destruir el temple i es va dur lo sagrat.

La seua mort, succeïda poc temps despuix, marca el començ d'un nou periodo de decadència. Els seus successors no solament deuen enfrontar noves i més importants sublevació sumerio, sino també les incursions d'atres tribus semitas com els amorreos.

En este periodo caòtic en molts canvis de reis i en el que els sumerio no podien terminar d'organisar-se, d'algun lloc de les montanyes varen baixar els gutis, una horda de bàrbars segons fonts semitas, que varen arrasar Agadé fins a no deixar ni memòria de la seua ubicació i varen destruir l'Imperi Acadio. Pero ¿cóm podria una horda de bàrbars véncer a un eixèrcit numerós i ben organisat?

El home sumerio estava profundament imbuido de la seua religió, vivia per i per als seus deus i açò era lo que donava sentit a la seua vida sancera. De fonts sumerio d'eixa época veem cóm entenia el poeta lo que estava succeint la seua nació. Els gutis varen devastar Uruk, Ur, Kish i Lagash, ciutats que es varen recuperar en el temps; en canvi Agadé va desaparéixer completament, i sembla que el poble de Sumer ha saludat esta incursió com a liberador.

Després de la destrucció de l'imperi acadio els gutis varen deixar guarnicions en punts neuràlgics en el nort i varen establir la seua pròpia dinastia que, encara que en evident influència semítica es va integrar ràpidament a la cultura sumerio.

Despuix d'un temps els reis gutis varen dedicar les seues ofrenes en els temples sumerio, aquells que els primers invasores havien despullat. Ací dona començ l'época de florecimiento més important del poble sumerio, en caràcter més econòmic-cultural que polític, el major exponent del qual és la ciutat de Lagash. Gudea, el seu rei, pren el títul de patesi o ensi, que comprenia tant lo religiós com lo civil, i governa en ideals basats en l'orde i la justícia. Veem ací un regrés l'organisació sumerio de temps anteriors a les infiltracions estrangeres.

Si poc se sap d'esta remota época menys encara es coneix dels gutis, d'els qui en general es repetix «horda de bàrbars» incivilizados, destructors «dragons de montanya» pero hi ha alguns fets que poden analisar-se des d'una atra òptica.

Segurament no eren una horda desordenada i varen contar en el caos reinante en Súmer per les sublevació del poble somés. Varen arrasar completament Agadé i també atres ciutats fortes que estaven en poder dels semitas, varen tallar les rets de transport i comunicació i varen sembrar el pànic en la finalitat d'impedir que els semitas es reorganisaren novament.

Una volta conseguit el domini varen permetre als sumerio reconstruir les seues ciutats i la seua cultura, fins al punt que Lagash va resorgir alcançant el màxim desenroll de la seua història. També l'etimologia del seu nom pot ser esclarecedora, els sumerio cridaven Gutium a este poble, vocablo que significa ‘mare que té la cordonera de la vida’.

Els gutis varen ser cridats «dragons de les montanyes». Es deu tindre en conte la relació entre este poble i Enki ―més tarde cridat Ea― deu del saber, senyor de la màgia, és un dels tres deus més importants en Enlil i Anu de la cultura mesopotámica, cridat «gran dragó» i «sobirà».

Imperi partixc

Durant el regnat de Mitrídates II es menciona una campanya victoriosa contra una tribu denominada guti. L'expedició punitiva va ser en venjança per la mort del seu germà Artaban, que havia caigut combatent-los.