Durrës
Durrës o Dirraquio (en italià Durazzo, en grec Epidamnos i en llatí Dyrrhachium) és una ciutat costera d'Albània en una població de 114 000 habitants (en 2003). De fundació grega, és considerada la ciutat més antiga d'este país i és, despuix de la capital Tirana, la segona en major població i importància econòmica. Durrës és la capital del districte de Durrës i del comtat de Durrës, ademés de sèu de l'Universitat Aleksander Moisiu, l'universitat pública albanés de creació més recent.
Ubicació
[editar | editar còdic]Situada en el centre del llitoral albanés, a uns 33 km a l'oest de Tirana, mira a un dels punts més estrets de la mar Adriático, cap als ports italians de Brindisi i Bari. Les seues coordenades són 41°19′N 19°27′E.
Història
[editar | editar còdic]A lo llarc de la seua història de més de 2600 anys, la ciutat de Durrës ha passat per numeroses mans abans de convertir-se, ya en el XX, en un símbol per al nacionalisme albanés i en la segona ciutat del país.
Antiguetat
[editar | editar còdic]Va ser fundada per colon grecs de Córcira en l'any 627 a. C., en el nom de Epidamno.[1] La seua posició geogràfica era molt ventajosa, per estar situada en un port natural rocós i rodejada d'atalayes per la part de terra, lo que dificultava qualsevol atac des del continent o per mar. Una guerra civil produïda entre oligarcas i demòcrates en el 435 a. C. es convertiria en un dels desencadenants de la guerra del Peloponeso. En l'any 312 a. C., Epidamnos va ser sitiada per Glaucias, rei d'Iliria. En 229 a. C. va passar al domini de la República romana. Els romans la rebatejarien com Dirraquio.
Alta Edat Mija
[editar | editar còdic]La ciutat va ser sitiada pels ostrogodos en 481 i, en la caiguda de l'Imperi romà, va passar a dependre del Imperi bizantí.
A finals de el X, Samuel, sar de Bulgària, va prendre la ciutat en la seua expansió del imperi búlgar amparant-se en el dret que tenia sobre ella despuix de la seua boda en Àgata, filla de Juan Criselio, magnat del thema de Dirraquio. Basilio II va manar a Eustacio Dafnomeles, un dels generals més sobreixents en els conflictes contra els búlgars, qui la va reprendre sense contratemps entre 1005 i 1006.
En 1040, Pedro Deljan va encapçalar varis tumults búlgars contra els bizantino en Tesalonica. Encara que gran part d'ella va permanéixer en mans bizantines, Macedònia, Dirraquio i zones del nort de Grècia varen acollir a Pedro II quan va marchar contra l'emperador Miguel IV en la regió. Despuix de la derrota búlgara en la batalla de Ostrovo, Dirraquio es autogobernó durant un temps fins a la restitució de l'autoritat bizantina en 1043.
Entre 1081 i 1082 va ser presa pels normandos, per a ser recuperada tres anys més vesprada.
Baixa Edat Mija
[editar | editar còdic]Durant la Baixa Edat Mija, la ciutat de Durrës era la ciutat més important d'Albània, sent la més gran de les seues ciutats en les seues prop de 25 000 habitants cap a 1350, lo que suponia una gran part dels 100 000 habitants que es calcula tenia el Regne d'Albània en aquells moments. Ademés, la ciutat era multicultural, tenint habitants albanos, angevinos, venecians i grecs.
En 1185 va ser conquistada pel rei Guillermo II de Sicília, l'imperi del qual va ser repartit en 1205, anant a parar la ciutat de Durrës a la República de Venècia i, poc despuix, als sobirans d'Epiro.
En 1268 va passar a mans de Carlos I de Sicília, i de 1272 a 1368 va ser la capital d'un teòric Regne d'Albània, del que Carlos I es proclamaria rei, encara que mai tindria control real del territori albanés, llevat alguns reductes veneciano: el Ducado de Durazzo, l'illa de Corfú junt en zones de la costa front a ella i les illes de Léucade.
En 1273 va ser parcialment destruïda per un terremot. Des de 1294 fins a 1388 va ser la capital del Ducado de Durazzo.
En 1368, Carlos Topia es va apropiar de la ciutat, llevant-li-ho als angevinos. En 1376, Luis de Navarra, marit de Juana de Durazzo, recaptura la ciutat al mando de 2000 soldats fent vals el seu títul de duc. Mor poc despuix i la ciutat és dirigida per les èlits angevinas que l'habitaven. En 1383 Carlos Topia la recaptura. En 1385 la ciutat és presa per Balša II Balšić, pero és represa per Topia el mateix any. Jorge Topia succeïx al seu pare despuix de la mort d'est en 1388.
En 1392 va ser ocupada de nou per Venècia, que la conservaria fins a 1501.
Edat Moderna
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En 1466 va ser cercada sense èxit pel sultà otomà Mehmed II, pero va caure finalment en mans del Imperi otomà en 1501. Baixe el domini turc es dia Diraç, i part de la població es va convertir al islam. La ciutat va tindre un paper molt secundari dins d'este periodo i es va ser despoblando fins a tocar sol en 1000 habitants.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La ciutat es va reactivar durant el moviment de lliberació d'Albània, en els anys 1878-1881 i 1911-1912. El 26 de novembre de 1912, Ismail Qemali va issar la bandera albanesa en la ciutat. Ací va acabar el domini otomà, pero en seguida la ciutat va ser conquistada per Sèrbia. Durant la Primera Guerra Mundial, la ciutat va caure en mans dels italians i del Imperi austrohúngaro, sent capturada pels països Aliats en 1918. Durrës va anar temporalment capital d'Albània entre 1918 i 1920, durant el regnat de Zog I d'Albània.
