Anar al contingut

Elasticitat plana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La elasticitat plana es referix a l'estudi de solucions particulars del problema elàstic general i a l'estudi del conjunt d'aplicacions tècniques en que apareixen dits estats elàstics de tensió-deformació reducibles a problemes "plans" o bidimensionales.

Els estats d'elasticitat plana només són possibles en cossos que geomètricament són prismes mecànics. Esta condició necessària no és suficient per a assegurar que el cos està somés a un estat d'elasticitat plana. Les condicions suficients depenen del tipo de forces o solicitaciones als que estiga somés dit prisma. En les aplicacions pràctiques es diferencia entre dos tipos d'estats d'elasticitat plana:

  • Els estats de deformació plana.
  • Els estats de tensió plana.

Per a abdós tipos d'estats existix una gama àmplia de tècniques de resolució del problema elàstic pla, que inclouen tant la funció de Airy com les tècniques de variable complexa o el anàlisis harmònic.

Donat un prisma mecànic P=S×E2×, en els problemes d'elasticitat plana s'usen sistemes de coordenades ortogonals, com les cartesianes o les cilíndriques, en que la secció travessera del cos perpendicular a l'eix Z, és un regió plana d'idèntica forma a S2.

Estats de deformació plana

[editar | editar còdic]

Intuitivamente un cos en un estat de deformació plana és aquell que es pot analisar descomponent el cos en rebanadas idèntiques i estudiar sobre cada rebanada la distribució de deformacions com a problema bidimensional usant dos coordenades per a la posició de cada punt sobre cada una de les rebanadas. Considerant un sistema de coordenades cartesianes en el pla XY coincididente en una de les rebanadas idèntiques, el camp de desplaçaments per efecte de les forces resulten ser:

Caracterisació matemàtica d'un estat de deformació plana

[editar | editar còdic]

Donat un sòlit elàstic de forma prismàtica una condició necessària per a que el seu estat elàstic siga de deformació plana és que el determinant del tensor deformació siga idénticamente nul en tots els punts:

Eixa condició necessària no és suficient. Podem formular una condició una miqueta més restrictiva que l'anterior, i que per tant implica a l'anterior, de tal manera que siga condició necessària i suficient per a garantisar l'existència d'un estat de deformació plana. Donat un prisma mecànic elàstic la seua estat tensió-deformació és de deformació plana si existix un camp vectorial constant 𝐯0 i no nul, que en cada punt del cos siga direcció principal, satisfent-se ademés que:

Tensor deformació en forma canònica

[editar | editar còdic]

Per a un estat de deformació plana pot demostrar-se que existix un sistema de coordenades cartesianes XYZ, en l'eix OZ coincidint en el eix baricéntrico del prisma elàstic, en el que el tensor deformació del cos té la forma:

Usant les mateixes coordenades el tensor tensió prendrà la forma:

Eixemples de deformació plana

[editar | editar còdic]

Problema elàstic pla

[editar | editar còdic]

El plantejament del problema elàstic per a un estat d'elasticitat plana en absència de forces de volum conduïx a unes equacions alguna cosa més senzilles de lo habitual per a que la que pot aplicar-se tant el método de la funció de tensions de Airy com els métodos de variable complexa, per a trobar una solució. En primer lloc les equacions d'equilibri es reduïxen a sol dos equacions independents:

Mentres que les equacions de compatibilitat es reduïxen a una única equació independent:

De fet, en les mateixes condicions anteriors i per a un sòlit elàstic llineal, pot demostrar-se que el sistema format per (1) i (2a) resulta equivalent al sistema format per (1) i (2b):

Funció de tensions de Airy

[editar | editar còdic]

En les condicions anteriors pot provar-se que la solució del sistema format per (1) i (2b) sobre un cert domini pla, simplement conexo, pot expressar-se en funció d'una funció biarmónica sobre dit domine, sent les tensions expressables en funció d'esta única funció biarmónica:[1]

Ademés es complix que:


Es pot provar que tota funció real que satisfà les equacions anteriors es pot expressar en térmens de dos funcions harmòniques holomorfas:

Estats de tensió plana

[editar | editar còdic]

L'estat tensional sobre un cos elàstic és de tensió plana quan el cos té forma de prisma recte i les forces existents són tals que les forces sobre cada pla perpendicular al eix baricéntrico del prisma recte són paraleles a dit pla i idèntiques sobre tots els plans perpendiculars. Si es considera un sistema de coordenades cartesianes que l'eix Z, siga paralel a l'eix baricéntrico les forces per unitat de superfície vénen donades per:

Caracterisació matemàtica d'un estat de tensió plana

[editar | editar còdic]

Donat un sòlit elàstic de forma prismàtica una condició necessària per a que el seu estat elàstic siga de tensió plana és que el determinant del tensor tensió siga idénticamente nul en tots els punts:

Eixa condició necessària no és suficient. Esta condició pot formular-se de manera una miqueta més restrictiva, de tal manera que siga condició necessària i suficient per a garantisar l'existència d'un estat de deformació plana. Donat un prisma mecànic elàstic la seua estat tensió-deformació és de tensió plana si existix un camp vectorial constant 𝐯0 i no nul, que en cada punt del cos siga direcció principal, satisfent-se ademés que:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Atkin & Fox, 1980, pp. 160-162.