Embothrium coccineum
.jpg)
Embothrium coccineum (ciruelillo, fosforito o notro) és un menut arbre perennifolio de la família Proteaceae. Creix en els boscs andino-patagónicos de Chile i Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]El notro produïx florés de color roig intens (ocasionalment groc pàlit) agrupades en corimbes; la floración ocorre en primavera. El frut és folícul sec, en unes 10 llavors en el seu interior. Usualment es presenta com un arbolito d'uns 4 m i pot aplegar a créixer fins a 15 m d'altura i ocasionalment fins al mig metro de circumferència. Té la corfa grisa obscur i la seua fusta és de color rosat clar.
Ecologia
[editar | editar còdic]Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Embothrium coccineum és un arbre endèmic dels boscs templats australs de Sudamérica. Es distribuïx a lo llarc d'un àrea angosta -solament 250 km- que, no obstant, comprén un extens gradient latitudinal -aproximadament 2200 km- tant en Argentina com en Chile. Pel nort li'l troba des de la província de Linares en Chile (35° S) i el llac Ñorquinco en Argentina (39°S) i, pel sur, fins a Terra del Fòc (55° S), per l'oest des de la illa Gran de Chiloé (73°50′ llongitut oest) en Chile i, per l'est, fins a la estepa patágonica (71° llongitut oest) en Argentina. També exhibix una important distribució altitudinal en poblacions ubicades des del nivell de la mar fins als 1400 metros d'altura.[1][2]
Per la seua extensa distribució, esta espècie es desenrolla en una gran diversitat d'ambients en àmplies variacions tant en els factors climàtics com a biòtics.. Si be creix en diversos biòtops, no aplega a formar boscs purs. Al nort de la seua distribució, a on la humitat és escassa, habita prop d'estanys o cursos d'aigua, alcançant un tamany semi-arbòreu. En la part central de la seua distribució, en majors valors d'humitat, apareix més freqüentment i poden desenrollar eixemplars de porte arbòreu. Al sur de la seua distribució, en majors valors de precipitació, apareix novament com una espècie acompanyant més escassa i de menor altura.[3] El gradient de precipitació que existix a lo llarc de la seua distribució varia des dels 4000 mm anuals a l'oest fins a menys de 700 mm a l'est lo que determina que també li la puga trobar en els diferents tipos de bosc que es donen a través d'este gradient. De fet, és una espècie freqüent en els boscs humits dominats pel coihue (Nothofagus dombeyi), el hua-huán (Laureliopsis philippiana), el maniú femella Saxegothea conspicua) i el tineo (Weinmannia trichosperma), en els boscs mesófilos dominats pel coihue i el ciprer (Austrocedrus chilensis), i en els boscs xéricos de transició cap a la estepa en ñire, ciprer, maitén (Maytenus boaria) i el radal (Lomatia hirsuta).[4]
Herbivoría
[editar | editar còdic]Vàries espècies d'animals, tant natius com introduïts, s'alimenten dels fulls del notro, entre ells el huemul, els vacús i els cérvols exòtics. Les seues flors són una important font d'aliment per a la cachaña ( Enicognathus ferrugineus), per al cometocino patagónico o comesebo (Phrygilus patagonicus) i per al fiofío (Elaenia albiceps). Ademés, aus (per eixemple la rara) i rosegadors s'alimenten dels seus fruts. Les llavors, finalment, són atacades per larves de lepidòpters.[5]
Etimologia i noms comuns
[editar | editar còdic]El nom del gènero, Embothrium, prové del grec i significa "en fossa" fent referència a l'ovari que es troba afonat en un disc. L'epítet específic coccineum vol dir roig escarlata aludint a les flors d'esta espècie.
