Divisió d'enllaços
En química, la divisió, escissió o fissió d'enllaços és la ruptura d'enllaços químics. En general, es parla d'una dissociació quan una molècula se separa en dos o més fragments.[1]
En general, existixen dos classificacions per a la divisió d'enllaços: homolítica i heterolítica, segons la naturalea del procés. Les energies d'excitació triplet i singlete d'un enllace sigma poden usar-se per a determinar si un enllaç seguirà la via homolítica o heterolítica.[2] Un enllaç sigma metal-metal és una de les excepcions, ya que l'energia d'excitació de l'enllaç és molt alta i, per lo tant, no pot usar-se per a realisar observacions.[2]
En alguns casos, la divisió de l'enllaç necessita l'intervenció de catalisadors. Donada l'energia de dissociació dels enllaços C-H, entorn a 100 kcal/mol (420 kJ/mol), per a separar l'àtom d'hidrogen del carbono i unir un atre àtom al carbono es necessita una gran cantitat d'energia.[3]
Divisió homolítica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Homólisis.
_V.1.svg)
En la divisió homolítica, o homólisis, els dos electrons d'un enllaç covalente es dividixen a parts iguals entre els productes. Este procés també es coneix com a fissió homolítica o fissió radical. L'energia de dissociació d'un enllaç és la cantitat d'energia necessària per a trencar l'enllaç homolíticament. El canvi d'entalpia és una mida de la resistència de l'enllaç.
L'energia d'excitació triplet d'un enllaç sigma és l'energia necessària per a la dissociació homolítica, pero l'energia d'excitació real pot ser major que l'energia de dissociació de l'enllaç a causa de la repulsió entre electrons en l'estat triplet.[2]
Divisió heterolítica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Heterólisis.
.svg)
En la divisió heterolítica, o heterólisis, l'enllaç es trenca de tal manera que el parell d'electrons que compartien originalment es queda en un dels fragments. Per lo tant, un fragment guanya un electró, en tindre els dos electrons de l'enllaç, mentres que l'atre fragment pert un electró.[4] Este procés també es coneix com a fissió iònica.
L'energia d'excitació singlete d'un enllaç sigma és l'energia necessària per a la dissociació heterolítica, pero l'energia d'excitació singlete real pot ser menor que l'energia de dissociació de l'enllaç de la heterólisis per l'atracció coulómbica entre els dos fragments de ions.[2] L'energia d'excitació singlete d'un enllaç sigma silici-silici és més baixa que la de l'enllaç sigma carbono-carbono, encara que les seues forces d'enllaç siguen 80kJ/mol i 70kJ/mol respectivament, ya que el silici té major afinitat pels electrons i menor energia de ionisació que el carbono.[2]
La heterólisis es produïx de forma natural en aquelles reaccions en les que intervenen ligandos que donan electrons i metals de transició que tenen orbitales buits.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pure and Applied Chemistry.66(5)
- 1077–1184.ISSN 1365-3075.doi:10.1351/pac199466051077.Consultat el 2023-04-07.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Accounts of Chemical Research.23(5)
- 127–128.ISSN 0001-4842.doi:10.1021/ar00173a001.Consultat el 2023-04-07.
- ↑ Nature.551(7681)
- 447–448.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/d41586-017-07270-0.Consultat el 2023-04-07.
- ↑ 4,0 4,1 Journal of the American Chemical Society.114(22)
- 8627–8633.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja00048a042.Consultat el 2023-04-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «División de enlaces» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.