Dinastia tughlaq

La dinastía tughlaq (àrap طغلاق , Ṭughlāq^[1]) també cridada Tughluq o Tughluk, va ser una dinastia musulmana turc-Pakistaní^[2] que va regnar en el sultanato de Delhi en l'Índia medieval.^[3] Va ocupar el tro del sultanato en el 1320, quan Ghazi Malik es va fer en el poder en Delhi i es va fer cridar Ghiyath al-Din Tughluq. La dinastia va perdre el poder en 1413.^[4] Va estendre els seus dominis per mig d'una campanya militar que va dirigir Muhammad bin Tughluq i va alcançar el seu apogeu entre 1330 i 1335. Señoreó la major part del subcontinent indi.^[5]^[6]

Obtenció del poder en Delhi

La dinastia Khilji va regir el sultanato de Delhi fins al 1320.^[7] L'últim sobirà de la casa, Jusro Kan (Cosroes), era un hindú que s'havia convertit per la força al islam i havia servit als senyors del sultanato en calitat de general.^[8] Junt a Malik Kafur, va dirigir numeroses campanyes en nom d'Alaudín, tant per a estendre el territori somés al sultà com per a saquejar els regnes indis que no eren musulmans.^[9]^[10]

Va haver una série de detencions i d'assessinats despuix de la mort per malaltia de Alaudín en el 1316.^[11] Jusro Kan es va fer finalment en el poder en juny del 1320 despuix de matar al licencioso fill del difunt Alaudín, Mubarak Jalyi.^[7] No va poder contar, empero, en el respal de la noblea de Delhi, que va solicitar la vinguda del governador de Punyab, Gazi Malik per a derrocar-ho. En efecte, en el 1320, Gazi Malik va atacar la ciutat, va donar mort a Jusro Kan i es va fer en el poder.^[6]^[12]

Guiyasudin Tughlaq (r. 1321-1325)

Despuix de fer-se en el poder, Gazi Malik es va fer cridar Guiyasudin Tughlaq, d'a on va prendre el nom la dinastia.^[13] Algunes voltes també se li crida Tughlak Sha. Tenia orige turc-indi: el seu pare era un esclau mameluco turc i la seua mare era hindú.^[2]^[14]

Guiyasudin Tughlaq va recompensar a aquells que li havien ajudat a fer-se en el poder i va castigar als que havien sostingut al seu enemic Jusro Kan. Si be va reduir els tributs als musulmans, va aumentar la dels hindús, per a dificultar que contaren en fondos suficients per a rebelar-se contra ell.^[13]

Va fer construir una ciutat a sis quilómetros a l'est de Delhi, Tughlakabad, que contava en un fort i devia servir per a protegir la capital dels envestiments mogolas.^[9]

En 1321, va despachar al seu primogènit Ulug Kan, després cridat Muhammad ibn Tughlaq, a Deogir, a pillar els regnes hindús d'Arangal i Tilang (en el modern estat indi de Telangana), encara que l'incursió va resultar un fracàs.^[15] Quatre mesos més tarde li va enviar un gran eixèrcit al seu fill, per a que tornara a intentar saquejar els dos regnes.^[16] Esta volta Ulug Kan va conseguir el seu objectiu: es va apoderar de Arangal, que va cridar Sultanpur, i va enviar el botí, que incloïa el tesor real, i captius a Delhi.

La noblea musulmana de Lujnauti (Bengala) va invitar a Guiyasudin Tughlaq a apropiar-se de la regió per mig del derrocament de Shamsudin Firoz Sha; ho va atacar en 1324-1325,^[15] despuix de deixar Delhi a càrrec de Ulug Kan. La campanya en Bengala va resultar victoriosa. Quan tornava a Delhi acompanyat pel seu fill favorit Mahmud Kan des de Lajnauti, Ulug Kan es confabuló en el predicador sufí Nizamudin Auliya per a matar-ho fent passar el magnicidio per accident. El sultà havia decidit desterrar als dos confabulados de Delhi quan tornara a la ciutat.^[17] El pla va surtir: tant Guiyasudin Tughlaq com Mahmud Kan varen perir en l'edifici de fusta (kushk) sense fonaments, que es va afonar mentres Ulug Kan presenciava l'escena.^[18] El parricida va ser entronisat en el nom de Muhammad ibn Tughluq i va regnar el sultanato durant vintissís anys.^[19]