En 1926 un terremot va assotar la ciutat i va afectar a l'auge econòmic que vivia en aquella época. Durant la reconstrucció de la mateixa es varen portar a terme les obres de construcció de la Vila Real de Durrës, una residència d'estiu del rei Zog I que hui en dia es pot vore en la ciutat.
Durant la Segona Guerra Mundial, Itàlia va tornar a conquistar la ciutat despuix dels desembarcs del 7 d'abril de 1939 en el port de la ciutat. Va ser utilisat com a lloc estratègic, sent el port de respal italià durant l'invasió de Grècia. En 1944, els bombardejos aliats previs a la lliberació de la ciutat la varen danyar enormement, a lo que se sumixca l'estratègia de terra cremada alemana que va significar la voladura de les instalacions portuàries de la ciutat en la seua retirada. Despuix del fi de la guerra, el règim comuniste d'Enver Hoxha va reconstruir la ciutat i la va convertir en un foc de l'indústria pesada. La llínea de ferrocarril de 38 km que unix Durrës en Tirana, començada en 1947, va ser la primera d'Albània
En 1980 la ciutat es va cridar Durrës-Enver Hoxha. Al començament de la década de 1990, despuix de la caiguda de la URSS i el colapse dels règims comunistes dels aliats i ex-aliats del Bloc de l'Est, Albània va deixar de ser una república socialista i va començar l'emigració massiva a Itàlia. Des del port de Durrës varen eixir prop de 20 000 persones en el més d'agost de 1991. La Comunitat Europea va llançar l'Operació Pelícano, un programa d'ajuda humanitària per a Albània que va utilisar Durrës com a zona de desembarc.
En 1997, durant l'alçament de la Loteria (un periodo anàrquic despuix de l'explosió d'una estafa piramidal que va afectar a tot el país), Durrës va ser utilisada com a base per a les forces de pacificació italianes que lideraven l'Operació Alba, alguna cosa que no va agradar a la població local.
Des de la década de 2000 i sobretot a partir del començ de la década de 2010, la ciutat de Durrës s'ha convertit en un dels principals destins turístics del país.[2]
Economia
[editar | editar còdic]
Durrës és encara un important punt d'unió entre Albània i l'Europa Occidental, gràcies a la seua proximitat en les ciutats italianes de Bari i Brindisi. Posseïx drassanes, indústries manufactureras de cuiro, plàstic i tabac. La ciutat és sèu d'Hekurudha Shqiptare, l'empresa nacional de ferrocarrils que posseïx i opera tota la ret nacional.
El turisme, atret per les seues plages, és també important, i s'estima que la ciutat rep anualment 600 000 visitants. El districte del com és capital produïx també vi i aliments.
Clima
[editar | editar còdic]Sanitat
[editar | editar còdic]En Durrës es troba el Spitali Rajonal Durrës (Hospital Regional de Durrës), un dels hospitals públics més grans d'Albània.[3]
Transport
[editar | editar còdic]Durrës és una de les ciutats més importants d'Albània sobre comerç exterior i turisme es referix. La ciutat no conta en aeroport, pero sí conta en un port, vàries llínees ferroviàries i una bona conexió per mig de carreteres.
Port
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Port de Durrës.
El port de Durrës és el més gran d'Albània, es troba al nort de la Baïa de Durrës. Anualment opera més de 200 000 tonellades de mercaderies. En 2018 va superar les 300 000, havent operat 301 549 durant 2017, suponent un increment del 38,4 % respecte a l'any anterior, que havien operat 217 899 tonellades de mercaderia.[4]
Ferrocarril
[editar | editar còdic]AP
El ferrocarril en Albània va començar en la década de 1940, sent la primera llínea la de Durrës-Peqin, seguida als dos anys per la de Durrës-Tirana.
Actualment la ret ferroviària es troba en plena modernisació i alguns trams han segut modificats temporalment. Les llínees principals que té l'estació de Durrës són les següents:
- Ferrocarril Durrës-Tirana (temporalment redirigida a Kashar)
- Ferrocarril Durrës-Peqin (alguns trams modificats)
- Ferrocarril Durrës-Vlorë
Carreteres
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ret de carreteres d'Albània.
Durrës és la segona ciutat d'Albània en millors conexions de carreteres, tan sol darrere de la capital, Tirana.
En la ciutat comencen o travessen vàries carreteres, algunes d'elles formen part a la seua volta de corredors més grans de la ret de carreteres d'Europa.
- Erro al crear miniatura:
- Erro al crear miniatura: (trams conjunts en la Erro al crear miniatura: )
- Erro al crear miniatura: (part del Corredor Paneuropeo VIII)
- Erro al crear miniatura: (part del Corredor Paneuropeo VIII)
- Parcials
- Erro al crear miniatura: (Desviació cap a Durrës des del nort)
- Erro al crear miniatura: (Desviació a través de la Erro al crear miniatura: com a part de la Erro al crear miniatura: )
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Adolfo J. Domínguez Moneder, La polis i l'expansió colonial grega. Sigles VIII-VI, p.19, Madrit: Síntesis (1993), ISBN 84-7738-108-9.
- ↑ EFE. «[1]».
- ↑ Euraxess (Comissió Europea). «Hospitals públics en Albània» (en anglés). Euraxess: Albània. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2018. Consultat el 16 de març de 2018=.
- ↑ INSTAT. «Transport statistics» (en anglés). Press release.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Durrës.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Durrës» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>