Edifici Clarté
El edifici Clarté, també cridat casa de vidre,[1] és un edifici construït per Li Corbusier i Pierre Jeanneret entre 1930 i 1932 en Ginebra (Suïssa). Té nou plantes i consta de 48 vivendes en planta lliure de distinta configuració i tamany.[2][3] És un dels primers proyectes clau de li Corbusier, a on va explorar els principis de l'arquitectura moderna en edificis d'apartaments, que posteriorment conduirien al disseny de les Unité d'Habitation.[4]
En els anys 1960 es va evitar el derrocament de l'edifici, que va ser restaurat per primera volta en els anys 1970. Despuix de sofrir novament una amenaça de derribe a principis dels anys 1980, en 1986 va ser classificat com Monument Històric.[3] En 2016, l'immoble va ser inclós en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, junt en atres 16 obres arquitectòniques de li Corbusier.[5]
Història
[editar | editar còdic]l'ingenier industrial del metal Edmond Wanner va encarregar els plans als arquitectes en 1928 i els va oferir el terreny destinat a la construcció de l'edifici.[1] La seua intenció era la de promoure l'estandardisació en la construcció i per això va proporcionar els elements necessaris per a ensamblarlos in situ.[6] L'immoble es va construir entre 1930 i 1932. La frontera va ser realisada completament en vidre, en finestres correderas sobre rodaments, la qual cosa va constituir una innovació per a l'época. l'estructura, concebuda pel ingenier civil Robert Maillart, estava composta per pilarés metàlics soldats a l'arc.[7]
En la década de 1960 es va evitar que l'edifici anara demolit per raons especulatives. Els arquitectes Pascal Haüsermann i Bruno Camoletti ho varen adquirir en 1975 per a restaurar-ho. També varen conservar les edificacions pròximes per a preservar l'entorn del lloc. Despuix de ser rescatat de nou del derribe a principis dels anys 1980, va ser classificat com a Monument Històric el 12 de novembre de 1986.[6]
En 2003, l'Estat va demanar als propietaris que s'efectuaren els treballs de manteniment necessaris per a la bona conservació de l'edifici.[8] Posteriorment, en 2004, es va propondre a l'Unesco la seua inscripció en la llista de Patrimoni de la Humanitat junt en atres proyectes de li Corbusier.[9] Entre 2007 i 2009, les fronteres i les zones comunes varen ser restaurades baix la direcció de l'arquitecte Jacques-Louis de Chambrier.[8]
Descripció
[editar | editar còdic]Situat en els números 2 i 4 del carrer Saint-Laurent, en el barri d'Eaux-Vives en Ginebra, l'edifici Clarté és un edifici de vivendes de lloguer de nou plantes en 48 apartaments agrupats entorn a dos caixes d'escales.[10] Els apartaments de les distintes plantes són de tipologia variada (dúplex, vivendes d'una planta, estudis i vivendes en terrat), i de distints tamanys, des del estudi fins a la vivenda de huit habitacions. Li Corbusier va experimentar per primera volta en esta obra l'incorporació del dúplex en un edifici d'apartaments de lloguer.[6] Des del primer al sext pis inclosos, l'edifici presenta la mateixa distribució de núcleus d'habitació, encara que la seua disposició està invertida respecte a un eix de simetria travessera.[10]
Des de l'exterior, presenta dos fronteres opostes llongitudinals realisades totalment en vidre, constituïdes per panels dobles de finestres correderas, portes també de vidre i atres elements de vidre armat translúcido. Estos panys de vidre estan modulats horisontalment per tres galeries exteriors, revestides en panels de fusta que actuen com brise soleil.[10] La disposició alternada d'estes galeries va ser concebuda per a permetre que els grans dúplex dispongueren aixina d'una galeria en cada planta. La coberta està formada per dos terrats successius a distint nivell, respectant l'altura màxima permesa. Les dos entrades principals a l'edifici tenen unes portes centrals de vidre sobre les quals es recolza un pany de rajoles de vidre. Des de cada u d'estos accessos s'aplega a un gran vestíbul, que conduïx a l'ascensor i a una caixa d'escales allumenada en un sostre abovedado de lloses de vidre translúcido.[10]
