El mac de Oz

El mac de Oz

El mac de Oz (títul original: The Wizard of Oz) és una película musical, fantàstica nortamericà, de 1939, produïda per Metro-Goldwyn-Mayer (encara que ara Warner Bros. Discovery posseïx els drets de la película), i protagonisada per Judy Garland, Frank Morgan, Ray Bolger, Jack Haley, Bert Lahr, Billie Burke i Margaret Hamilton. En l'actualitat, és considerada una película de cult, a pesar del seu proyecte inicial com faula cinematogràfica infantil.

La película està basada aixina mateix en la novela infantil El maravellós mac de Oz, de L. Frank Baum, en la qual una chiqueta nortamericana és arrastrada per un tornado en l'estat de Kansas fins a una terra de fantasia a on habiten bruixes bones i males, un espantapájaros que parla, un lleó covart, un home de hojalata i atres sers extraordinaris.

Notable pel seu us del Technicolor, la narració fantàstica, la seua partitura musical i els personages inusuals, en els anys s'ha convertit en un ícono de la cultura popular nortamericana. Va ser nominada a sis premis Óscar en la 12.ª entrega, incloent millor película. Va guanyar en atres dos categories, incloent millor cançó original, per «Over the Rainbow» i millor banda sonora, per Herbert Stothart.

A pesar de rebre crítiques positives, la película va ser un fracàs de taquilla en la seua estrena inicial. Va ser la producció més cara de MGM fins a la data i no va recuperar completament l'inversió de l'estudi ni va obtindre guanys fins als seus reestrenos en 1949.

El seu llançament per a televisió en 1956 per la cadena CBS reintrodujo la película a un públic més ampli i, en el pas dels anys, la seua presentació anual es va convertir en una tradició, fent-la una de les películes més conegudes en l'història del cine.

És un de lοs pocs films considerats Memòria del Món per l'Unesco (uns atres són els films documentals dels germans Lumière, Els oblidats, dirigida per Luis Buñuel, de 1950, i Metròpolis de Fritz Lang, de 1927).

En 1989, la película va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés d'Estats Units i seleccionada per al seu preservació en el National Film Registry. Està considerada com el tercer millor musical del cine nortamericà pel American Film Institute.

Argument

Dorothy (Judy Garland) descobrint que ya no està en Kansas.

L'òrfena Dorothy Gale (Judy Garland) viu una vida senzilla en una granja en Kansas en la seua tia Emm (Clara Blandick), el seu tio Henry i tres pintorescs peons: Hunk (Ray Bolger), Zeke (Bert Lahr) i Hickory (Jack Haley). Un dia, la severa veïna Miss Gulch (Margaret Hamilton) és mossegada pel gos de Dorothy, Totó. Miss Gulch li'l du per orde del sheriff, a pesar de les apassionades protestes de tia Emm i de tio Henry. Totó escapa i retorna junt a Dorothy, qui s'alegra enormement, pero després, en donar-se conte de que Miss Gulch retornarà, opta per fugir, duent-se a Totó, en busca d'una vida millor «en algun lloc sobre l'arc iris».

En el seu viage, Dorothy es troba al supòsit endevine «Professor Maravella» (Frank Morgan), que, en l'intenció de que la chiqueta torne a la seua llar, l'enganya fent-li creure que la tia Emm està malalta. Dorothy s'afanya de regrés a la granja, pero un repentí tornado es desnuga i força a la família a amagar-se en un sòtol fòra de la casa. Dorothy busca a la tia Emm per tota la casa, pero en entrar a la seua habitació, el marc de la finestra es trenca a causa dels forts vents i colpeja a Dorothy en el cap, deixant-la inconscient.

Una confosa Dorothy desperta per a descobrir que la casa ha segut atrapada pel tornado. A través de la finestra de l'habitació, veu a Miss Gulch volant sobre la seua bicicleta, i després es transforma en una bruixa montada en una granera. Moments despuix, el tornado deixa caure la casa en Dorothy i Totó sobre la Terra de Oz.

Glinda, la Bruixa Bona del Nort (Billie Burke), aplega i li informa a Dorothy que es troben en Munchkinland (Pequeñilandia en la versió espanyola). Li diu a Dorothy que ha matat a la Bruixa Mala de l'Est 'deixant caure una casa' damunt d'ella. La bruixa calçava uns sabates de rubíes.

