El comte de Montecristo

El conde de Montecristo (en francés, Le comte de Monte-Cristo) és una novela d'aventures clàssica d'Alejandro Dumas, en la colaboració d'Auguste Maquet.[1] Esta obra és considerada com la millor obra lliterària de Dumas i està a sovint integrada en tota nòmina de novela d'aventures.
El llibre va ser terminat en 1844 i editat en una série (folletí) de 18 toms durant els dos anys següents (1845-1846).
Els escenaris geogràfics de "El Comte de Montecristo" són: França, Itàlia, Grècia (Janina) i diverses illes de la mar Mediterrànea.
Es desenrolla durant els periodos històrics següents:
- Imperi dels Cent Dies de Napoleón Bonaparte. (1815)
- Regnat de Luis XVIII. (1814-1815) i (1815-1824)
- Regnat de Carlos X de França. (1824-1830)
- Regnat de Luis Felipe I de França. (1830-1848)
Des d'un gènero lliterari d'aventura-drama, l'autor aborda temàtiques socials com: la justícia, la venjança, la pietat, la traïció, la llealtat i l'ambició.
Dumas va basar l'idea principal del llibre en les memòries de Jacques Peuchet. Peuchet narra la vida d'un sabater cridat Francois Picaud, que residia en París (França), en 1807. Picaud va tindre compromís sentimental en una dòna de solvent situació econòmica, pero quatre supòsits amics celosos, li varen imputar arbitrariament el delicte d'espia d'Anglaterra i Picaud va viure pres, durant 7 anys. En el periodo de la seua arbitrària presó, un companyer de presó moribunt, va llegar a Picaud un tesor amagat en Milà (Itàlia). Picaud va dedicar dèu anys de la seua vida a planejar una gran venjança contra les seues antigues amistats; va ser absolt en 1814, va adquirir possessió del tesor i va retornar a París en falsa identitat.
Trama
[editar | editar còdic]La novela escomença en Edmundo Dantés (Edmond Dantès, en francés) tornant a Marsella, a on es troba en la seua família i els seus amics. Dantés està a punt d'ascendir a capità en la casa naviera mercant a on es troba empleat, i es apresta igualment a casar-se en una bella espanyola, Mercedes Herrera (Mercedes la catalana en la novela).
No obstant, Dantés, llavors ingenu, no es dona conte de cóm la seua fortuna desperta enveja i rencor entre persones del seu círcul: Danglars —amprat de la mateixa naviera a on ell s'eixercita i que enveja l'imminent promoció de Edmundo— i Fernando Mondego (Fernand, en francés), primer de Mercedes, que l'ama sense ser correspost. Aixina, Danglars i Fernando, moguts per les seues respectives ambicions, urden una trama en la que Edmundo és acusat de ser agent bonapartista. Abdós fonamenten el complot basant-se en el fet de que Dantés, seguint l'última voluntat del capità del seu barco, qui mor en el viage de regrés a Marsella, fa una parada en l'illa de Elba, a on es troba pres Napoleón. Este li dona una carta dirigida a un home en París del com solament li diu el nom: Noirtier. Danglars i Fernando redacten una carta anònima acusant a Dantés d'agent bonapartista, en presència d'un veí de Edmundo: Gaspar Caderousse. Dantés és arrestat el dia de la seua boda i dut davant Villefort, el substitut del procurador del rei. Villefort li informa que ha segut denunciat com a espia de Napoleón, pero que donada la seua bona reputació no creu en la veracitat de la denúncia. Villefort anava a deixar-li marchar, pero li pregunta pel destinatari de la carta. En saber que és Noirtier, fa encarcerar a Dantés en el castell de If. Noirtier és el pare de Villefort, qui no pot permetre vore's involucrat en una operació per a dur a Napoleón de regrés a França, puix això implicaria el fi de la seua carrera judicial i la solsida de les seues ambicions.

