Anar al contingut

Abandó dels combustibles fòssils

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Protesta en l'Edifici Llegislatiu en Olympia, Washington. Ted Nation, un activiste durant vàries décades, junt a un cartell de protesta.

El abandó dels combustibles fòssils és el procés de disminució gradual en la seua producció i us fins a alcançar un nivell de 0, a través del tancament de les centrals tèrmiques (de carbó, petròleu o gas natural) que funcionen fent us d'ells, la prohibició de que es construïxquen atres noves i l'us d'energia alternativa per a la seua tongada. En este procés, canvis en l'automoció juguen un paper determinant de la mateixa manera que la disponibilitat de sistemes de transport públic eficients i suficients.

El propòsit de l'abandó dels combustibles fòssils és reduir les externalitatés negatives de la seua utilisació. Les externalitats negatives d'una determinada activitat són els costs que deuen soportar persones que no varen triar incórrer en ells. Una externalitat negativa directa dels combustibles fòssils és la contaminació atmosfèrica, i una indirecta són els accidents miners, conseqüència indeseada de la seua extracció. L'utilisació de combustibles fòssils produïx gasos d'efecte hivernàcul, contribuint aixina al calfament global.[1]

En el cas d'Amèrica Llatina, pot resultar adequat prendre en consideració les diferències existents en l'economia de cada país de la regió. En Mèxic, el gas natural que es produïx principalment en el surest del país, es crema en jagantesques antorches i no s'aprofita al cent per cent per la falta d'inversió en infraestructura per a benefici.

En 1968 el desastre de la mina de carbó Farmington va matar a 78 persones en Virginia Occidental, Estats Units.

Combustibles fòssils

[editar | editar còdic]
Tendències de consum del carbó 1980–2012 en els 5 països que més consumixen (font: Agència d'Informació Energètica d'Estats Units).

Carbó

[editar | editar còdic]

Per a reduir les emissions i aixina possiblement evitar un canvi extrem del clima, s'ha demanat un abandó del carbó per etapes.[2][3] El climatólogo James E. Hansen va dir «necessitem ya una moratòria del carbó... i el tancament en les pròximes 2 décades de les centrals existents.»[4] Segons un estudi publicat en Science en 2017, el carbó deu abandonar-se per etapes en tot lo món cap a 2030, si es pren en sério l'objectiu acordat de llimitar a 2 °C l'aument de la temperatura mija mundial. Un major aument, desencadenat per emissions superiors a les acordades, podria resultar catastròfic.[5]

Central tèrmica de carbó de Castle Gate junt a Helper, Utah. Estes centrals varen proporcionar en 2016 el 30 % de l'electricitat consumida en els Estats Units.[6]

De moment alguns països han disminuït el seu consum de carbó en el XXI, en les majors reduccions en els Estats Units (−176 millons de tonellades mètriques anuals en el periodo 2000-2012), Canadà (−21 millons de tonellades anuals) i Espanya (−20 millons de tonellades anuals). En canvi uns atres ho han aumentat. China lidera este segon grup (+2263 millons de tonellades mètriques per any en el periodo 2000-2012), seguida per Índia (+367 millons de tonellades per any) i Corea del Sur (+59 millons de tonellades per any). El consum mundial de carbó va aumentar un 60 % durant el periodo 2000-2012.[7] En 2012 estava previst construir 1 200 noves centrals tèrmiques de carbó en tot lo món, la majoria d'elles en China i Índia.[8] En el periodo 2011-2013, el grup de països OCDE de l'Europa Occidental ha aumentat l'us de carbó, lo que s'atribuïx principalment al baix cost d'este combustible i al preu alt en esta regió del gas natural importat.[9] No obstant, el consum de carbó va alcançar un pico en China en 2013 o 2014 —segons les senyes que es consideren— i en 2015 va caure el 3.6 %, encara que el PIB va créixer el 6.9 %.[10] El consum mundial de carbó va alcançar en un pico en 2014 i es va reduir en 2015 i 2016.[11]

Segons Scientific American, la central tèrmica de carbó mija emet anualment (en la suja dels seus fums) 100 voltes més radiació que una central nuclear de potència comparable.[12]


Alguns, com el "consell consultiu del carbó" de l'Agència Internacional de l'Energia, creuen que no deuria abandonar-se el carbó, aduint que un creiximent econòmic mundial a llarc determini no pot conseguir-se sense un suministrament energètic adequat i assequible, el qual requerirà continuar les significatives contribucions dels combustibles fòssils, entre ells el carbó. Segons este punt de vista, la tecnologia de carbó net podria reduir les emissions d'efecte hivernàcul i fer compatible el carbó en un futur d'emissions baixes.[13] En canvi alguns ecologistes i climatólogos recolzen un abandó del carbó i consideren que el carbó net no és una solució al canvi de clima.[14] Per la seua banda els empresaris promouen millores de la regulació i modernisació de la tecnologia.cita requerida A voltes se substituïx el carbó per gas natural, la combustió del qual emet menys diòxit de carbono i uns atres contaminants. No obstant el gas natural també és un combustible fòssil, de manera que un canvi de carbó a gas natural no contribuïx a un abandó d'estos combustibles.