Animats per Glinda, els tímits munchkins ixen dels seus amagatalls i celebren el decés de la bruixa fins que la seua germana, la Bruixa Mala de l'Oest (també interpretada per Margaret Hamilton), apareix per a reclamar les seues sabates de rubí. Glinda transporta màgicament les sabates als peus de Dorothy i li recorda a la bruixa que la seua poder no té efectes en Munchkinland. La bruixa jura venjar-se de Dorothy i desapareix màgicament. Glinda li diu a Dorothy que l'única manera de retornar a Kansas és demanant-li ajuda al misteriós Mac de Oz, el qual viu en Ciutat Esmeralda, i que per a anar allí té que seguir el Camí Groc.

En el seu camí, Dorothy es fa amiga del Espantapájaros (Ray Bolger), qui desija un cervell, l'Home de Hojalata (Jack Haley), qui desija un cor, i del León Covart (Bert Lahr), qui desija valor. Els tres decidixen acompanyar a Dorothy a la trobada del Mac, en l'esperança de poder satisfer els seus desijos. Durant el camí, són atormentats per numerosos intents fallancs de la Bruixa Mala de l'Oest per a detindre'ls.

Al fi apleguen a Ciutat Esmeralda, i només conseguixen entrar al palau en acabant de que la bruixa vole sobre ells, escrivint en el cel en la seua granera humeante «RÍNDETE DOROTHY». El Mac (també interpretat per Frank Morgan) apareix com un terrorífic cap flotant rodejada de fòc i fum. Accepta ajudar-los només si demostren ser dignes apoderant-se de la granera voladora de la Bruixa Mala de l'Oest.

En el seu camí al castell de la bruixa, els ataquen unes mones voladores que es duen a Dorothy i a Totó i els entreguen a la bruixa, qui reclama les sabatilles de rubí. Quan Dorothy es nega, la bruixa tracta de llevar-li-les, pero una pluja de purnes que emergixen de les sabatilles la deté. En comprendre que no podrà llevar-li les sabatilles mentres Dorothy estiga viva, trama cóm destruir-la.

Els personages principals (d'esquerra a dreta): El León Covart; Dorothy; el Espantapájaros i l'Home de Hojalata.

Totó escapa i troba al Espantapájaros, a l'Home de Hojalata i al León en el Bosc Embrujado i els guia fins al castell, a on entren disfrassats en la roba de tres soldats a els qui han deixat inconscients. Una volta dins, lliberen a Dorothy i intenten escapar, pero són cercats en un terrat per la bruixa i els seus soldats. La bruixa crema la punta de la seua granera en un candelabro i capciona fòc al Espantapájaros. Dorothy pren una cubeta d'aigua per a apagar-ho, pero accidentalment mulla a l'horrorisada bruixa, qui a causa d'açò es derrite. Per a la sorpresa del grup, els soldats els aclamen. Ells li donen a Dorothy la granera de la bruixa com a agraïment per haver-los lliberat d'ella. De tornada a on el Mac, Dorothy li dona la granera al mac, pero est tracta d'inventar excuses per a retardar les peticions del grup. Llavors Totó, en tirar de la cordonera d'una cortina propenca, revela l'inesperada veritat: el «Mac» és un home normal i corrent (que, de fet, després revelarà que era un aeronauta de Kansas que va aplegar a Oz en globo) que usa trucs d'ilusioniste per a semblar un mac.

En saber-ho, Dorothy i els seus amics se senten estafats, pero el mac resol els seus desijos a través del sentit comú: al Espantapájaros li dona un diplomar que amerita el títul de «Doctor del Pensament», a l'Home de Hojalata li dona un rellonge en forma de cor que simula els sons que fa un cor clapint, i al lleó li entrega una medalla de valor que ho nomena membre de «La Legió del Corage». Promet dur a Dorothy a casa en el mateix globo en que va aplegar a Oz, deixant al Espantapájaros, a l'Home de Hojalata i al León a càrrec de Ciutat Esmeralda. Just abans de desapegar, Totó bota de la canastra del globo per a perseguir un gat. Dorothy bota per a atrapar-ho i el Mac, incapaç de controlar el globo, es va sense ella. Dorothy es resigna tristament a passar el restant de la seua vida en Oz fins que Glinda apareix i li diu que pot usar les sabatilles de rubí per a retornar a casa en Totó. Glinda li explica que no li'l va dir en un principi perque la chiqueta necessitava deprendre que «Si no pots trobar el desig del teu cor en el teu propi pati, llavors mai ho vares perdre realment».