En espanyol, els noms comuns de Embothrium coccineum són notro, ciruelillo o fosforito.[6][7][8][9] En idioma mapuche a esta espècie li la crida notru, i trewmün o tremun.[10]
Cultiu
[editar | editar còdic]Es cultiva com planta ornamental en Chile, Gran Bretanya i els EE. UU. Es planta tan al nort com les Illes Feroe a 62° de latitut nort. En els països de parla anglesa és cridat "Chilean firebush" o "Chilean firetree".
Usos
[editar | editar còdic]La seua fusta és de color rosat i per ser ademés molt blana pero resistent, s'ampra per a elaborar culleras, recipients per a la cuina i atres objectes artesanals. Es cultiva principalment per a fins ornamentals.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Embothrium coccineum va ser descrita per J.R.Forst. & G.Forst. i publicat en Characteres Generum Plantarum 8. 1775.[11]
- Embothrium coccineum fo. lanceolatum (Ruiz & Pav.) Pérez-Mor.
- Embothrium coccineum var. cavanillesii Kuntze
- Embothrium coccineum var. lanceolatum (Ruiz & Pav.) Kuntze
- Embothrium coccineum var. oblanceolatum Kuntze
- Embothrium coccineum var. obovatum Kuntze
- Embothrium gilliesii Meisn.
- Embothrium lanceolatum Ruiz & Pav.
- Embothrium valdivianum Gand.[12]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Chalcoff, V. 2008. Variació geogràfica en les traces florals de Embothrium coccineum (Proteaceae) i la seua relació en els ensambles de polinisadors a abdós costats dels Vages australs. Tesis doctoral. Universitat Nacional del Comahue, Bariloche
- ↑ Chalcoff, V. R., C. Ezcurra & M. A. Aizen. 2008. Uncoupled geographical variation between leaves and flowers in a South-Andean Proteaceae. Annals of Botany 102: 79-91.
- ↑ Alberdi, M. & C. Donoso. 2004. Variació en Embothrium coccineum J.R. et G.Forster (notro o ciruelillo), en C. Donoso, A. Premoli, L. Gall & F. Ipinza (eds.). Variació intraespecífica en les espècies arbòrees dels boscs templats de Chile i Argentina, pp. 345- 355. Editorial Universitària, Santiago de Chile.
- ↑ Ezcurra, C. & C. Brion. 2005. Plantes del Nahuel Huapi, catàlec de la flora vascular del parc nacional Nahuel Huapi, Argentina. Universitat Nacional del Comahue i Ret Llatinoamericana de Botànica, Bariloche.
- ↑ Escobar, B., C. Donoso, C. Souto, M. Alberdi & A. Zuñiga. 2006. Embothrium coccineum J.R. et. G. Forster Notro, Notru, Ciruelillo, Treumén, Fosforito. Família: Preoteaceae, en: C. Donoso (ed.), pp. 233- 245. Les espècies arbòrees dels boscs templats d'Argentina i Chile,autoecología. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia.
- ↑ Ezcurra, C. & C. Brion. 2005. Plantes del Nahuel Huapi, catàlec de la flora vascular del parc nacional Nahuel Huapi, Argentina. Universitat Nacional del Comahue i Ret Llatinoamericana de Botànica, Bariloche.
- ↑ Hoffmann, A. I.1992. Flora Selvada de Chile: zona araucana. Arbres, arbusts i enredaderas leñosas. Edicions Fundació Claudio Gai, Santiago de Chile
- ↑ Donoso, C. 1995. Boscs templats de Chile i Argentina, variació, estructura i dinàmica. Tercera edició. Editorial Universitària. Santiago de Chile.
- ↑ Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Erize, I. 1989. Mapuche 5. Editorial Yepun, Buenos Aires
- ↑ «Embothrium coccineum». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 25 de setembre de 2010.
- ↑ Embothrium coccineum en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Embothrium coccineum». Enciclopèdia de la Flora Chilena. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
- «Embothrium coccineum». Chilebosque. Consultat el 27 de juny de 2009.
- «Notro en els jardins de Crarae, Escòcia». Crarae Garden. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embothrium coccineum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.