Anar al contingut

Doxología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En el cristianisme, la doxología (del grec δόξα, "fama" o "opinió", i λόγος, "paraula" o "coneiximent") és l'alabanza a Deu. Pese a que en la Grècia antiga la δόξα té un valor subjectiu, en el cristianisme passa a expressar l'objectivitat absoluta: la realitat de Deu i les seues manifestacions.

El terme doxología s'usa per a indicar la propietat de donar glòria a una deidad que deu tindre el llenguage teològic per a ser autèntic. Sobre la llitúrgia, indica l'oració d'alabanza dirigida al Deu dels cristians.

En la missa, la Gran doxología és l'himne del Gloria, un himne en el que l'Iglésia catòlica enaltix a la Santíssima Trinitat. També hi ha doxologías menors, com aquella en la que l'oració eucarística es tanca: «Per Crist, en ell i en ell...», en la que s'expressa solemnement la glorificació de Deu. En la missa està també la doxología «Lliura-nos, Senyor... », que seguix al Pare nostre. En la llitúrgia de les hores, l'himne conclou en la doxología que sol dirigir-se a la persona divina en l'honor de la qual es canta («Que alegria quan em varen dir anem a la casa del senyor.», «Tu que vius i reines en el Pare en l'unitat de l'Esperit Sant, etcétera.»). Al final de cada salm es recita la doxología Gloria Patri. Esta tradició cristiana es deriva d'una pràctica similar de les sinagogas judeues.

Doxologías trinitarias

[editar | editar còdic]

El tipo més comú de doxología menor cristiana, a voltes simplement cridada la doxología (usada per catòlics, ortodoxos i moltes iglésies protestants, inclosos els metodistas), és el Gloria Patri, cridat aixina pels seus dos primeres paraules en llatí i dirigida a la Trinitat:

Gloria Patri, et Filio, et Spiritu Sancto. Sicut erat in principi, et nunc, et semper, et in sæcula sæculorum, Amen.
Glòria al Pare, i al Fill i al Esperit Sant. Com era en el principi, ara i sempre, pels sigles dels sigles. Amén.

En grec, esta doxología diu:

Δόξα Πατρὶ καὶ Υἱῷ καὶ Ἁγίῳ Πνεύματι, καὶ νῦν καὶ ἀεὶ καὶ εἰς τοὺς αἰῶνας τῶν αἰώνων, Ἀμήν.

Esta doxología, aixina com alaba al Deu cristià, es té com una menuda declaració de fe en l'igualtat de les tres persones de la Trinitat.

Una atra fòrmula doxològica del mateix tipo és:

Per Crist, en ell i en ell, a tu Deu Pare omnipotent, en l'unitat de l'Esperit Sant, tot honor i tota glòria, pels sigles dels sigles. Amén.

Ella s'apellidar doxología eucarística.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Atres doxologías

[editar | editar còdic]

No totes les doxologías es referixen a l'igualtat de les persones de la Trinitat cristiana, i algunes no es referixen ni tan sols a la Trinitat. Una forma primerenca ("Gloria al Pare, en el Fill, i a través de l'Esperit Sant") era usada originalment pels ortodoxos, pero va terminar sent usada solament pels arrianos i uns atres que neguen la divinitat del fill i del Esperit Sant.

Una atra doxología familiar és la frase al final del tradicional Padrenuestro: «Perque teu és el Regne, el poder i la glòria, pels sigles dels sigles. Amén».[1]

En l'ofici llitúrgic de maitines, la liturgía ortodoxa especifica una gran doxología per a dies de festa i una menuda doxología per a dies ordinaris (abdós inclouen la doxología dels evangelios Gloria in excelsis de l'àngel en Lucas 2,14): Gloria a Deu en les altures i en la terra pau als hòmens de bona voluntat.). Una porció substancial d'esta doxología és part de l'oració Gloria in exelsis de la missa catòlica del rito romà.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura: Doxología en el Viccionari. Plantilla:RAER