Dorothy es despedix dels seus amics ompli de llàgrimes i seguix les instruccions de Glinda de «colpeja els teus talons junts 3 voltes i repetix les paraules 'No hi ha lloc com la llar' (en la versió en espanyol diu 'S'està millor en casa que en cap lloc')». Ella es desperta en l'habitació de la seua casa rodejada de la seua família i amics i els conta el seu viage. Tots riuen i li diuen que tot va ser un mal somi. Una feliç Dorothy, encara convençuda de que el viage va ser real, abraça a Totó i li diu «Realment no hi ha lloc com la llar».

Repartiment

Personage	Actor original	Actor de doblage [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]]	Actor de doblage [[Archiu:	20px|Espanya]]
Dorothy (Dorita, en espanyol)	Judy Garland	María Antonieta de les Neus	Elsa Fábregas
Hunk / Espantapájaros	Ray Bolger	Carlos Becerril	Fernando Ulloa
Hickory (Chicòria, en espanyol) / Home de Hojalata	Jack Haley	Luis Bayardo	José Sanchiz
Zeke (Leoncio, en espanyol) / León Covart	Bert Lahr	Guillermo Romà	José María Ovies
Mac de Oz / Professor Maravelles	Frank Morgan	Eduardo Arozamena Pasarón	José Casín
Tia Em (Tia Emma)	Clara Blandick	Rosario Muñoz Ledo	Carmen Illescas
Tio Henry (Tio Enrique)	Charley Grapewin	Arturo Fernández	Celedonio Merino
Glinda, la bruixa bona del Nort	Billie Burke	Teresita Escobar	Lolita Durán
Srta. Gulch / Malvada Bruixa de l'Oest	Margaret Hamilton	María Santander	Carmen Roures

Producció

Antecedents i redacció del guion

En giner de 1938 la productora de cine Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) va adquirir els drets de la novela El maravellós mac de Oz (1900), que estaven en possessió de Samuel Goldwyn i l'idea de la qual era oferir-li el paper del Espantapájaros a l'actor Eddie Cantor, en eixe llavors contractat per Samuel Goldwyn Productions. L'intenció de MGM era emular l'èxit que havia tingut Walt Disney en el llarcmetrage Snow White and the Seven Dwarfs (1937), una adaptació del conte de fades Blancanieves.

Múltiples guionistes, i inclús partix de l'elenc i de l'equip de producció, varen intervindre en el guion de El Mac de Oz, la versió definitiva del qual va quedar conclosa el 8 d'octubre de 1938. Per eixemple, una de les propostes inicials va córrer a càrrec de William H. Cannon, assistent del director de la película, Mervyn LeRoy. En el seu resum de quatre pàgines, Cannon va ometre varis dels elements màgics de l'obra original puix considerava que el cine de fantasia no tenia bones recaptació. Va concebre al Espantapájaros com un individu l'ofici del qual era espantar als cuervos dels sembradíos de dacsa per la seua escassa habilitat intelectual, mentres que l'Home de hojalata havia segut condenat a viure en un trage d'hojalata com a conseqüència dels seus antecedents criminals. Esta versió compartia similituts en l'adaptació cinematogràfica de 1925 dirigida per Larry Semon, la qual també carix dels aspectes fantàstics presents en el llibre.

Posteriorment, LeRoy va contactar a un equip de guionistes per a que treballaren de manera simultànea i independent en els seus propis bosqueig; la versió d'Herman J. Mankiewicz va tindre una extensió d'cincuenta y seis pàgines, mentres que la del poeta Ogden Nash era d'a penes quatre. Finalment Noel Langley va completar un tractament inicial de quarantatrés pàgines que va fer acompanyar de fins a quatre guions preliminars, un dels quals ya incloïa els temes musicals escrits per Harold Arlen i Yip Harburg. Encara que Florence Ryerson i Edgar Allan Woolf, per solicitut de LeRoy, varen fer algunes modificacions al treball de Langley per a donar-li més fidelitat sobre la novela original, el productor Arthur Freed va preferir seguir avant en la proposta original de Langley. Durant el procés de rodage, el guion va estar subjecte a canvis adicionals a càrrec de Victor Fleming, John Lee Mahin i els actors Haley i Lahr. cal mencionar que els productors no varen acreditar les aportacions d'atres escritors i integrants de l'equip de producció, com és el cas d'Irving Brecher, Herbert Fields, Arthur Freed, Yip Harburg, Samuel Hoffenstein, Jack Mintz, Sid Silvers, Richard Thorpe, George Cukor i King Vidor.