En novembre de 2017 a lo manco 14 països es varen unir a l'Aliança per a Deixar Arrere el Carbó (Powering Past Coal Alliance), que pretén conseguir-ho en 2030, incloent Gran Bretanya, Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, França, Holanda, Portugal, Bèlgica, Suïssa, Nova Zelanda, Etiopia, Mèxic i les Islas Marshall.[15]

L'abocada en 2010 de la plataforma Deepwater Horizon va derramar a l'oceà 4,9 millons de barrils de petròleu.

Petròleu

[editar | editar còdic]

El petròleu es refina en fueloil, gasoil (també cridat diésel o gasoil), gasolina, queroseno i atres productes, com coque. Els combustibles aixina obtinguts són principalment consumits per coches, camions, avions, barcos i alguns trens, per a transport. L'alternativa és utilisar vehículs elèctrics, l'electricitat dels quals pot provindre de combustibles fòssils o d'energies renovables. Els biocombustibles produïxen una contaminació de l'aire similar als combustibles fòssils, que para determinats contaminants (cas de l'ozon) pot ser llaugerament superior[16] o lleument inferior (cas de les partícules).[17]

Gas natural

[editar | editar còdic]

A pesar de que el gas natural té la mitat d'intensitat d'emissions que el carbó, també és la major font de metà atmosfèric en els Estats Units, pels escapes que es produïxen durant l'extracció i distribució del gas natural.[18] El metà en l'atmòsfera també produïx efecte hivernàcul, pero 21 voltes més potent que el diòxit de carbono.[18] Molts veuen el metà com un "combustible pont" provisional per a reemplaçar al carbó, pero que seria reemplaçat a la seua volta per fonts renovables. No obstant este "combustible pont" provablement puga ampliar significativament l'us de combustibles fòssils, puix la vida mija d'una central tèrmica de gas natural (que sol ser una central de cicle combinat) és de 35 anys.[19] El consum de gas natural s'ha triplicat des de 1971, i en 2015 generava la mitat d'electricitat que el carbó.[20] Com s'espera que el consum de gas natural haja creixcut un atre 10 % per a 2040, el seu abandó provablement es retardarà molts anys.[21]

Justificació de l'abandó dels combustibles fòssils

[editar | editar còdic]

La raó principal per a abandonar els combustibles fòssils és que les energies renovables són més barates. Per eixemple en el Regne Unit de 2014 a 2015 el cost del Megavat-hora (MWh) eòlic en terra va caure de 108 dólars nortamericans ($) a 85 $, mentres que el generat en carbó va pujar de 98 a 115 $, i en gas, de 100 a 114 $. El MWh eòlic marí se situava en 175 $.[22] En Espanya en 2018 se sifren[23] els costs de cada tipo de generació en 43 euros (€)/MWh per a l'energia nuclear, 55 €/MWh per a les centrals de cicle combinat i menys de 30 €/MWh per a les energies renovables. En atres països els costs poden ser diferents, pero les energies renovables s'han abaratit durant la década que va començar en 2011 al voltant d'un 10 % anual, mentres que les energies fòssils han conegut abruptes pujades i baixades.[24]


L'estalvi de riscs sanitaris (per la contaminació que produïxen els combustibles fòssils) i la mitigació del canvi climàtic són també consideracions importants.[25] L'abandó dels combustibles fòssils aforraria 200 000 millons d'euros anuals en atenció sanitària en l'Unió Europea.[26]

Salut

[editar | editar còdic]

Utilisant un model informàtic desenroll durant 20 anys, Mark Z. Jacobson ha trobat que les emissions de suja (que duen a malalties cardíaques i respiratòries, com l'asma) dels combustibles que contenen carbono han resultat en 1,5 millons de morts prematures cada any, majoritàriament en el països en desenroll a on per a cuinar es crema fusta (no fòssil) i femta. Jacobson també va dir que la suja dels motors diésel, de les centrals tèrmiques de carbó, i de la fusta que es crema (tant per a cuinar com en incendis forestals) és una «causa del calfament mundial major de lo que anteriorment es pensava, i és causa important del ràpit desgel de l'Oceà Àrtic».[27]

