Economia de bambú

Es definix com a economia de bambú un sector econòmic basat en el cultiu del bambú i la seua transformació industrial en productes derivats. Per raons climàtiques estos cultius es troben casi totalment en països de les àrees climàtiques tropicals i subtropicales. La planta del bambú és la de majors dimensions entre les plantes herbáceas, ya que existixen més de 75 gèneros i 1.500 espècies, de les quals un 65% són originàries d'Àsia sur-oriental, un 32% creixen en Amèrica Llatina, i les restants en Àfrica i Oceania. En Norteamérica existixen tres espècies natives i en Sudamérica 440 espècies.

El bambú creix espontàneament en moltes regions de clima càlit i templat d'Àfrica, Àsia, Amèrica, Oceania, fins a les miges altituts de montanya. En Europa es cultiva en hivernàculs, en cantitats molt llimitades, principalment en jardins botànics, a voltes en l'ulterior ajuda de la tele-calefacció i atres mijos de protecció, com la sembra en jardins interns dels edificis. Actualment, s'estima que el valor total de l'economia mundial basada en el bambú s'aproxima als 10 000 millons de dólars.

Archiu:Bambusoideae World map.png

Distribució mundial del Bambú.

Introducció

Els troncs de bambú són utilisats en primer lloc com a material per a la construcció de cases de dimensions mijanes i menudes, de menuts ponts, molins d'aigua i generadors elèctrics microhydro. En l'indústria de la construcció s'utilisen per a realisar els soports i entramat de sostres d'edificis, inclús de dimensions considerables i en alguns casos (com succeïx en Hong Kong) com a entramats i soports temporals usats en la fase de construcció d'edificis de molts pisos d'alt i inclús rascacels.

En el sector de la mueblería els troncs de bambú s'usen típicament per a construir taulas i cadiras molt resistents al ras, també en ambients molt humits i llluviosos. El seu aspecte és característic, difícil de dissimular, i li donen un toc oriental als ambients a on es troben.

Transformat en polpa, el bambú pot ser usat per a fabricar paper per a periòdics, cartó o fibra textilés artificial.

La planta del bambú és l'or vert de l'home pobre: una persona pot assentar-se en una casa de bambú baix un sostre de bambú, assentat en una cadira a una taula fetes del mateix bambú, en un capell de bambú en el cap i calçant sandalias de bambú. Al mateix temps pot sostindre en un mà un plat de bambú, en l'atra bastoncitos de bambú que li serviran per a menjar refillols de bambú. Despuix d'haver consumit el seu almorzar, cuinat sobre un fòc alimentat per la combustió del bambú, la taula podria netejar-se en un pany de fibres de bambú, mentres es refresca en un palmito de bambú, dormint la sesta en un llit sobre un matalaf i un coixí fets tots de bambú. Despertant podria fumar en una pipa de bambú i escriure en una ploma de bambú sobre paper de bambú, per a despuix dur al periòdic els seus artículs en cistelles de bambú sostingudes en una asta de bambú, cobrint-se en un parasol de bambú. Podria travessar un pont suspés construït exclusivament de bambú, beure aigua d'un tubo de bambú, i secar-se la cara en un mocador obtingut en les fibres del bambú

Atal Bihari Vajpayee, ex primer-ministre d'Índia

Distribució geogràfica

La major difusió dels edificis i productes de bambú coincidix en les zones tropicals del lluntà orient, en Birmània, Camboya, el norest d'Índia, Indonèsia, Laos, Tailàndia, Vietnam i el sur de China (en la província de Guangdong).

Les zones a on es construïxen edificis de bambú es corresponen estretament en aquelles a on la planta creix espontàneament. Es tracta de climes tropicals, subtropicales i tropicals de montanya, caracterisats per la gran humitat ambiental i les abundants plujas.