Drosera binata
Drosera binata és una drosera de tamany gran, perenne, nativa d'Austràlia i Nova Zelanda.
És l'única espècie de Drosera subgénero Phycopsis.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba en forma natural en Austràlia, principalment en les zones costeres de la illa Fraser en Queensland, al sur a través de Nova Gales del Sur i Victoria fins a Tasmania i el sur d'Austràlia del Sur. El ranc d'esta espècie s'estén a Nova Zelanda, a on és comuna que per baix de 1000 metros, trobant-se tant en la Illa Nort i en la Illa Sur, la Illa Stewart i més llunt en la Illes Chatham.[1] D. binata és única entre els droseras en tindre ramificació en els fulls estrets. Algunes poblacions es troben latents en el hivern, mentres que unes atres són verdaderament tropicalés.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les plantes similars a l'espècimen tipo, es varen arreplegar per primera volta en 1792 per l'exploració francesa de la costa del sur d'Austràlia , dirigida per Bruni d'Entrecasteaux. El naturaliste a bordo de l'expedició, Jacques Labillardière, va descriure per primera volta D. binata en 1804 en la seua publicació sobre la Flora d'Austràlia, en Novae Hollandiae Plantarum Specimen. La forma de T, cridada aixina pel forcall del full que es convertix en una forma de T, és una planta robusta de les zones templades que pot créixer fins a 30 cm d'altura i té un fullage vert que es torna més roig en l'edat. Esta espècie ha segut descrita com genèticament estable.[2][3]
La segona forma observada, comunament coneguda com var. dichotoma, és similar a l'anterior, pero el fullage és més groc i el full normalment es dividix en quatre punts terminals, encara que s'ha conegut que pot produir fins a huit punts terminals en el full.[2][3] Va ser la primera vàlida que es descriu en 1819 en un volum de Rees's Cyclopædia de James Edward Smith com a D. dichotoma, basat en la descripció de Joseph Banks i Daniel Solander. Este nom, no obstant, s'ha reduït a sinonímia de D. binata.[4][5] Esta forma morfològica es va publicar per primera volta com " var. dichotoma" per J. A. Mazrimas en un volum de 1976 del Carnivorous Plant Newsletter, pero la publicació d'eixe nom no era vàlida baix les regles del Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica. A pesar de que el nom no és vàlit, és encara àmpliament utilisat en el cultiu per a referir-se a esta forma de D. binata.[2][4][6] Esta va ser una de moltes plantes utilisades per Charles Darwin en la seua investigació de plantes carnívores en el seu llibre de 1875 Insectivorous Plants.[2][7]
Una tercera forma descrita, a sovint cridat D. binata f. multifida, inclús en més divisions del full, que es bifurca en vàries ocasions per a produir de huit a 16 o inclús 30 punts terminals en el full.[2][3] Açò també va ser publicat per J.A.Mazrimas en el mateix volum del 1976 de Carnivorous Plant Newsletter com var. multifida, referint-se a la descripció d'un de 27 punts de D. binata trobat per George Ashley i publicat en un volum de 1975 del Carnivorous Plant Newsletter.[8] Cap d'estos noms varen ser publicats de forma vàlida, pero de nou es mantenen en us entre els productors de la planta carnívora. Una última forma, coneguda per la producció de fins a 40 punts terminals del full, és en freqüència anomenat f. extrema, un atre nom que mai ha segut válidamente publicat, pero seguix estant en us.[2]
Drosera: tant el seu nom científic –derivat del grec δρόσος [drosos]: "rocío, gotes de rocío"– com el nom vulgar –rocío del sol, que deriva del llatí ros solis: "rocío del sol"– fan referència a les lluentes gotes de mucílac que apareixen en l'extrem de cada full, i que recorden al rocío del matí.
binata: epítet específic latino que significa "dos parells" - una referència als fulls, que es dividixen dicotómicamente o que són bifurcadas.[1]
- Dismophyla binata (Labill.) Raf.
- Drosera cunninghamii Walp.
- Drosera dichotoma Banks & Sol. ex Sm.
- Drosera flagellifera Colenso
- Drosera pedata Pers.
- Drosera billardiera Tratt. ex Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 1: 531 (1840), nom. inval.
- Drosera intermija R.Cunn. ex A.Cunn., Ann. Nat. Hist. 4: 210 (1840), nom. illeg.[9]
Cultius
[editar | editar còdic]Dos cultivares de D. binata han segut nomenats . Drosera 'Giant' és una forma particularment important de la var. dichotoma , va ser publicat per Peter D'Amato en 1998 i registrada en 1999. Un atre, Drosera " Marston Dragon" , va ser publicat per Adrian Slack en 1986 i registrada en 2001.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Salmon, B. 2001. Carnivorous Plants of New Zealand. Ecosphere Publications.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Gilbert, I. 1984. Drosera binata. Carnivorous Plant Newsletter, 13(3): 74-76.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rice, B. 2010. Any other Drosera species. The Carnivorous Plant FAQ v. 11.5. Retrieved 25 January 2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Schlauer, J. 2010. World Carnivorous Plant List - Nomenclatural Synopsis of Carnivorous Phanerogamous Plants [1] archivat en Wayback Machine.. Retrieved 25 January 2010.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Mazrimas, J. A. 1976. The Drosera binata complex. Carnivorous Plant Newsletter, 5(1): 15.
- ↑ Darwin, C. 1875. Insectivorous Plants. London: John Murray. pp. 281-282.
- ↑ Ashley, G. 1975. The search for the 27 point Drosera binata. Carnivorous Plant Newsletter, 4(3): 48.
- ↑ «Drosera binata». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 22 de setembre de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Drosera binata» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Drosera binata.- NZ Carnivorous plants society website page about this species
- Este artícul conté una traducció derivada de «Drosera binata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.