En 2011 han sorgit noves proves de que hi ha riscs considerables associats en les fonts d'energia tradicionals, i de que es necessiten canvis importants en el mix energètic:

Vàries tragèdies mineres mundials han subestimado el cost humà de la cadena de suministrament de carbó. Noves iniciatives de l'Agència de Protecció Ambiental (Estats Units) contra contaminants atmosfèrics, suja del carbó i fums subrallen els impactes ambientals del carbó i el cost d'abordar-los en tecnologies de control. L'us de la fractura hidràulica per a buscar gas natural també s'està examinant, puix hi ha proves de contaminació d'aqüífers i emissions de gasos d'efecte hivernàcul. Creixen també les preocupacions per les enormes cantitats d'aigua [per a refrigeració] que utilisen les centrals tèrmiques de carbó, especialment en les regions del país en restriccions d'aigua.[28]

Atenuació del calfament mundial

[editar | editar còdic]

En 2008 James Hansen i atres 9 científics varen publicar un artícul de revista titulat «El CO2 atmosfèric en el punt de mira: ¿quin deuria ser l'objectiu de la humanitat?» en el que demanen un abandó complet de les centrals de carbó per a 2030.[29]


Més recentment, Hansen ha declarat que l'oposició continuada a l'energia nuclear amenaça la capacitat de la humanitat per a evitar un canvi de clima perillós.[30] La seua carta, redactada també per atres experts en calfament mundial, especificava: «Si seguim pel camí actual, eixes són les conseqüències que llegarem als nostres fills. El millor candidat per a evitar-ho és l'energia nuclear. Està ya a punt. Necessitem aprofitar-la.»

També en 2008, Pushker Kharecha i James Hansen varen publicar un estudi científic revisat per parells que analisa l'efecte d'un abandó del carbó en els nivells de diòxit de carbono (CO2) atmosfèric.[31] El seu escenari base d'atenuació era un abandó mundial del carbó per a 2050. Els autors descriuen este escenari de la manera següent:

El segon escenari, denominat "Abandó del carbó" significa aproximar-se a una situació en la que els països desenrollats congelen en 2012 les seues emissions de CO2 procedents del carbó, i una década despuix els països en desenroll detenen análogamente els increments en les emissions de CO2 procedents del carbó. Entre 2025 i 2050 s'assumix que tant els països en desenroll com els desenrollats abandonaran linealment les emissions de CO2 procedents del carbó. D'esta manera, en este escenari tenim que les emissions de CO2 procedents del carbó s'incrementen un 2 % anual fins a 2012, solament un 1 % anual entre 2013 i 2025, permaneixen constants de 2023 a 2025 i terminen descendint linealment des de 2026 fins a aplegar a zero en 2050. Estos ritmes es referixen a emissions a l'atmòsfera, i no restringixen el consum de carbó sempre que el CO2 es capture i almagasene. Se supon que les emissions de CO2 procedents de gas i petròleu seran les mateixes que en l'escenari "com sempre" (business as usual).

Kharecha i Hansen consideren també atres 3 escenaris d'atenuació, tots en el mateix pla d'abandonar el carbó, pero cada u fent suposicions diferents sobre el volum de les reserves de gas i petròleu i la velocitat a la que s'agoten. Baixe l'escenari "Com sempre", el CO2 atmosfèric alcança un pico de 563 parts per milló (ppm) en l'any 2100 (el nivell considerat segur per a evitar un canvi climàtic catastròfic és 350 ppm).[32] En els 4 escenaris que inclouen l'abandó del carbó, el CO2 atmosfèric aplega a un pico de 422-446 ppm entre 2045 i 2060, disminuint despuix. Les implicacions clau de l'estudi són les següents: abandonar el carbó és el remei més important per a mitigar el calfament mundial antropogénico; tindrien que prendre's medides per a llimitar o reduir l'us de gas i petròleu convencionals; i es necessiten severes restriccions d'emissions per a utilisar en el futur combustibles fòssils no convencionals com hidrats de metà o arenes bituminosas.

