Epístola als efesios
La Epístola a los efesios, abreviada generalment Efesios, es el décimo libro del Nuevo Testamento. El libro se llama a veces la Carta de Pablo als efesios.[1] S'abrevia més comunament com «Brown1984a».[2] S'atribuïx la seua escritura a Pablo de Tarso en Roma per als seus seguidors de l'Iglésia d'Éfeso (en Àsia Menor) al voltant del mateix temps d'escriure l'Epístola als colosenses, i abdós texts tenen molts punts en comú. A partir de 1792, alguns estudiosos el han definit com deuteropaulina, és dir, escrita en el nom de Pablo per un autor posterior que ha segut influït pel seu pensament.[3][4][5][6][7][8]
Tradicionalment es creu que el text va ser escrit per Pablo al voltant de l'any 62 d. C. durant el seu encarcerament en Roma. S'assembla molt a la Colosenses i es creu que estava dirigida a l'iglésia d'Éfeso, en l'actual Turquia, encara que la majoria dels estudiosos moderns discutixen l'atribució i daten l'obra entre els anys 70 i 100 d. C. com una carta circular.[9][10]
Efesios expon una visió teològica del pla de Deu per a unir tota la creació en Crist i exhorta a l'iglésia a encarnar eixa unitat per mig de la reconciliació més allà de les fronteres ètniques i la conducta santa en les relacions quotidianes. [11][12][13][14]
Contingut i estructura
[editar | editar còdic]l'Epístola als colosenses és, en la seua major part, polèmica, dissenyada per a refutar certes doctrines teosóficas que havien entrat en l'iglésia de Colosas. Sobre els efesios, no semblen basar-se en algun assunt en particular, és simplement una carta escrita per causa de l'amor de l'apòstol Pablo als seus seguidors en eixe lloc, i indica el seu desig de que ells pogueren entendre totes les seues órdens aixina com la seua comprensió personal del evangelio.
_fol._157v_Eph_6,_8%E2%80%9318.jpg){kind=link}
La Carta als Efesios obri en una salutació característica de les missives paulinas, en el que es menciona tant al remitent com als destinataris i s'eleva una bendició inicial. A partir d'ahí, l'escrit desenrolla el seu contingut en sis seccions que seguixen una estructura cuidadosadament organisada. La primera d'elles actua com a introducció solemne i se centra en el núcleu del mensage cristià: el pla de salvació de Deu, realisat en l'Iglésia i encapçalat per Crist (1,3-23). A continuació, les demés seccions giren entorn a la missió apostólica de Pablo, especialment la seua tasca d'anunciar el proyecte diví de reunir a tota l'humanitat en un únic poble.[16]
La segona secció (2,1-10) aborda l'incorporació dels gentils a Crist. Deu, ric en misericòrdia, els ha cridat a una existència renovada, transformant la seua condició anterior i otorgant-los una vida nova en unió en la seua Fill. La tercera part (2,11-22) profundisa en esta idea en afirmar que Crist ha derribat les barreres que separaven a judeus i gentils, unificant-los en un sol poble. Els provinents de la gentilitat ya no són estrangers ni forasters, sino conciutadans dels sants i membres de la família de Deu.[17]
L'exposició alcança un punt central en la quarta secció (3,1-21), a on es presenta la missió de Pablo com proclamador del Evangelio als gentils. Ell revela el misteri de la seua inclusió en el Cos de Crist i eleva una intensa oració per a que Deu enfortixca als creents, permetent que Crist habite per la fe en els seus cors. Seguint esta llínea, la quinta secció (4,1-16) repren/reprén el tema de l'unitat eclesial i subralla la responsabilitat compartida de conservar-la. Tots els membres de l'Iglésia, en haver segut configurats en Crist, estan cridats a mantindre i cuidar eixa unitat.[18]
Finalment, la sexta secció (4,17-6,20) desenrolla les implicacions pràctiques de la vida nova en Crist. S'exhorta als fidels a adoptar actituts i virtuts que favorixquen la convivència dins de la comunitat cristiana. Esta transformació interior també es proyecta en l'àmbit domèstic, a on s'aborden les relacions entre esposos, pares i fills, i entre amos i siervo, proponent un nou modo de viure fundat en el Evangelio. La carta conclou en la menció del portador de l'escrit i unes salutacions finals (6,21-24), tancant aixina un mensage que combina doctrina profunda en exhortacions concretes per a la vida cristiana.[19]
Ocasió de la carta
[editar | editar còdic]És provable que la Carta als Efesios haja segut un escrit circular dirigit a vàries comunitats de Frigia, ya que l'expressió «en Éfeso» falta en manuscrits antics com el papir 46 i en les versions utilisades per Tertuliano i Orígens. El text no inclou referències personals a la predicació de Pablo en Éfeso, i solament menciona que estava pres, senya insuficient per a ubicar-la cronològicament, puix va estar encarcerat en distints llocs i moments. L'estil lliterari oferix claus importants: presenta frases gregues molt llargues i utilisa vocabulari poc comú en les primeres cartes de Pablo, pero freqüent en escrits cristians posteriors, lo que indica una composició més tardana. Ademés, guarda un fort paralelisme en la Carta als Colosenses, provablement escrita abans. Efesios repren/reprén idees de Colosenses, adaptant-les a un context més general i no a una comunitat específica.