Ya en presó, la desesperació de Dantés va en aument. Escomença demanant a Deu per la seua lliberació, pero seguix sofrint any rere any, al punt que intenta suïcidar-se deixant de menjar. En fracassar el seu pla, ataca a un guàrdia quan va a deixar-li menjar. Novament la seua estratègia es frustra, ho consideren loco i termina tancat en un calabós per a presoners altament perillosos. De nou intenta morir de fam, pero quan està a punt de conseguir-ho, sent sorolls i es dona conte de que un atre presoner està cavant des del seu calabós per a intentar escapar. Poc despuix, conseguix contactar a l'atre reu: l'abat Faria (personage inspirat en José Custódio de Faria), que en el seu intent d'escapar va cavar en direcció equivocada i va aplegar a la cela de Edmundo, en qui trava amistat i establix una relació paternal. Faria li ensenya múltiples disciplines: història, matemàtiques, llenguage, filosofia, idiomes, física i química. I pronte acorden intentar junts una evasió. Com a resultat de les seues conversacions en Faria, Dantés termina caent en el conte de que la seua tragèdia és el resultat d'una série de traïcions i maquinació. Aixina, Faria li fa vore que la carta acusadora va ser escrita en una caligrafia alterada -per a ocultar l'identitat del seu autor- i en el sol propòsit de perjudicar-ho. Edmundo i Faria treballen llarc temps en la construcció del túnel per a escapar, pero el vell i fràgil Faria no sobreviu per a vore-ho terminat. Queda paralítico a causa d'un segon derrame cerebral (va sofrir el primer quan encara es trobava en llibertat), i mor com a conseqüència d'un tercer derrame. Veent-se moribunt, Faria li revela a Dantés l'amagatall d'un gran tesor en l'illa de Montecristo.
En morir Faria, els guàrdies envolen el seu cos en una pesada manta. A Dantés se li ocorre, llavors, ocupar el lloc de Faria en el sudario i dur el cadàver a la cela que ell ocupava. Els carcelers, sense donar-se conte de la suplantació del cos, nuguen una bala de canó a Edmundo i, creent que es tractava de l'abat mort, ho llancen a la mar per un barranc.
Dantés escapa del sudario evitant les roques i res fins a una illa deserta a on passa una nit tormentosa. Al sendemà veu en la mar un barco naufragat, res cap als restants i divisa després una atra nau que ho arreplega. Edmundo es fa passar per un nàufrec a causa de la tormenta. Fa amistat en ells, es rasura, canvia el nom i es dedica durant un temps a ser contrabandista. Vàries de les transaccions que feyen els contrabandistas eren en l'illa de Montecristo, per ser esta deserta i discreta. Edmundo explora detalladament l'illa, encara dubtant de l'història que el seu vell amic l'abat li va narrar sobre el gran tesor amagat.
Un dia, sospitant on podria trobar-se el tesor, va a caçar una cabra i fingix una caiguda. Els seus companyers ho ajuden a moure's, pero ell alega que està lesionat, i que preferix permanéixer ahí. En l'excusa de que podria retardar l'imminent expedició dels contrabandistas, els demana que es marchen i que tornen a per ell dins de sis dies. Una volta que Edmundo pert el barco de vista, es posa en peu i troba el tesor.
Temps despuix, ocupant part de la fortuna en fer-se un nom, en investigacions, i amasar més diners, retorna a la ciutat de Marsella per a intentar reprendre contacte en els seus sers volguts. Usant un disfràs i simulant ser un abat, contacta al seu antic veí Caderousse, ara posadero, qui li revela cóm Danglars i Fernando urdieron la trama que va culminar en el seu arrest i captiveri, baix el càrrec de ser un bonapartista.
Caderousse li revela que els qui ho varen traïcionar, ara són persones poderoses i acabalades: Fernando s'ha convertit en el comte de Morcef i parell de França, Danglars en un baró i ric banquer, i Villefort en la personificació de la justícia parisenca, com procureur du Roi (procurador del Rei, és dir el fiscal del Regne o fiscal general de l'Estat). Encara més, Fernando, el llinage original del qual era Mondego, s'ha casat en Mercedes.
Edmundo es va enterar, ademés, de que el seu vell pare va morir de fam, pobra, trista i abandonat.
Mentrestant, els amics de Edmundo han sofrit en mans del destí. Al principi de la novela, Julien Morrel és el ric i amigable propietari d'un negoci naval en alça. Pero durant l'encarcerament de Dantés, Morrel va sofrir una tràgica série de desventuras, entre elles l'afonament del seu barco Faraó, i en el moment en el que Edmundo retorna a Marsella, aquell no té més que als seus dos fills, Julie i Maximilian, i a uns quants criats lleals.
En eixe context i en el seu negoci navier en bancarrota, Morrel decidix suïcidar-se. Pero Edmundo ho impedix en l'últim moment, ajudant de manera anònima al seu antic cap: li fa aplegar diners per a que responga als seus acreedors, ademés d'un nou barco, en tongada de el “Faraó”. Per a ocultar el seu nom, en eixa operació Dantés actua baix el pseudónimo de «Simbad el Marí».
Nou anys despuix del seu viage a Marsella, Dantés traça una hàbil i meticulosa estratègia per a venjar-se d'els qui ho havien enviat a presó, destruint les seues vides.
