Elodea canadensis

Elodea canadensis Michx. és una espècie fanerógama aquàtica molt amprada en aquaris. Taxonómicamente s'enquadra en la família Hydrocharitaceae. El seu porte és herbáceo i el seu hàbitat és dulceacuícola. Capaç de propagar-se per mig de reproducció vegetativa a alta velocitat, pot actuar com espècie invasora.
Orige
[editar | editar còdic]I. canadensis és una planta dioica originària del nort d'Amèrica i utilisada en aquaris; la seua capacitat de propagació és tal que va aplegar a instalar-se en els canals anglesos en 1836, provocant l'impossibilitat en la navegació per la exuberante biomassa generada.[1] Biomassa, que, al principi, només estava constituïda per peus femenins. S'especula que l'introducció de l'espècie va poder ser accidental, procedent d'algun propágulo dels empleats en acuariología.
Morfologia
[editar | editar còdic]Presenten fulls escampades a lo llarc dels tallos, sent unes voltes lineares i d'aspecte graminiforme.
Les florés són actinomorfas i, en la majoria, unisexuales, ubicant-se les de distint sexe en plantes diferents, a sovint tancades abans de la antesis entre dos bràctees. El periant és doble i heteroclamídeo, estant cada verticilo integrat per 2 o 3 peces lliures.
El androceo està format per 9 estams, en els tres primers agrupats.
El gineceo és ínfero, en carpelos soldats que donen lloc a un ovari unilocular.
El frut és ovoideo, bacciforme, en càpsula.
Reproducció
[editar | editar còdic]Existixen multitut d'estratègies reproductives en la família Hydrocharitaceae, degut a que la polinisació aérea pot supondre un estrés a les plantes aquàtiques. El gènero Elodea resol este inconvenient per mig de la emersión de les estructures sexuals;[1] ademés, ampra estructures polínicas peculiars que incrementen la seua eficàcia.
I. canadensis manté tota la seua porció vegetativa sumergida totalment, encara que, per a poder reproduir-se, ampra una estratègia que implica el mantindre les seues flors sobre la superfície, surant. Estes flors, de color blanquecino i menudes, queden unides al restant de la planta per mig d'un fi escape. En hivern es produïxen brots florals en el talle, que, en primavera, emergixen.
No obstant, l'escissió de porcions vegetatives de la planta mare propaga vegetativamente a l'individu, donant lloc a una progenie en major rapidea i menor cost energètic; de fet, este método és el majoritari.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Requerix aigües riques en nutrients, riques en #sediment, fangosas, lo que a voltes pot ser un inconvenient. No obstant, creix en un ampli ranc de condicions: des d'aigües someras a profundes, i en presència de #sediment diversos. De no arraïlar convenientment, la planta seguix viva, surant en la superfície de l'estany. . Creix be a temperatures moderades, per lo que és una de les plantes més comunes en alguns llocs templats del Hemisferi nort, com Washington.
I. canadensis eixercita un paper crucial en els ecosistemes lóticos. Proporciona un hàbitat complex i ric per a multitut de chicotets invertebrats aquàtics i amfibis. Algunes aus Anseriformes s'alimenten d'ella. Ademés, la seua apariència i la seua capacitat de oxigenar les aigües per mig de fotosíntesis la fan molt rendable en el món de la acuariología.
Espècie invasora en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Elodea canadensis va ser descrita per André Michaux i publicat en Flora Boreali-Americana 1: 20. 1803.[3]
Elodea: nom genèric que deriva del grec helos = "pantà", o "helodes" = "pantanosos", en relació en l'hàbitat.[4]
canadensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Canadà.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Serpicula occidentalis Pursh, Fl. Amer. Sept., ed. 2, 1: 33 (1816), nom. superfl.
- Udora canadensis (Michx.) Nutt., Gen. N. Amer. Pl. 2: 242 (1818).
- Hydora canadensis (Michx.) Besser, Flora 15(2 Beibl.): 13 (1832).
- Serpicula canadensis (Michx.) Eaton, Man. Bot., ed. 6: 336 (1833).
- Anacharis canadensis (Michx.) Planch., Ann. Sci. Nat., Bot., II, 1: 86 (1848).
- Philotria canadensis (Michx.) Britton, Science, n.s., 2: 5 (1895).
- Elodea occidentalis (Pursh) H.St.John, Rhodora 22: 27 (1920), nom. superfl.
- Philotria occidentalis (Pursh) House, Bull. New York State Mus. Nat. Sci. 243-244: 55 (1921 publ. 1923), nom. superfl.
- Anacharis occidentalis (Pursh) Vict., Contr. Lab. Bot. Univ. Montréal 18: 40 (1931), nom. superfl.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Izco, J. et al. (2004). , McGraw-Hill Interamericana d'Espanya, S.A.O. - Madrit.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Elodea canadensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de maig de 2014.
- ↑ «En Noms Botànics». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2010. Consultat el 28 de setembre de 2014.
- ↑ «Elodea canadensis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 22 de març de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1979. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Monocot. 1–712. The University of Geòrgia Press, Athens.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Herter, W. G. 1940. Plantae uruguayenses novae vel criticae. Revista Sudamer. Bot. 6(5–6): 129–155.
- Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Elodea canadensis.
- Canadian Waterweed [1] archivat en Wayback Machine., by Earl J. S. Rook
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elodea canadensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.