Anar al contingut

Echinocereus russanthus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Echinocereus russanthus russanthus 15.jpg
Echinocereus (Echinocereus russanthus)


Echinocereus russanthus, coneguda comunament com alicoche chiso,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic, específicament en l'estat de Chihuahua.

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinocereus russanthus és una espècie de cactus en brots cilíndrics i erectos. Creix de forma cespitosa i forma grups compactes. Els brots alcancen fins a 25 cm d'altura i entre 4 i 6 cm de diàmetro, en epidermis de color vert mig. La raïl és fibrosa i ramificada.[2]

Presenta de 13 a 16 costelles llaugerament tuberculadas, de 5 a 10 mm d'esgambi i uns 5 mm d'altura, separades d'1 a 1,8 cm. Sobre elles s'assenten areolas són redonejades, de 3 mm de diàmetro i separades de 3 a 9 mm. Cada areola posseïx de 20 a 29 espines radials, de 0,4 a 1,8 cm de llongitut, groguenques, adpresas o alguna cosa paleses, flexibles, rectes i en secció redonejada. Presenta de 8 a 15 espines centrals, de 0,8 a 3,5 cm de llarc, blanques en àpiç púrpura o totalment purpúreas, erectas o esteses, fines i rectes, en estriación llongitudinal. Ademés, les plántulas desenrollen espines llargues, plumosas o casi plumosas.

Les flors tenen forma d'embut curt, medixen de 2,5 a 3 cm de llongitut i d'1,5 a 2 cm de diàmetro. El seu color varia entre rojós òxit, marró o verdoso, en una franja central més obscura. El botó floral és redonejat, pardo verdoso i espinós. El tubo floral medix de 7 a 12 mm de llarc i de 5 a 9 mm de diàmetro, en tons de verda oliva a pardo. El pericarpelo medix aproximadament 7 mm i és de color vert obscur. El tubo floral presenta entre 10 i 20 espines, de 5 a 15 mm de llongitut, de color blanc. Els pétals medixen de 18 a 25 mm de llarc i de 2 a 4 mm d'esgambi.[3]

La cambra nectarífera medix al voltant de 2 mm de diàmetro. Els estams medixen de 5 a 10 mm de llongitut i són de color blanc, en anteres grogues. El pistil medix d'1,5 a 1,8 cm de llarc i 1 mm de gruixa, de color blanc o verdoso. El estigma presenta de 8 a 10 lòbuls d'uns 4 mm de llongitut, de color vert. Les flors no tenen aroma perceptible i solen obrir de forma parcial; l'obertura completa ocorre solament en ocasions baix cultiu.

Els fruts són ovalats o casi redons, de 10 a 13 mm de llongitut i de 8 a 11 mm de diàmetro, de color vert a marró albargina i en polpa blanca. Maduren en un periodo d'al voltant de 2 mesos. Al final del procés es desecan i no s'òbrin de manera espontànea, ya que són indehiscentes.

Les llavors medixen de 0,9 a 1,1 mm tant de llongitut com d'esgambi. Són negres, en testa perforada i barrugues poc marcades, planes a convexas, i mostren la superfície completament coberta.

Esta espècie és diploide i posseïx un número de cromosomes de 2n = 22.[4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic, específicament en l'estat de Chihuahua.[5]


Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 750 i 2100 metros sobre el nivell de l'mar. Habita en ales pedregosas i boscs de montanya sobre sols ígneos minerals i enrunes granítiques.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echinocereus russanthus va ser descrita pel botànic Del Weniger i publicada per primera volta en la revista científica Cactus and Succulent Journal: 41 en 1969.[5]

Etimologia
  • Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
  • russanthus: epítet específic format a partir de la paraula llatina russus (que significa 'roig') i la paraula grega anthos (que es traduïx com a 'flor'), en alusió al color de la flor de l'espècie.[8][9]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. No enfronta amenaces significatives; no obstant, els canvis en l'us del sol per activitats agrícoles i ganaderes afecten a algunes subpoblaciones.[6]

Echinocereus russanthus es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig d'esquejes o llavors. En cultiu no sol presentar dificultats i florix de manera regular quan rep un periodo de repòs hivernal adequat, produint menudes flors de tons purpúreos.

L'espècie és sensible a l'excés de rec i resulta propensa a la pudrición, per lo que requerix un substrat en bon drenage. Necessita mantindre's en un ambient fresc i sec durant l'hivern i requerix exposició a ple sol. Mostra una elevada resistència a la fredor i pot soportar temperatures de fins a −20 °C o inferiors durant periodos breus.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Alicoche chiso (Echinocereus russanthus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-16.
  2. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 207. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. «russanthus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-16.
  4. Wolfgang; Dieter, {{{nom2}}}; Herbert, {{{nom3}}} (2012). (en alemà), pp. 142-163. ISBN 978-3-00-039563-5.
  5. 5,0 5,1 «Echinocereus russanthus D.Weniger | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-16.
  6. 6,0 6,1 «Echinocereus russanthus: Heil, K., Terry, M. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152784A121488318».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152784a121488318.en.Consultat el 2025-11-16.
  7. «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
  8. «Echinocereus russanthus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-16.
  9. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 208. ISBN 978-3-642-05597-3.
  10. «Echinocereus russanthus». www.llifle.eu. Archivat des d'el original, el 2021-10-16. Consultat el 2025-11-16.