Per a això, s'hereta en París, a on es presenta com el Comte de Montecristo. La seua personalitat enigmàtica, exotisme i habilitats socials, pero principalment l'immensa fortuna de la que fa gala i ostentació, li òbrin molt pronte les portes de l'alta societat de la capital francesa, a on es convertix en una figura protagónica.
Aixina, manipula a Danglars per a que li done un "crèdit illimitat" de sis millons de francs, lo que a través d'una série de colps mestres li permet sumir a Danglars en la bancarrota, i forçar la seua fugida a Itàlia.
Montecristo té una bella esclava grega, Haydée, la família de la qual i llar en Janina havien segut destruïts per Fernando. Puntualment, este va traïcionar a Alí, pare de Haydée, entregant-ho als seus enemics i causant la seua mort i la de la seua esposa, pese a que la seua missió era cuidar-los.
Després d'apropiar-se de la fortuna de Alí, sobirà de Janina, Fernando va entregar a Haydée a un traficant d'esclaus, a canvi de diners. Est, a la seua volta, la va vendre, sent encara una chiqueta, a Montecristo, qui des de llavors la va dur a viure en ell i la va cuidar.
Com a part del seu pla de venjança, Montecristo conseguix que l'ignominiosa història de Fernando en Janina siga difosa per la prensa en París. Alberto de Morcef, fill de Fernando, s'entera de que la trama havia segut divulgada per Montecristo i ho repta a duel per a defendre el honra del seu pare, a pesar de la seua profunda amistat en el comte.
Eixa mateixa nit, Mercedes, esposa de Fernando, únic personage que havia reconegut a Edmundo Dantés darrere de la caraça de Montecristo, li fa una visita al Comte. Llavors, li confessa que des del principi estava al tant de la seua verdadera identitat, i li suplica per la vida del seu fill, a lo que Edmundo accedix.
Despuix d'una llarga i profunda conversació en la que Edmundo li revela a la seua exprometida Mercedes cóm Fernando i Danglars havien urdido el complot que ho va dur injustament a la presó, ella decidix abandonar al seu marit, renunciar a la seua vida de comtesa, i anar-se a viure en el seu fill.
En eixa trobada, Montecristo li exhibix, ademés, documents i atres proves materials de la traïció de la que havia segut víctima.
Al vore's descobert, solament i sense família, Fernando se suïcida d'un tir en el cap, en el seu despaig.
La família de Villefort està dividida. Valentine, la filla que va tindre en la seua primera esposa Renée, va a heretar tota la fortuna de la família, pero la seua segona esposa, Héloïse, pretén reclamar la fortuna per al seu fill Édouard. Montecristo coneix les intencions de Héloïse i, de forma aparentment inocent, li proporciona una toxina capaç de curar a una persona en una gota, i de matar-l'en una sobredosis. Héloïse mata a Barrois, un sirviente de la casa, tractant d'assessinar al senyor Noirtier, pare de Villefort; als Saint-Méran, sogres de Villefort; i intenta assessinar també a Valentine.
No obstant, les coses són més complicades de lo que Dantés va anticipar. Els seus esforços per a destruir als seus enemics i protegir als pocs que li varen defendre s'entremesclen horriblement. Maximilien Morrel s'enamora de Valentine de Villefort, i Dantés els ajuda a fugar-se junts fingint la mort de la jove. Al vore's descoberta pel seu espós, Héloïse enverina al chicotet Édouard i se suïcida. Tot açò fa que Dantés es qüestione el seu paper com a agent de la venjança de Deu.
Veent que la seua ira s'anava estenent llentament més allà de lo que pretenia, Dantés cancela el restant del seu pla i pren mides per a equilibrar les coses. Encara que la venjança sobre els seus enemics no està completa del tot, deixa en llibertat a Danglars, no sense abans seqüestrar-ho en Roma gràcies al seu amic Luigi Vampa, el bandit més temut d'Itàlia, i fent-li passar fam i cobrant-li casi tot el restant de la seua fortuna per restants de menjar, i finalment li revela la seua verdadera identitat en el cim de la seua agonia. Les seues maniobres enfollixen a Gérard de Villefort, qui pert totalment la raó. Edmundo també indemnisa als que varen quedar envolts en el caos resultant, aplicant-se aixina també els seus propis criteris de justícia. Cap al final de la novela, es dona conte de que s'ha anat enamorant de Haydée, en qui s'allunta en una barca del seu palau amagat de l'illa de Montecristo, d'un modo poètic i trist al mateix temps, deixant a Valentina i a Maximiliano Morell com a amos del seu bell palau subterràneu en l'illa de Montecristo.