Ya que els productors pensaven que «l'audiència era massa sofisticada per a acceptar a Oz com un lloc de fantasia» pero al mateix temps volien atraure a un públic jovenil per mig de l'inclusió d'elements contemporàneus, un dels guions va visualisar les escenes ambientades en Oz com una extensa seqüència onírica en la que els personages es veuen forçats a participar en un certamen musical organisat per una princesa mimada i egoista que havia prohibit qualsevol expressió musical en excepció de la música clàssica i l'opereta. Al final, Dorothy guanyava el concurs en el seu estil de vora swing. En base en lo anterior, es tenia considerada a l'actriu Betty Jaynes per a este rol.

Efectes especials, maquillage i vestuari

Arnold Gillespie, el director d'efectes especials de la película, va amprar vàries tècniques. El desenroll de l'escena del tornado, per eixemple, va anar especialment car. Gillespie va utilisar tela de muselina per a fer flexible el tornado, en acabant de que fracassara un intent anterior en goma. Va penjar 11 metros de muselina d'una grua d'acer i va conectar la part inferior a una vara. Movent la grua i la vara podia crear l'ilusió d'un tornado movent-se per l'escenari. Per a completar l'efecte, es va rosar terra de batán des de dalt i des d'avall en mànegues d'aire comprimit. La casa de Dorothy es va recrear en una maqueta. El material d'archiu d'este tornado es va reciclar més vesprada per a una escena culminant de la película musical de 1943 Cabin in the Sky, dirigida per Vincente Minnelli, que acabaria sent el segon marit de Judy Garland.

Les caraces del León i el Espantapájaros estaven fetes de bromera de làtex creada pel maquillador Jack Dawn. Dawn va ser un dels primers en utilisar esta tècnica. Tardava una hora cada dia en desapegar llentament la caraça pegada de la cara de Bolger, un procés que va acabar deixant llínees permanents al voltant de la seua boca i barbeta.

El trage de l'Home de Hojalata estava fet de bucarán recobert de cuiro, mentres que l'oli utilisat per a engrasar les seues articulacions estava fet de sirope de chocolate. El disfràs del León estava fet de pell i pèl reals de lleó. Pel pesat maquillage, Lahr només podia prendre sopa i batuts en els descansos, lo que va acabar per emmalaltir-li. A la veta d'uns mesos, Lahr es va posar ferm i va demanar menjars normals durant retocs de maquillage. Per a l'escena de el "cavall d'un atre color", es va utilisar gelatina para colorear els cavalls blancs. Es va utilisar amiant per a conseguir alguns dels efectes especials, com el pal de granera en flames de la bruixa i la neu falsa que cobrix a Dorothy mentres dorm en el camp de roselles.

Música

Publicitat que mostra cóm es va gravar la música de la película.

Música i lletres varen ser escrites per Harold Arlen i E.Y. «Yip» Harburg, els qui varen guanyar dos premis Óscar per millor música original i millor cançó per «Over the Rainbow».

Premis i nominacions

Premi	Data	Categoria	Nominat/a ! Resultat	Ref.
Premis Oscar	29 de febrer de 1940	Producció sobreixent	Metro-Goldwyn-Mayer	Plantilla:Cela
		Millor Disseny de Producció	Cedric Gibbons i William A. Horning	Plantilla:Cela
		Millor Banda Sonora	Herbert Stothart	Plantilla:Cela
		Millor Cançó Original	"Over the Rainbow" Música d'Harold Arlen, lletra d'E. Y. Harburg	Plantilla:Cela
		Millor efectes especials	A. Arnold Gillespie i Douglas Shearer	Plantilla:Cela
		Premi Jovenil de l'Acadèmia	Judy Garland Per la seua destacada actuació jovenil en la pantalla durant l'any anterior.	Plantilla:Cela

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El mac de Oz.

El mac de Oz en Viquidites.

• Plantilla:Imdb títul
• Plantilla:Rotten Tomatoes
• Plantilla:Tcmdb title
• Plantilla:AllRovi movie
• Plantilla:Mulle title
• Plantilla:Filmaffinity
• Plantilla:Official (anglés)

• Guion de la película.
  • Text en Internet Movie Database; (anglés).

• Presentació de la película i coloqui sobre ella en el programa de TRECE Classics, dirigit per José Luis Garci; en possibilitat de subtítuls.
• UNESCO. «The Wizard of Oz (Victor Fleming 1939), produced by Metro-Goldwyn-Mayer» (en en). Consultat el 29-9-2025.

Vore també

• Vestit de Dorothy
• Vestit de Glinda
• Terra de Oz