El destinatari són cristians d'orige gentil que ya coneixen el Evangelio. La carta busca profundisar en el pla salvífico de Deu realisat en Crist i l'Iglésia, i evitar ruptures en les raïls judeues, recordant que Crist ha unit a abdós pobles en un solament. Respecte a l'autoria, no hi ha certea absoluta. Podria haver segut escrita per Pablo o per un discípul seu inspirat pel Esperit Sant, encara que des del principi l'Iglésia el ha reconegut com paulina i el ha inclós en el cànon bíblic.[20]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Donen Heyer, C.J.: Pablo, un home de dos móns. Edicions L'Armeler. ISBN 84-8005-061-6.
- Bart D. Ehrman: Simón Pedro, Pablo de Tarso i María Magdalena. Editorial Crítica. Barcelona 2007. ISBN 978-84-8432-889-6
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2018) ESV Pew Bible, Wheaton, IL: Crossway, pp. 976. ISBN 978-1-4335-6343-0.
- ↑ «Bible Book Abbreviations».
- ↑ Authenticity of Ephesians, Bible apologetics.
- ↑ Hoehner, Harold. ___protected_title_4___ Baker Academic, 2002. ISBN 978-0-8010-2614-0
- ↑ Ehrman, Bart D. (2004). The New Testament: A Historical Introduction to the Early Christian Writings, New York: Oxford, pp. 381–84. ISBN 0-19-515462-2.
- ↑ «NAB – Ephesians».USCCB.
- ↑ (1982) The New Testament: An Introduction, 2nd edició, New York: Harcourt Brace Jovanovich, pp. 218–22. ISBN 0-15-565726-7.
- ↑ Brown, Raymond E. ___protected_title_5___, Paulist Press, 1984. ISBN 978-0-80912611-8.
- ↑ «Sant Pablo Apòstol | Biografia i senyes | Britannica» (en en).
- ↑ Brown (1984). Les iglésies que varen deixar els apòstols, Nova York: Paulist Press, p. 47. ISBN 978-0-80912611-8. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ Wallace, Daniel B. «Efesios: Introducció, argument i esquema». Bible.org, 1 de giner de 2010
- ↑ Witherington III, Ben (2007). Les cartes a Filemón, als colosenses i als efesios: un comentari sociorretórico, Grand Rapids, MI: William B. Eerdmans.
- ↑ Plantilla:Bibleverse
- ↑ Thompson, Frank C. Thompson Chain Reference Study Bible (NIV). Kirkbride Bible Company, 2000. ISBN 978-0-88707-009-9
- ↑ Aland, Kurt (1995). The Text of the New Testament: An Introduction to the Critical Editions and to the Theory and Practice of Modern Textual Criticism, 2nd edició (en en), Grand Rapids, MI: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., pp. 159. ISBN 978-0-8028-4098-1.
- ↑ Universitat de Navarra. Càtedra de Teologia. Comentaris a la Sagrada Bíblia. p. 10159. EUNSA Edicions
- ↑ Universitat de Navarra. Càtedra de Teologia. Comentaris a la Sagrada Bíblia. p. 10160. EUNSA Edicions
- ↑ Universitat de Navarra. Càtedra de Teologia. Comentaris a la Sagrada Bíblia. p. 10161. EUNSA Edicions
- ↑ Universitat de Navarra. Càtedra de Teologia. Comentaris a la Sagrada Bíblia. p. 10162. EUNSA Edicions
- ↑ Universitat de Navarra. Càtedra de Teologia. Comentaris a la Sagrada Bíblia. p. 4511-12. EUNSA Edicions
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epístola a los efesios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.