Personages de El comte de Montecristo
[editar | editar còdic]Hi ha molts personages en este llibre, i l'importància de molts d'ells no és immediatament òbvia.
Edmundo Dantés i aliats
[editar | editar còdic]- Edmundo Dantés. Protagoniste de l'història, traïcionat pels seus amics, que aumenten el seu prestigi o conseguixen poder a la seua costa. Quan escapa del calabós del castell de If, i amo d'una gran fortuna, es venja d'ells adoptant disfrassos i personalitats com El Maltés, El Comte de Montecristo, Simbad el Marí, El comisionista principal de la casa de Thomson i French, Abat Giaccomo Busoni, El senyor Zaccone i Lord Wilmore.
- Abat Faria. Sacerdot i erudit italià. Trava amistat en Edmundo mentres abdós són presoners en el castell de If, li ensenya tots els seus coneiximents. En els seus últims minuts de vida li revela el secret del tesor de Cessara Spada, amagat en l'illa de Montecristo, i li conmina a trobar-ho.
- Luigi Vampa. Un infame bandit italià que opera en Roma i les afores. Seqüestra a Albert de Morcef i ho llibera quan el Comte de Montecristo ho visita en el seu guarida. També reté pres a Danglars per a llevar-li els seus últims centaus.
- Haydèe. Princesa de Janina i filla del sultà Alí Pachá. Quan este va ser traïcionat i mort per Fernando Mondego, Haydée va ser venuda com a esclava als tretze anys i adquirida per Dantés.
- Bertuccio. Majordom del comte de Montecristo. També té una història molt interessant entremesclada en els interessos de Edmundo: el crío a Benedetto junt a la seua cunyada.
- Alí. Un esclau mut (li varen tallar la llengua com a condena), comprat per Montecristo en Orient sobornant al sultà que ho anava a manar al verduc com a part de la seua condena. Es mostra incondicionalment fidel i servicial al comte.
- Mario Bautista. Criat i contractat pel comte en París i que es convertix en el seu tercer home de confiança.
- Jacopo Manfredi. Un pobre contrabandista que va ajudar a Dantés a sobreviure despuix d'escapar-se de presó. Quan Jacopo prova la seua llealtat desinteressada, Dantés li recompensa en la seua pròpia nau i tripulació.
Família Morcef
[editar | editar còdic]- Fernando Mondego, comte de Morcef. Peixcador espanyol enamorat de Mercés des de feya molt temps. Traïciona a Edmundo junt a Danglars conspirant contra ell per a poder casar-se en el seu amor no correspost, Mercedes.
- Mercedes Herrera, comtesa de Morcef. Promesa en Edmundo Dantés al començ de l'història. Despuix de la desaparició del seu amat, i creent-ho mort, es casa en Fernando i té un fill.
- Alberto Mondego, vescomte de Morcef. Fill de Mercedes i Fernando Mondego. Millor amic de Franz d'Epinay, fa amistat en Montecristo en Roma.
Família Danglars
[editar | editar còdic]- Baró Danglars — Inicialment el contable del mateix barco que Dantés. Ansia ser ric i poderós, i veu a Dantés com un obstàcul per a les seues ambicions. Durant l'estància d'est en presó, la sòrt va estar del seu costat, es convertix en baró per mig del seu matrimoni en la baronesa viuda del banquer més ric de París, Herminie de Nargonne.
- Herminie Danglars — Viuda del baró de Nargonne, casada en segones nupcias en Danglars. En vida del seu primer espós, va tindre una romançada en Villefort del que va nàixer un fill bastardo, Benedetto.
- Eugenia Danglars — Filla del baró Danglars i de madame Danglars. Té cert aprecie per la música i es veu atreta per les dònes, donant a entendre que és lesbiana. Està a punt de casar-se en Alberto de Morcef, pero termina promesa en Andrea Cavalcanti (Benedetto).
Família Villefort
[editar | editar còdic]- Gérard de Villefort. Sent procurador real en províncies va dictar un manament per a encarcerar a Edmundo en l'únic fi de protegir la seua reputació, ya que temia que s'involucrara al seu pare i s'endoblegara la seua carrera.
- Héloïse de Villefort. Segona esposa del procurador del rei.
- Noirtier de Villefort. Pare de Gérard, antic bonapartista vigoroso que ara està paralítico per una apoplejía. Li cuiden el seu fill, la seua neta Valentina i el lleal sirviente de la família, Barrois.
- Valentina de Villefort. Filla de Villefort i de la seua primera esposa, Renée de Saint-Méran. Ama a Morrel fill, pero està promesa en el jove Franz d'Épinay.