Referències

↑ «موسوعة التراجم والأعلام - محمد بن طغلق شاه».
↑ ^2,0 ^2,1 Jamal Malik (2008). Islam in South Àsia: A Short History, Brill Publishers, p. 104. ISBN 978-9004168596.
↑ Lombok, E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, Vol 5, ISBN 90-04-09796-1, pp 30, 129-130
↑ Sen, Sailendra (2013). A Textbook of Medieval Indian History, Primus Books, pp. 90–102. ISBN 978-9-38060-734-4.
↑ Jackson, Peter (2003). The Delhi Sultanate: A Political and Military History, Cambridge, England: Cambridge University Press. ISBN 978-0521543293.
↑ ^6,0 ^6,1 W. Haig (1958), The Cambridge History of Índia: Turks and Afghans, Volume 3, Cambridge University Press, pp 153-163
↑ ^7,0 ^7,1 Holt et al. (1977), The Cambridge History of Islam, Vol 2, ISBN 978-0521291378, pp 11-15
↑ Vincent Smith, The Oxford Student's History of Índia, Oxford University Press, pp 81-82
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 William Hunter (1903), A Brief History of the Indian Peoples, Frowde - Publisher to the Oxford University, London, 23rd Edition, pages 123-124
↑ Elliot and Dowson (Translators), Tarikh-I Alai Amir Khusru, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 67-92;
↑ Tarikh-I Firoz Shahi Ziauddin Barni, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 214-218
↑ Mohammad Arshad (1967), An Advanced History of Muslim Rule in Indo-Pakistan, pp. 90-92
↑ ^13,0 ^13,1 Tarikh-I Firoz Shahi Ziauddin Barni, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 229-231
↑ William Hunter (1903), A Brief History of the Indian Peoples, 23rd Edition, pp. 124-127
↑ ^15,0 ^15,1 William Lowe (Translator), Muntakhabu-t-tawārīkh, Volum 1, pàgines 296-301
↑ Tarikh-I Firoz Shahi Ziauddin Barni, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 233-234
↑ Elliot and Dowson (Translators), Travels of Ibn Battuta Ibn Battuta, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 609-611
↑ Henry Sharp (1938), DELHI: A STORY IN STONE, Journal of the Royal Society of Arts, Vol. 86, No. 4448, pp 324-325
↑ Elliot and Dowson, Táríkh-i Fíroz Sháhí of Ziauddin Barani, The History of Índia, as Told by Its Own Historians. The Muhammadan Period (Vol 3), London, Trübner & Co

Bibliografia

Banarsi Prasad Saksena (1970). «The Tughluqs: Sultan Ghiyasuddin Tughluq», Mohammad Habib and Khaliq Ahmad Nizami (ed.). A Comprehensive History of Índia: The Delhi Sultanat (A.D. 1206-1526) (vol. 5), The Indian History Congress / People's Publishing House. OCLC 31870180.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía tughlaq» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «موسوعة التراجم والأعلام - محمد بن طغلق شاه».

[malik-2] 2,0 ^2,1 Jamal Malik (2008). Islam in South Àsia: A Short History, Brill Publishers, p. 104. ISBN 978-9004168596.

[3] Lombok, E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, Vol 5, ISBN 90-04-09796-1, pp 30, 129-130

[sen2-4] Sen, Sailendra (2013). A Textbook of Medieval Indian History, Primus Books, pp. 90–102. ISBN 978-9-38060-734-4.

[pjackson2003-5] Jackson, Peter (2003). The Delhi Sultanate: A Political and Military History, Cambridge, England: Cambridge University Press. ISBN 978-0521543293.

[whaig-6] 6,0 ^6,1 W. Haig (1958), The Cambridge History of Índia: Turks and Afghans, Volume 3, Cambridge University Press, pp 153-163

[holtetal-7] 7,0 ^7,1 Holt et al. (1977), The Cambridge History of Islam, Vol 2, ISBN 978-0521291378, pp 11-15

[8] Vincent Smith, The Oxford Student's History of Índia, Oxford University Press, pp 81-82

[whunter123124-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 William Hunter (1903), A Brief History of the Indian Peoples, Frowde - Publisher to the Oxford University, London, 23rd Edition, pages 123-124

[10] Elliot and Dowson (Translators), Tarikh-I Alai Amir Khusru, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 67-92;

[11] Tarikh-I Firoz Shahi Ziauddin Barni, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 214-218

[12] Mohammad Arshad (1967), An Advanced History of Muslim Rule in Indo-Pakistan, pp. 90-92

[gsdt-13] 13,0 ^13,1 Tarikh-I Firoz Shahi Ziauddin Barni, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 229-231

[whunter-14] William Hunter (1903), A Brief History of the Indian Peoples, 23rd Edition, pp. 124-127

[lowe296-15] 15,0 ^15,1 William Lowe (Translator), Muntakhabu-t-tawārīkh, Volum 1, pàgines 296-301

[16] Tarikh-I Firoz Shahi Ziauddin Barni, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 233-234

[17] Elliot and Dowson (Translators), Travels of Ibn Battuta Ibn Battuta, The History of Índia by its own Historians - The Muhammadan Period, Volume 3, Trubner London, pages 609-611

[18] Henry Sharp (1938), DELHI: A STORY IN STONE, Journal of the Royal Society of Arts, Vol. 86, No. 4448, pp 324-325

[19] Elliot and Dowson, Táríkh-i Fíroz Sháhí of Ziauddin Barani, The History of Índia, as Told by Its Own Historians. The Muhammadan Period (Vol 3), London, Trübner & Co

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]