Epinecrophylla fulviventris
El hormiguerito leonado[1] (Epinecrophylla fulviventris), també denominat hormiguerito barbiescamado (en Colòmbia), hormiguerito café (en Costa Rica, Hondures i Nicaragua) o hormiguerito ventrifulvo (en Equador),[2] és una espècie d'au paseriforme pertanyent al gènero Epinecrophylla de la família Thamnophilidae. És natiu d'América Central i del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per la pendent caribenya des de l'extrem surest d'Hondures, cap al sur per Nicaragua, Costa Rica, fins a l'oest de Panamà, d'allí per abdós pendents cap a l'est des de Veraguas, i Colòmbia(per la pendent del Pacífic, des de la base de l'extrem nort dels Vages cap a l'est fins a Santander, i des del vall del Magdalena cap al sur fins a Antioquia i Boyacá) i oest d'Equador (al sur fins a L'Or).[3]
Esta espècie és considerada prou comuna en el sotobosque de selves humides, principalment baix dels 1100 m d'altitut,[4] i en creiximents secundaris alts adjacents.[3]
Va ser registrada en la cordillera central, municipi de Palmira, corregimiento la quisquina finca agroturistica UTOPIA, en la reexpedición Colòmbia Frank chapman realisada per diverses universitats del país
Descripció
[editar | editar còdic]El hormiguerito leonado medix típicament 10 cm de llarc i pesa 10,5 g. Abdós sexes tenen les parts superiors de color café oliva, les parts inferiors d'un color marró clar més pàlit, i ales negruzcas en vores beige. El macho adult té la gola negruzca, en taques blanques en gran mida, un llavat de color grisáceo en el pit i costats obscurs en el cap. La femella adulta té una gola i el centre del pit beige. Les aus jóvens són més lluentes i més canella que els adults, en les vores de les ales menys distinguibles i ralles pàlides en les parts inferiors. El cridat d'esta espècie és un agut chillido, i la vora és un fort tseek-tseek-tseek-tseek.
Comportament
[editar | editar còdic]El hormiguerito leonado es troba generalment en parelles o menuts grups, pero a sovint constituïx el núcleu d'una bandada d'espècies mixtes al moment d'alimentar-se. S'alimenta d'ous, larves i d'insectes i aranyes adultes, pres de #fulleram, bases d'epífitas i ovillos de vinya en la vegetació baixa o en el sol. Esta és un au comuna en el sotobosque de boscs humits i en altes #vegetació secundàries adjacents. La femella posa dos ous lila o roig-marró en taques blanques, que són incubados per abdós sexes, en un niu de 15 cm de profunditat construït a partir de fibres vegetals i fulls morts. El niu està suspés des de l'últim forcall d'una branca prima de menys de 2 m cap a dalt. El macho i la femella alimenten als pollets. En els llímits territorials, els machos es posen 30 cm de distància en el cap baix i el plomall unflat i es balancegen en direccions opostes.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 13 de maig de 2015. P. 107.
- ↑ Hormiguerito Leonado Epinecrophylla fulviventris (Lawrence, 1862) en Avibase. Consultada el 13 de maig de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Checker-throated Antwren (Epinecrophylla fulviventris) en Handbook of the Birds of the World - Alive (en anglés). Consultada el 29 de maig de 2017.
- ↑ Ridgely, Robert and Guy Tudor. 2009, Myrmotherula fulviventris, p. 342, làmina 24(11), en Field guide to the songbirds of South America: the passerines – ORD edició – (Mildred Wyatt-World séries in ornithology). University of Texas Press, Austin. ISBN 978-0-292-71748-0