Anar al contingut

Ecorregión terrestre estepa patagónica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Neuquen river 1.jpg
Ecorregión terrestre estepa patagónica

La ecorregión terrestre estepa patagónica (NT0805) és una georregión ecològica terrestre situada en les serres, replanells i planures del sur de la Argentina. Li l'inclou entre els pasturages, sabanes, i xares templades del neotrópico de la ecozona Neotropical.[1]

Archiu:Crested Tinamou Bronx Zoo. CAPS 1
La copetona comuna (Eudromia elegans) és una espècie abundant en esta ecorregión.

Característiques generals i distribució de la Ecorregión terrestre estepa patagónica

[editar | editar còdic]
Archiu:Map-Northern Patagonia-Argentina-topologycal.png
El sector septentrional d'esta ecorregión.
Archiu:Fox -Puerto Natales, Patagonia, Chile-8.jpg
El rabosot culpeo o colorat patagónico (Lycalopex culpaeus magellanicus) és un cánido comú en esta ecorregión.
Archiu:Berberis microphylla - Calafate (1).jpg
El calafate (Berberis microphylla), és un arbusto característic d'esta ecorregión.
Archiu:Lyncodon patagonicus1.jpg
El huroncito patagónico (Lyncodon patagonicus), un mamífer característic d'esta ecorregión.
Archiu:Microcavea australis.png
El cuis nano (Microcavia australis) és una espècie abundant en esta ecorregión.

Esta ecorregión es troba en la Patagonia esteparia septentrional i central. En la Argentina es troba des del sur de Mendoza, el centre del Neuquén, el centre i oest del Riu Negre, gran part del Chubut i el nort i centre de Santa Creu, aplegant pel sur fins al riu Coyle en el sector austral d'eixa província.

Longitudinalmente comprén des de les costes del mar Argentina del oceà Atlàntic per l'est fins als boscs subantárticos que es troben en el pedemonte oriental de la cordillera dels Vages.

Cap al sur llimita en la Ecorregión terrestre pasturages patagónicos, mentres que cap al noreste ho fa en la del mont de planures i replanells. Una ampla franja d'esta última s'interpon entre el cos principal de la ecorregión estepa patagónica i una atra zona que sol ser inclosa en ella: la península Valdés.

L'ecosistema natural és una dilatada estepa arbustiva, en arbustos en general baixos, en forma de coixí, deixant molt sol nuet enderredor. En les quebrades el arbustal és més dens i els eixemplars adquirixen major porte. Són llimitats els sectors plenament herbáceos, estepas de coironales, gramíneas de fulls durs i punchants.[2]

En idioma galés, llengua de la colonisació galesa en Argentina, la estepa es denomina I Paith.

Característiques geogràfiques

[editar | editar còdic]

Relleu i sols

[editar | editar còdic]

Els tipos d'esta regió ecològica inclou montanyes i serres baixes, replanells i planures. Els sols són variables pero generalment són rocós-arenencs, pobre en materials fins i matèria orgànica. També hi ha pedres grans.

Clima i sols

[editar | editar còdic]

El clima va de templat a fret, sent molt sec. Les nevades hivernals poden ser severes; casi no hi ha cap periodo lliure de gelades. La temperatura disminuïx en l'aument de la latitut, mentres que les pluges, i en especial el seu rendiment, aumenten cap al sur i l'oest. Bufen durant tot l'any forts vents del quadrant oest.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Worldwildlife.org Ecorregiones terrestres.
  2. Olson, D. M., E. Dinerstein, E. D. Wikramanayake, Burgess N. D., Powell G. V. N., Underwood C. E., J. A. D'Amico, Itoua I., Strand H. E., Morrison J. C., Loucks C. J., Allnutt T. F., T. H. Ricketts, Kura Y., Lamoreux J. F., Wettengel W. W., P. Hedao and Kassem K. R. (2001). Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51.