Dinophyceae
Les dinofíceas (Dinophyceae) són un grup de protistas unicelularés de la superclase Dinoflagellata que inclou les espècies de dinoflagelados que el seu núcleu permaneix dinocarionte durant tot el cicle celular, que és dominat per l'etapa haploide.[1] Comprén tots els dinoflagelados típics, tals com Peridinium i Gymnodinium, ademés d'uns atres més inusuals, incloent alguns colonials, ameboides o paràsits.
Les dinofíceas (desmophyceae) són organismes unicelulars, la majoria biflagelados, si be poden aparéixer formes aflageladas: cocoides, filamentosas, palmeloides o ameboides, relacionades en la gran varietat de formes de nutrició. Generalment fotosintéticos, encara que també hi ha formes heterótrofas: saprofíticas, paràsites, simbiòtiques i holozoicas. Molts autótrofos marins són auxótrofos per a vàries vitaminas.
La paret celular o teca, quan es presenta, està composta fonamentalment de celulosa. Presenten dos flagelos, situats en regates o #depressió de la superfície de la cèlula. Un flagelle acronemático (pla, terminat en una fibrilla), de disposició posterior, localisat en una regata llongitudinal o sulcus. Un atre flagelle acintado, situat en una regata travessera, cíngulo, ecuatorialmente, que permet el gir i el desplaçament. Com pigments presenten clorofila a i c, β-caroteno, xantofilas, peridinina, neoperidinina, dinoxantina, neodinoxantina i diatoxantina. El material de reserva és almidó.
Les dinofíceas es classifiquen per la seua morfologia. Les espècies en teca es dividixen en quatre órdens, basats en la disposició de les plaques de la seua armadura: Peridiniales (per ej. Peridinium), Gonyaulacales (per ej. Ceratium, Gonyaulax), Dinophysiales (per ej. Dinophysis) i Prorocentrales (per ej. Prorocentrum). Els Peridiniales són provablement parafiléticos sobre els atres i en els arbres d'ARNr es mesclen en espècies que carixen de teca. Els grups sense teca es considera que són polifiléticos i es classifiquen en varis órdens. Eixemples de gèneros són Gymnodinium, Amphidinium, Symbiodinium i Dinamoeba.
Un grup de dinoflagelados paràsits en dinocarión, Blastodiniophyceae, ha segut invalidat.[1] Incloïa, entre uns atres, el conegut gènero Pfiesteria, ademés de Oodinium i Haplozoon, que ara es repartixen entre varis órdens de dinofíceas.
Orige
[editar | editar còdic]En l'orige de les dinofíceas estaria involucrat un procés de simbiogénesis, donat per la fusió biològica entre un dinoflagelado depredador heterótrofo que va devindre en hoste d'un alga endosimbionte haptofita. Per açò, els plasts típics de les dinofíceas han heretat la presència de clorofilas a, c1, c2, c3, β-caroteno i xantófilas diverses. Tant els grups que posseïxen peridinina, que conformen la major part, com els Brachidiniales que posseïxen fucoxantina, estan relacionats en este orige monofilético.[2]
Filogenia
[editar | editar còdic]Partix dels subgrups es relacionarien del següent modo:[3]
L'aparició de la teca típica de les dinofíceas hauria segut un event únic, per lo que els dinoflagelados tecados conformarien un grup monofilético. Esta teca consta de plaques de celulosa dins dels alvéolos subcuticulares.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Adl, S.M. et al. 2012. The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
- ↑ Hwan El seu Yoon, Jeremiah D. Hackett & Debashish Bhattacharya 2002, A single origin of the peridinin- and fucoxanthin-containing plastids in dinoflagellates through tertiary endosymbiosis. Proc Natl Acad Sci O S A. 2002 Sep 3; 99(18): 11724–11729. doi: 10.1073/pnas.172234799 PMCID: PMC129336
- ↑ 3,0 3,1 Orr RJS, Murray SA, Stu¨ken A, Rhodes L, Jakobsen KS (2012) When Naked Became Armored: An Eight-Gene Phylogeny Reveals Monophyletic Origin of Theca in Dinoflagellates. PLoS ONE 7(11): i50004. doi:10.1371/journal.posa.005000
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinophyceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.