Uns atres

[editar | editar còdic]

L'impuls de l'energia renovable pot crear ocupació a través de la construcció de noves centrals elèctriques i la fabricació de l'equipament que necessiten, com pot vore's en el cas d'Alemània i l'indústria d'energia eòlica.[33]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor and H.L. Miller (eds.). «IPCC Fourth Assessment Report: Climate Change 2007».
  2. ↑ Kharecha, P.A., and J.E. Hansen, "Implications of "peak oil" for atmospheric CO2 and climate," [1] archivat en Wayback Machine. Global Biogeochem. Cycles, 22, GB3012, doi:10.1029/2007GB003142
  3. ↑ «Big Coal: The Dirty Secret Behind America's Energy Future by Jeff Goodell. 324 pages». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2008. Consultat el 12 de setembre de 2018.
  4. ↑ Rosenthal, Elizabeth (23 d'abril de 2008). Europe Turns Back to Coal, Raising Climate Fears, The New York Claves. Recuperate le 11 de juliol de 2012. "“We need a moratorium on coal now,” he added, “with phase-out of existing plants over the next two decades.”"
  5. ↑ Johan Rockström et al.: A roadmap for rapid decarbonization. In: Science. 355, 6331, 2017, pp 1269–1271, doi:10.1126/science.aah3443
  6. ↑ «Electric Power Monthly - Table 1.1. Net Generation by Energy Source». US Energy Information Administration. Consultat el 10 de març de 2017.
  7. ↑ US Energy Information Administration, International statistics: coal consumption, 2012.
  8. ↑ Carrington, Damian. More than 1,000 new coal plants being planned.
  9. ↑ «Multiple factors push Western Europe to use less natural gas and more coal». US EIA. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2013. Consultat el 12 de setembre de 2018.
  10. ↑ (2016).«Chinenca's post-coal growth».Nature Geoscience.9
    564–566.doi:10.1038/ngeo2777.
  11. ↑ http://www.bp.com/content/dam/bp/en/corporate/pdf/energy-economics/statistical-review-2017/bp-statistical-review-of-world-energy-2017-coal.pdf
  12. ↑ «Coal Ash Is More Radioactive than Nuclear Waste: By burning away all the pesky carbon and other impurities, coal power plants produïx heaps of radiation». Consultat el 18 de maig de 2009.
  13. ↑ «Reducing Greenhouse Gas Emissions - The Potential of Coal». Organisation for Economic Co-operation and Development/International Energy Agency. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2014.
  14. ↑ «Clean Coal: Wave of the Future or Empty Rhetoric?». Worldwatch Institute. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2014. Consultat el 28 de juliol de 2014.
  15. ↑ «At least 15 states join global alliance to phase out coal by 2030».
  16. ↑ «[2]». Consultat el 13 de setembre de 2018.
  17. ↑ «[3]». Consultat el 13 de setembre de 2018.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Contaminació per metà». Fundació Vida Sostenible. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2018. Consultat el 13 de setembre de 2018.
  19. ↑ https://energycenter.org/sites/default/files/docs/nav/policy/research-and-reports/Natural_Gas_Bridge_Fuel.pdf
  20. ↑ http://www.iea.org/publications/freepublications/publication/keynaturalgastrends.pdf [4] archivat en Wayback Machine. pg6
  21. ↑ https://www.iea.org/topics/naturalgas/
  22. ↑ «[5]». Consultat el 13 de setembre de 2018.
  23. ↑ «[6]». Consultat el 23 de maig de 2018.
  24. ↑ «[7]». Consultat el 13 de setembre de 2018.
  25. ↑ http://www.irena.org/publications/2018/jan/renewable-power-generation-costs-in-2017
  26. ↑ «[8]». Consultat el 26 de febrer de 2019.
  27. ↑ Perlman, David. «Scientists say soot a key factor in warming». SFGate. Consultat el 19 de juliol de 2016.
  28. ↑ Synapse Energy Economics. «Toward a Sustainable Future for the U.S. Power Sector: Beyond Business as Usual 2011». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2016. Consultat el 12 de setembre de 2018.
  29. ↑ «Target atmospheric Plantilla:Co2: Where should humanity aim?».The Open Atmospheric Science Journal.2
    217–231.doi:10.2174/1874282300802010217.
  30. ↑ By. «Top climate change scientists issue open letter to policy influencers - CNN.com». CNN.
  31. ↑ (2008).«Implications of "peak oil" for atmospheric CO2 and climate».Global Biogeochem. Cycles.22(3)
    GB3012.doi:10.1029/2007GB003142.Consultat el 12 de setembre de 2018.
  32. ↑ «[9]». Consultat el 13 de setembre de 2018.
  33. ↑ «Integrated assessment of a phase-out of coal-fired power plants in Germany».Energy.126
    285–305.doi:10.1016/j.energy.2017.03.017.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abandó_dels_combustibles_fòssils&oldid=888647»