Anar al contingut

Endolito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jan Kwiatowski & Iwona Jasser - Wyprawa po sine runo - 08.jpg
L'image mostra a M.Sci. Natalia Khomutovska baix la supervisió de Dr.Sci. Iwona Jasser, en busca de cianobacterias en la part alta del món. Les cianobacterias endolíticas, també conegudes com "pedres vives", s'amaguen en roques de granit, capturades baix l'atenta mirada de l'investigadora.

Un endolito és un organisme (archaea, bactèria, fungus, liquen, alga o ameba) que viu dins d'una roca, coral, exoesquelet, o en els poros entre els grans mineralés d'una roca. Molts són extremófilos; vivint en llocs que antigament es pensava que eren inhòspits. Són especialment estudiats pels astrobiólogos, els qui posseïxen teories segons les quals els mig ambients endolíticos en Mart i atres planetes constituïxen refugis potencials per a comunitats microbianas extraterrestres.

Classificació

[editar | editar còdic]

El terme "endolito", que es referix a un organisme, que colonisa l'interior de tot tipo de roca, ha segut classificat en tres classes:[1]

  • Casmoendolito: colonisa fissures i clavills en la roca (gr. χάσμα = clavill)
  • Criptoendolito: colonisa cavitats estructurals dins de roques porosas, inclosos espais produïts i desenrollats per euendolitos (gr. κρύπτvos = amagat)
  • Euendolito: penetra activament en l'interior de les roques formant túnels que es amoldan a la forma del seu cos, organisme que trepa la roca (gr. εὐ = bo, verdader)

Mig ambient

[editar | editar còdic]

S'han trobat endolitos en roques a una profunditat de 3 km baix la superfície de la Terra, encara que es desconeix si eixe és el seu llímit (ya que l'excavació fins a dites profunditats és molt costosa).[2][3] La principal amenaça a la seua existència no sembla ser la pressió que existix a dites profunditats, sino les altes temperatures. Basant-se en els organismes hipertermófilos, la temperatura llímit és d'uns 120°C (la Strain 121 recentment descoberta es reproduïx a 121 °C), lo que llimitaria la profunditat possible a 4-4.5 km per baix de la corfa continental, i a 7 o 7.5 km per baix del fondo oceànic. També s'han trobat organismes endolíticos en la superfície de roques en regions d'humitat extremadament baixa (Hipólito) i baixes temperatures (Psicrófilo), inclosos els Valls seques i el permafrost de l'Antàrtida.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Stjepko Golubic, E.Imre Friedmann, and Jürgen Schneider (1981) The lithobiotic ecological niche, with special reference to microorganisms. Journal of Sedimentary Research, Vol.51, No. 2, June: pages 475-478 [1] [2] archivat en Wayback Machine.
  2. Two mills underground — Gold mines present "ideal environment" for geologists studying subsurface microbes
  3. Looking for life in all the wrong plaus — research on cryptoendoliths Discover, May, 1997 by Will Hively
  4. Microbial Diversity of Cryptoendolithic Communities from the McMurdo Dry Valleys, Antarctica