Dodecilsulfato sòdic

El dodecilsulfato sòdic (SDS o NaDS) (C₁₂H₂₅NaO₄S), també conegut com laurilsulfato sòdic (SLS)^{cita requerida}, és un compost tensioactivo aniónico, amprat en diversos productes d'higiene personal, com a pasta de dents, champú i sabons de bany. La molècula posseïx una coa de 12 àtoms de carbono, adossada a un grup sulfat, dotant a la molècula de les propietats anfifílicas requerides per a tot detergent.

El SDS es prepara per sulfonación de dodecanol (C₁₂H₂₅OH) seguida de neutralisació en carbonat sòdic. S'ampra en cosmètics casers i industrials.

Com tots els detergents tensoactivos, inclosos els sabons, el SDS retira olis i greixos de la pell, i causa irritament en pell i ulls.

El SDS és provablement el compost aniónico tensoactivo més investigat fins al moment.

Aplicacions bioquímiques

Archiu:Caps block 7 al 20%.jpg

Botella en SDS diluït al 20% en un laboratori de bioquímica.

En els laboratoris, el SDS s'ampra comunament en la preparació de proteïnas per a electroforesis en gel de poliacrilamida (SDS-PAGE). El SDS actua trencant enllaços no covalente en les proteïnes, desnaturalizándolas, provocant que estes molècules proteiques perguen la seua conformació nativa. Açò ocorre perque el SDS s'unix a les zones apolares del polipèptit. Ademés, la cantitat de SDS unit és similar per a moltes proteïnes: una molècula de SDS per cada dos residus aminoàcits, corresponent a uns 1,4 g SDS/g proteïna. Això proporciona al polipèptit una càrrega negativa que resulta proporcional a la llongitut de la cadena (el número d'aminoàcits) i, per tant, a la massa molecular de la proteïna. Este aporte de càrrega negativa és substancialment major que la càrrega original de la proteïna. La repulsió electrostàtica creada per l'unió de el SDS a la proteïna és una de les causes de que la proteïna perga la seua conformació nativa, eliminant-se d'esta manera les diferències en conformació de les diferents proteïnes que han de ser separades en el gel.

Encara que el SDS es coneixia també com SLS, existix una important diferència entre abdós. El SDS té cadena ramificada, d'ahí el seu desús actual en detergents ya que la degradació de cadenes llineals és molt més efectiva. De fet, el canvi de el SDS per el SLS ha contribuït eficaçment (encara que no ha posat fi) al problema migambiental que provoquen els detergents.

Qüestions de seguritat en treballar en SDS

Diverses publicacions han descrit certes precaucions que deuen prendre's en treballar en SDS. Entre elles s'inclouen:

• El SDS causa problemes en la pell (per als que el terme no específic és dermatitis), resultant unes persones més afectades que unes atres.
• Encara que el SLES és llaugerament menys irritante que el SDS, el fege és incapaç de metabolizar el SLES.
• El SDS provoca aftas.
• El SDS pot ser amprat en lloc del menys irritante SLES en molts sabons, champús, pastes de dents i atres productes per a la netea pel seu menor cost.

La American Cancer Society va negar que el SDS fora carcinógeno i va apuntar que, encara que indubtablement irritante, la substància és perillosa únicament a concentracions més altes de les empleades en els cosmètics.