Anar al contingut

Energia sostenible

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Energia sostenible
Energia sostenible
Visió general
Conservació energètica
Energia renovable
Transport sostenible

La energia sostenible és un principi en el que l'us humà de l'energia "satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats".[1] Una atra definició d'energia sostenible és que es consumix a taxes insignificants en comparació al seu suministrament i en efectes colaterals manejables, especialment efectes ambientals. Les estratègies d'energia sostenible generalment tenen dos pilars: métodos més nets de producció d'energia i conservació energètica.

Les tecnologies d'energia sostenible s'implementen per a generar electricitat, calfar i gelar edificis, i per a alimentar els sistemes de transport i les màquines. Quan es fa referència als métodos de producció d'energia, el terme "energia sostenible" a sovint s'usa de manera intercanviable en el terme "energia renovable". En general, les fonts d'energia renovable, com l'energia solar, l'energia eòlica, l'energia geotèrmica i l'energia mareomotriz, es consideren fonts d'energia sostenible. No obstant, l'implementació de proyectes particulars d'energia renovable, com la represa de rius per a generar hidroelectricidad o la tala de boscs per a la producció de biocombustibles, a voltes planteja importants preocupacions de sostenibilitat. Existix una considerable controvèrsia sobre si l'energia nuclear pot considerar-se sostenible.

Els costs de les fonts d'energia sostenibles han disminuït enormement a lo llarc dels anys i continuen disminuint. Cada volta més, les polítiques governamentals efectives recolzen la confiança dels inversionistes i estos mercats s'estan expandint. S'està conseguint un progrés considerable en la transició energètica dels combustibles fòssils als sistemes ecològicament sostenibles, fins al punt en que molts estudis recolzen l'Energia renovable 100%.

El principi organisador per a la sostenibilitat és el desenroll sostenible, que inclou els quatre dominis interconectados: ecologia, economia, política i cultura.[2] La ciència de la sostenibilitat és l'estudi del desenroll sostenible i la ciència ambiental.[3]


En març de 2025, les fonts renovables varen representar el 62,3% del mix elèctric en Amèrica Llatina i el Carib, destacant l'hidroelèctrica (47,1%) com a principal contribuent, seguida per la solar i l'eòlica. Alguns països varen alcançar nivells propencs al 100% de generació renovable, com Paraguay, mentres que Costa Rica, Brasil, Uruguai i Colòmbia varen superar el 75%.[4]

Definicions

[editar | editar còdic]

El concepte de desenroll sostenible va ser descrit per la Comissió Mundial sobre Mig ambient i Desenroll en el seu llibre El nostre futur comú de 1987.[5] La seua definició de "sostenibilitat", que ara s'usa àmpliament, era:

"El desenroll sostenible deu satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats".
Comissió Brundtland, 1987

En el seu llibre, la Comissió va descriure quatre elements clau de sostenibilitat sobre l'energia: la capacitat d'aumentar el suministrament d'energia per a satisfer les creixents necessitats humanes, l'eficiència i conservació de l'energia, la salut i seguritat públiques i la "protecció de la biosfera i la prevenció de formes més localisades de contaminació".[6] Des de llavors, s'han oferit vàries definicions d'energia sostenible que també es basen en els tres pilars del desenroll sostenible: el mig ambient, l'economia i la societat.

  • Els criteris ambientals inclouen les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, l'impacte en la biodiversitat i la producció de rebujos perillosos i emissions tòxiques.
  • Els criteris econòmics inclouen el cost de l'energia, la confiabilidad del suministrament i els efectes en l'ocupació associats en la producció d'energia.
  • Els criteris socioculturals inclouen la prevenció de conflictes pel suministrament d'energia (seguritat energètica) i la disponibilitat d'energia a llarc determini.[7]

Com cap font d'energia complix en estos criteris a la perfecció, les fonts d'energia sostenible són sostenibles solament en comparació a atres fonts. L'inexistència de fonts d'energia perfectes significa que promoure un us eficient de l'energia és essencial per a les estratègies d'energia sostenible.[7]


La energia verda és l'energia que es pot extraure, generar i/o consumir sense cap impacte negatiu significatiu per al mig ambient. l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units (EPA) definix l'energia verda com l'electricitat produïda a partir d'energia solar, eòlica, geotèrmica, biogás, biomassa i hidroelèctriques chicotetes de baix impacte.[8]

Panorama global recent

[editar | editar còdic]

A nivell mundial, la transició cap a fonts d'energia sostenible ha cobrat un impuls significatiu. Segons l'Agència Internacional d'Energia (AIE), la capacitat de generació renovable va créixer un 9,6% en 2024, en la solar i l'eòlica representant el 95% d'eixa expansió. China, Estats Units i l'Unió Europea lideren les noves instalacions. El cost nivellat de l'energia (LCOE) per a la solar fotovoltaica a escala de servicis públics ha disminuït en aproximadament un 85% des de 2010, mentres que l'eòlica terrestre ha vist reduccions d'al voltant del 60%, fent que estes tecnologies siguen competitives o inclús més barates que els combustibles fòssils en moltes regions.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Renewable Energy. «Glossary of terms in sustainable energy regulation» (PDF). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 19 de decembre de 2008.
  2. James, Paul; Magee, {{{nom2}}}; Scerri, {{{nom3}}}; Steger, {{{nom4}}} (2015). Urban Sustainability in Theory and Practice (en en), London: Routledge.
  3. Lynn R. Kahle, Eda Gurel-Atay, Eds (2014). Communicating Sustainability for the Green Economy (en en), New York: M.E. Sharpe. ISBN 978-0-7656-3680-5.
  4. «generar-el-623-del-mix-electrico-en-març-en-america-llatina-i-el-caribe/ Les renovables varen generar el 62,3% del mix elèctric en març en Amèrica Llatina i el Carib» (en és). pv magazine Latin America. Consultat el 2025-09-22.
  5. Kutscher, C.F.; Milford, {{{nom2}}}; Kreith, {{{nom3}}} (2018). Principles of Sustainable Energy Systems, 3rd edició (en en), CRC Press. ISBN 978-0-429-93916-7.
  6. World Commission on Environment and Development (1987). «Chapter 7: Energy: Choices for Environment and Development», Our Common Future: Report of the World Commission on Environment and Development (en en), Oxford University Press. OCLC 15489268. ISBN 0-19-282080-X.
  7. 7,0 7,1 Energy and Environmental Engineering.2(4)
    83–90.doi:10.13189/eee.2014.020401.
  8. «Green Power Defined» (en en). EPA.gov. Consultat el 8 de juliol de 2010.