Anar al contingut

Domini d'integritat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un domini d'integritat, domini íntegre, anell íntegre o domini sancer[1] és un anell conmutativo (R,+,) que carix d'elements divisores de zero per l'esquerra i d'elements divisores de zero per la dreta (en la qual cosa carix d'elements divisores de zero).

Un subanillo d'un domini d'integritat és també un domini d'integritat.

En la lliteratura "antiga" s'exigix (a voltes es sobreentiende) que l'anell és conmutativo i unitari, perque s'ignorava l'existència d'anells no conmutativos que no tingueren divisores de zero (per l'esquerra o per la dreta). Els dominis de Maltsev[2] són un tipo d'anells no conmutativos que carixen d'elements divisores de zero (ni per l'esquerra ni per la dreta). Respecte a dominis íntegres no unitaris, el conjunt 2 és un subanillo no unitari del domini d'integritat . En este artícul, un domini íntegre serà sempre un anell conmutativo i unitari (ya que aixina s'entén en la major part de la lliteratura, senyalant-se els casos en que no s'adopta estos criteris).

Tot cos és domini d'integritat conmutativo i unitari. Més en general, tot anell de divisió és domini d'integritat unitari.

Eixemples

[editar | editar còdic]
  1. (,+,)
  2. (,+,) (,+,) (,+,)[3]
  3. ([i],+,) a on [i]={r+si:r,s} és un domini sancer cridat anell dels sancers de Gauss.
  4. (H,+,) sent els seus elements els número real x=m+n5 en m,n número entero
  5. (J,+,) sent els seus elements els número complejo x=m+ni5 en m,n número entero, i, unitat imaginària.
  6. (K,+,) sent els seus elements els número real x=m+n53+p253 en m,n,p número entero.[4]

Cos de cocients d'un domini íntegre

[editar | editar còdic]

Una de les propietats més interessants d'un domini d'integritat és la de que existix «el menor cos que ho conté». De forma més precisa:

Siga R un domini íntegre (conmutativo i unitari). Siga R* = R{0}. Establim en el conjunt R×R* la relació definida per (a,b)(c,d) quan i només quan ad=bc. És senzill comprovar que és una relació d'equivalència. Denotarem per Q(R) al conjunt cocient R×R*, i per ab a la classe d'equivalència del parell ordenat (a,b).

Operacions suma i producte en el cos de cocients

[editar | editar còdic]

Es definix la suma +:Q(R)×Q(R)Q(R) de la següent manera:

+(ab,cd):=ab+cd=(ad)+(bc)bd,

qualssevol que siguen ab,cdQ(R). És senzill comprovar que és operació interna, associativa, conmutativa, que té element neutre 01 i que tot element abQ(R) té per element simètric (element opost) a ab. Aixina, (Q(R),+) és un grup abeliano.

Producte

[editar | editar còdic]

Es definix la multiplicació :(Q(R){0})×(Q(R){0})Q(R) de la següent manera:

(ab,cd):=abcd=acbd,

qualssevol que siguen ab,cdQ(R){0}. És senzill comprovar que és operació interna, associativa, conmutativa, que té element neutre 11 i que tot element abQ(R) té per element simètric (element invers) a ba. Aixina, (Q(R){0},) és un grup abeliano.

Distributividad

[editar | editar còdic]

Es demostra sense dificultat que és distributiva respecte de +. Açò fa que (Q(R),+,) quede dotat d'estructura de cos.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Birkhoff- Mc Lane. Algebra Moderna ( en un capítul inicial)

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Este últim terme és un abús de llenguage i pot donar lloc a confusió, ya que la paraula domini té varis usos en Matemàtica
  2. Entre uns atres, hi ha un manual d'Àlgebra llineal de Maltsev
  3. Kostrikin «Introducció a l'àlgebra» Editorial Mir, Moscou ( 1987)
  4. Kostrikin. Op. cit.


Referències

[editar | editar còdic]