- Eduardo de Villefort. Fill de Villefort i de la seua segona esposa Héloïse. És un chiquet molt trabucant.
Atres personages
[editar | editar còdic]- Maximilien Morrel. Fill del patró de Edmundo; despuix de la fuga de Edmundo, Maximilien es convertix en un bon amic per al comte de Montecristo i este lo ajuda a realisar el seu desig de casar-se en la filla de Villefort.
- Pierre Morrel. Armador de barcos de bon cor que tracta a Dantés en amabilitat i qui va intercedir per ell quan va ser capturat.
- Julie Herbault. Filla de Pierre Morrel i germana de Maximilien Morrel, és ajudada pel comte baix l'identitat de Simbad el Marí per a salvar al seu pare de la bancarrota. Està casada en Emmanuel Herbault.
- Emmanuel Herbault. Espós de Julie i cunyat de Morrel fill, és el segon testic del comte quan este va a batre's a duel en Albert.
- Franz d'Épinay. Baró i amic d'Albert de Morcerf, promés en Valentine de Villefort. Coneix al comte en la gruta de Montecristo abans de dirigir-se cap a Roma a trobar-se en el seu amic. El seu pare, el general realiste Quesnel, va fallir en un duel contra Noirtier de Villefort. En saber-ho Franz, trenca el seu compromís en Valentine.
- Lucien Debray. Secretari del ministre de l'Interior i amic d'Albert. És l'amant de Herminie Danglars, a qui solament utilisa per a furtar diners al banquer.
- Gaspard Caderousse. Sastre i hostelero deshonesto del lloc a on viuen Dantés i el seu pare. Està present, encara que ebri, quan Danglars redacta la carta que acusa a Edmundo d'agent bonapartista.
- Beauchamp. Assistent d'editor cap d'un important periòdic de París i un atre amic del vescomte de Morcerf.
- Baró Raoul de Château-Renaud. Amic d'Albert. Maximilien Morrel li salva la vida en Àfrica.
- Benedetto. Assessí i lladre, fill illegítim de Villefort i Herminie Danglars, naixcut quan esta encara era esposa del baró de Nargonne. Benedetto va ser criat per Bertuccio i la seua cunyada, Assunta. Torna a París baix l'identitat de Andrea Cavalcanti.
- Mayor Bartolomeo Cavalcanti. Home al que el comte integra en la societat parisenca per a que faça el paper del pare d'Andrea Cavalcanti (Benedetto).
- Louise D'Armilly. Amiga i professora de piano d'Eugenia Danglars, escapa en ella despuix de lo succeït en la fallanca boda en Andrea Cavalcanti —Benedetto— fingint ser la germana d'esta.
Esquema de les relacions entre els personages
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- El comte de Montecristo, película de 1934.
- El Comte de Montecristo, película mexicana de 1942 en Arturo de Córdova
- El comte de Montecristo, película de 1953 dirigida per León Klimovsky.
- El comte de Montecristo (série de televisió espanyola de 1969), série de televisió de 1969.
- El comte de Montecristo, película de televisió de 1975 dirigida per David Greene, protagonisada per Richard Chamberlaine.
- L'ama telenovela veneçolana, Veneçolana de televisió en 1984-1985.
- Yo compre eixa dòna (1990), telenovela mexicana d'época.
- El comte de Montecristo, miniserie de 1998.
- La venjança del Comte de Mont Crist, película de 2002.
- Oldboy, película de 2003 dirigida per Chan-Wook.
- Gankutsuou, anime de 2004 basat en esta obra.
- Montecristo (2006), telenovela argentina.
- Montecristo (2006), telenovela mexicana.
- Montecristo (2006), telenovela chilena.
- Montecristo (2007), telenovela colombiana.
- Revenge is a Dish Best Served Three Claves, capítul dels Simpson (2007).
- Ezel, série de televisió turca de 2009.
- Revenge, série nortamericana de 2011.
- Flor del Carib, telenovela brasilera de 2013.
- Sense Identitat, série espanyola (2014-2015) protagonisada per Megan Montaner.
- Yago, telenovela mexicana (2016).
- Venjança, série colombiana (2017).
- La dama de rosa, telenovela veneçolana (1986-1987) protagonisada per Jeanette Rodríguez i Carlos Matta.
- El comte de Montecristo (2024), película francesa.
- El comte de Montecristo, série franc-italiana de 2024.
- El Comte: amor i honor, telenovela nortamericana de 2024.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Claude (1988). Alexandre Dumas: genius of life, Franklin Watts. OCLC 18411971. ISBN 0531150933.
3. ↑ Arturo Pérez-Reverte (1993). El club Dumas
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El conde de Montecristo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.