L'estructura de l'edifici Clarté descansa sobre pilotis, lliberant aixina les fronteres i murs interiors de tota funció portante i permetent una gran llibertat en la distribució dels apartaments. Els servicis comuns es varen concentrar en la planta baixa, a on es va ubicar la calefacció central, varis trasters, els garaigs per a vehículs i bicicletes, les tendes (situades en el cantó oest), les dos vivendes dels conserges i atres servicis d'instalacions. Des de la frontera sur s'accedix a la majoria dels garajos en planta baixa.[10]
Per a la decoració interior, Li Corbusier va idear una série de papers pintats a fin de que cada inquilí elegira el color desijat. Edmond Wanner va impondre un únic model de cortinas de modo que les fronteres anaren unitàries. L'únic mobiliari que es va dissenyar varen ser els armaris, els elements de la cuina i dels banys, i els sanitaris. Solament es varen amprar dos colors, el marró obscur i el blau clar, la funció del qual era la de realçar la volumetria de l'espai, corregint o prolongant l'entrada de llum.[10]
L'edifici va supondre l'oportunitat per a li Corbusier de desenrollar els preceptes teòrics enumerats en els cinc punts de l'arquitectura moderna: la planta lliure, l'estructura alçada sobre pilotis, la frontera lliure, la finestra horisontal i la terrat-jardí.[10]
Classificació de l'Unesco
[editar | editar còdic]Diversos proyectes construïts per li Corbusier, entre ells l'edifici Clarté, varen ser proposts com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Esta candidatura va ser rebujada en 2009 i posteriorment en 2011, degut a que es tractava d'una llista massa llarga i per l'absència del proyecte de Chandigarh en l'Índia.[11][12] A finals de giner de 2015 es va presentar un nou dosier de solicitut que tenia en conte les observacions prèvies modificades[13] i es va propondre en la 40.ª sessió del Comité del Patrimoni Mundial, que es va celebrar en Estambul (Turquia) del 10 al 17 de juliol de 2016.[14] El conjunt va ser finalment acceptat el 17 de juliol de 2016.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Arts et monuments Genève
- ↑ «Fondation Li Corbusier: Immeuble Clarté, Geneva, Switzerland, 1930». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 12 d'octubre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 «City of Geneva: Restauration de l'immeuble Clarté de li Corbusier». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 24 d'agost de 2007.
- ↑ Sherwood, Roger (1978). Modern Housing Prototypes, Harvard University Press.
- ↑ «The Architectural Work of Li Corbusier» (en en). United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. Consultat el 19 de juliol de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Répertoire dones immeubles et objets classés (Genève)
- ↑ «Urbipedia. Edifici Clarté». Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ 8,0 8,1 «Restauration de l'immeuble Clarté de li Corbusier Conférence de presse du 24 août 2007» (en fr).
- ↑ «Œuvre urbaine et architecturale de li Corbusier» (en fr). unesco.org. Consultat el 15 de maig de 2009.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «Association dones sites Li Corbusier. Immeuble Clarté» (en fr, en). Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ «Chapelle: écourter la lliste de l'UNESCO». L'Est républicain.
- ↑ «Li Corbusier va postuler à l'UNESCO». L'Est républicain.
- ↑ «L'œuvre de li Corbusier de nouveau présentée pour són inscription à l'UNESCO». France 3 Franche-Comté.
- ↑ «Patrimoine mondial: vingt-quatre nouveaux sites inscrits sur la lliste». adiac-congo.com.
- ↑ «L'œuvre de li Corbusier entre au Patrimoine mondial». lamontagne.fr.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1994).Departament de treballs públics i energia del cantón de Ginebra. Servici de monuments i llocs baix la direcció de Pierre Baertschi.Éditions Georg.Ginebra:
- 468-469.
- (1985) Ville et Canton de Genève, Ginebra: Éditions Georg, pp. 161-162. ISBN 2-8257-0126-2.
- (1999) L'Architecture à Genève 1919 – 1975: Description, Lausana: Payot. ISBN 2-601-03232-4.
- (2016) Li Corbusier & Pierre Jeanneret, Restauration de l’immeuble Clarté, Genève, Basilea: Oficina del patrimoni i dels llocs, Ginebra i Birkhäuser, pp. 176. ISBN 978-3-0356-0960-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Edifici Clarté.- «Edifici Clarté. Urbipedia». Inclou els plans de l'edifici
- «Fondation Li Corbusier» (en fr).
- «Association dones sites Li Corbusier» (en fr).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edificio Clarté» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.