Dovyalis afra

Dovyalis caffra (Dovyalis afra)

Dovyalis caffra Warb., la kayaba, umkokola, "poma" kei, o caffra, és un arbre de talla mijana a gran, natiu del sur d'Àfrica. La seua distribució s'estén des del riu Kei en el sur (del com deriva el seu nom comú), cap al nort, per l'est del continent, fins a Tanzània. Els fruts madurs són comestibles i saborosos, reminiscentes d'una menuda poma.

Descripció

Pot trobar-se en boscs secs, podent alcançar en ells una altura de 6 m. En boscs més humits pot aplegar a la seua talla màxima, que és d'entre 8 i 9 metros. És un arbre més be desaliñado, en espines esmolades d'entre 3 i 6 cm de llongitut, situades en les aixelles dels fulls. De la base de les espines naixen arracades de fulls simples aovadas alternes, d'entre 3 i 6 cm de llarc.

Les florés són inconspicuas, solitàries o arracimadas, sense pétals. És una planta dioica, en flors masculines i femenines en plantes separades. No obstant algunes plantes són partenogenéticas.

El frut és una baya comestible, groga o taronja, globosa, de 2.5-4 cm de diàmetro, en la pell i la carn d'un color uniforme, que conté vàries menudes llavors. La producció és en freqüència copiosa, succeint que els fruts doblen en el seu pes les branques durant l'estiu. Són sucosos, saborosos i àcits.

Cultiu i usos

El seu cultiu és similar al de la més coneguda "grosella" espinosa de Ceilan (Dovyalis hebecarpa), també coneguda com ketembilla i kitambilla.

Cultivada cóm una planta alimentícia tradicional en Àfrica, este poc conegut frut té el potencial de millorar la nutrició, estimular la seguritat alimentària, fomentar el desenroll rural, suponent una protecciòn sostenible de la terra.

Els fruts són tradicionalment consumits en menjars secs, o rosades en sucre per a contrarrestar la seua acidea natural. Aparte de poder ser consumida fresca, en la fruta es pot elaborar en melada, i també com un popular encurtido, o ser usada en darreries,entre atres preparacions.

En moltes parts de Kènia, esta espècie s'usa principalment para cerques i es pot trobar com plántulas per a este propòsit.

Encara que és natiu d'Àfrica, s'ha introduït en el Mediterràneu, Califòrnia, Florida i atres regions en climes subtropicales i templats en hiverns suaus. En eixos llocs és en freqüència cultivat com planta ornamental, sent popular com un impenetrable bardiça. És tolerant a la ix- i la sequia, és molt útil per a ambients costers en regions seques.

Encara que és una espècie subtropical, esta espècie és capaç de soportar fins a −6 °C. Qui desige obtindre fruts deu conseguir plantes femenines, que tarden quatre anys en donar frut. L'espècie es propaga per llavor.

Taxonomia

Dovyalis caffra va ser descrita per (Hook.f. & Harv.) Warb. i publicat en Die Natürlichen Pflanzenfamilien 3(6A): 44, en l'any 1894.

Sinonímia

• Aberia caffra Hook. f. & Harv. basónimo

Vejau també

• Sclerocarya birrea
• Campomanesia xanthocarpa
• Crateva tàpia

Referències

• «Dovyalis caffra». PlantzAfrika. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2016. Consultat el 19 de giner de 2010.

• «Dovyalis caffra». Arbres ornamentals. José Manuel Sanchez de Lorenzo Càceres.. Consultat el 19 de giner de 2010.

Bibliografia

1. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
2. González Ramírez, J. 2010. Flacourtiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 782–816.
3. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
4. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.