Efecte apotropaico
Monasteri de Sant Joan dels Reis, Toledo.
Efecte apotropaico és un terme antropològic per a descriure un fenomen cultural que s'expressa com mecanisme de defensa màgic o sobrenatural evidenciat en determinats actes, rituals, objectes o frases formularias, la funció de les quals consistix en alluntar el mal o protegir-se d'ell, dels mals esperits o d'una acció màgica maligna en particular, purificant-se (catarsis) per mig d'este rito o objecte ritual.
El terme deriva del verp grec αποτρέπειν (apotrépein ‘alluntar-se’), lligat en la necessitat sicològica de trobar certa seguritat davant lo incert i desconegut, lo que sol relacionar-se en lo perillós i possiblement amolador. És comú que en l'orde llingüístic i idiomàtic açò es reflectixca per mig de jocs de paraules, circunloquios, perífrasis o eufemisme, a fi d'evitar certes paraules, especialment les considerades tabú.
Orige
[editar | editar còdic]l'instint de conservació origina alguns actes instintivos que no tenen explicació racional aparent, com per eixemple matar un insecte o una aranya o refugir determinades situacions. En l'orige dels actes apotropaicos es troben rastres d'eixos impulsos instintivos frut de l'evolució i la selecció natural.
Antic Egipte
[editar | editar còdic]
_MET_44.4.53_02.jpg){kind=link}
Els rituals màgics apotropaicos es practicaven en tot l'antic Oriente Pròxim i en l'Antic Egipte. Les deidades temibles varen ser invocades per mig de rituals per a protegir a les persones dels esperits malignes. En l'Antic Egipte, estos rituals realisats en la llar (no en temples estatals) estaven encarnats per la deidad que personificaba la màgia, Heka.[1] Les dos deidades invocades en més freqüència en estos rituals eren la deesa hipopótam de la fertilitat, Taueret, i el dimoni lleó, Bes, que es va desenrollar a partir del deu dimoni nano apotropaico, Aha, que lliteralment significa "lluitador".[2]
A sovint s'usaven objectes en estos rituals per a facilitar la comunicació en els deus. Un dels objectes màgics més comunament trobats, la banda apotropaica de marfil, va guanyar àmplia popularitat en l'Imperi Nou (al voltant de 1550-1069 a. C.).[3] Estes bandes varen ser utilisades per a protegir a les dònes embarassades i als chiquets de les forces malévolas, i eren adornades en dibuixos de deidades solars apotropaicas. De la mateixa manera, es utizaba a sovint amulets protectors en l'image de deus i deeses com Taueret. També s'usava en freqüència l'aigua en els rituals, a on s'ampraven els gots de libaació (una forma antiga del modern brindis) en forma de Taueret per a abocar aigua curativa sobre un individu. En periodos molt més tardans (quan Egipte va caure baix els Ptolomeos grecs), l'estela en el deu Horus es va usar en rituals similars; es vertería aigua sobre l'estela i, despuix de ritualment adquirir poders curativos, s'arreplegava en un recipient per a que la persona afligida poguera beure-la.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Robert Ritner (1988). The Mechanics of Ancient Egyptian Magical Practice. Chicago: The Oriental Institute of Chicago, 14-28.
- ↑ James F. Romà (1978), The Origin of Aha (also called Bes). New York: College Art Association, 1978.
- ↑ Hartwig Atlenmüller (1965). Die Apotopaia und Die Götter Mittelägyptens. Munich: Ludwig-Maximilians University.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- GARCÍA SIERRA, Pelayo, "Núcleu de la màgia. Cos de la religió. Cos de la ciència"
- CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionari de Símbols, Barcelona, 1997.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto apotropaico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.