Anar al contingut

Dioptra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dioptra - CAPS 0 .jpg
Reconstrucció gràfica de la dioptra, per Venturi, en 1814. (Una interpretació incorrecta de la descripció de Heron)[1]

La dioptra (en griego: διόπτρα) és un instrument astronòmic i topogràfic clàssic, que data de el III La dioptra era un 'tubo' d'observació o, alternativament, una vareta en un visor en abdós extrems, unit a un soport. Si la dioptra es troba equipada en llim de llectura angular, pot ser usada per a medir ànguls horisontals i verticals.[2]

Principi

[editar | editar còdic]
  • La primera dioptra era un senzill instrument de mira horisontal, format per un triàngul isósceles la base del qual servix de mira. La punta que unix els dos costats iguals se situa en la part inferior i servix com a marca per a la plomada. Quan està alineat en la punta, la visió a través dels dos oculars és perfectament horisontal.[2]
  • El primer desenroll, per l'ingenier Herón d'Aleixandria, va ser substituir este triàngul per un mig disc graduat a modo de transportador. El sistema es clava en el sol despuix d'haver determinat el nivell per mig de la plomada; després, girant la regla permet elegir l'àngul desijat, sempre depenent de la plomada.[1]
  • Un segon desenroll va ser l'incorporació en el pla horisontal d'un segon disc graduat en 360°, que va permetre obtindre dos orientacions angulars precises.

Els astrònoms grecs utilisaven la dioptra per a medir les posicions de les estreles. Tant Euclides com Gémino nomenen la dioptra en els seus treballs astronòmics. En l'época de Ptolomeo, en el II, era un instrument astronòmic considerat com a obsolet, havent segut substituïda per l'esfera armilar. Adaptada a la topografia, la dioptra és similar al teodolit, o el trànsit del topógrafo, que data de el XVI. És una versió més exacta de la groma.

S'atribuïx a Herón d'Aleixandria [1] un llibre enterament dedicat a la construcció i utilisació de la dioptra per a la topografia. Heron va ser "un dels ingeniers i matemàtics més ingeniosos de l'història".

La dioptra era lo suficientment sofisticada, per eixemple, com per a construir un túnel a través d'una montanya entre dos punts oposts. S'especula que va poder haver segut utilisada per a construir el túnel de Eupalino. Cridat "un dels majors guanys de l'ingenieria de l'antiguetat," es tracta d'un túnel de 1036 metros (4000 peus) de llarc, excavat en l'illa grega de Samos a través del mont Castro, en el VI, durant el govern del tirà Polícrates. No obstant, no hi ha evidència de que l'instrument existira en eixa época, i els historiadors debaten [3] hipòtesis de Herón sobre cóm es va construir l'aqüeducte.


També era usada per a la construcció d'aqüeductes, etc. La dioptra es va utilisar àmpliament en proyectes de construcció d'aqüeductes i calçades romanes. En varis tornells d'ajust en diferents parts de l'instrument, era fàcil calibrar-ho per a medicions molt precises. Va ser substituït com a instrument topogràfic pel teodolit. Hui dia, este dispositiu també s'utilisa com mira per a armes.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Palerne, Centre Jean. Autour de la Dioptre d'Héron d'Alexandrie (en fr), Université de Saint-Etienne. ISBN 2-86272-199-9.
  2. 2,0 2,1 «HISTORY OF MEASUREMENT».
  3. (2004).Engineering & Science.(1)
  4. «Dioptre : définition et synonyme de dioptre en français» (en fr).