Anar al contingut

Equació exponencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una equació exponencial és aquella en la que l'incògnita apareix, únicament, en els exponents de potències de bases constants.[1] L'incògnita pot aparéixer en l'exponent d'un o més térmens, en qualsevol membre de l'equació. És dir, una constant està elevada a una funció de l'incògnita a rebujar, usualment representada per "X". Para resoldre dites equacions es recorren a les propietats de la potenciació, la radicació dels logaritmos i canvi de l'incògnita per una atra cosa.

Definició

[editar | editar còdic]

Siga a un número real fix, positiu i diferent d'1, llavors l'equació:

ax=b
es denomina equació exponencial elemental.[2]

Formes de resolució

[editar | editar còdic]

Depén del tipo d'equació exponencial del que es tracte, hi ha diverses formes de resoldre-la, pel seu nivell de dificultat. Les més fàcils són per simple inspecció, és dir, es descompon la part numèrica en els seus factors primers i aplicant logaritmos a abdós costats de l'igualtat. A continuació es brinden alguns eixemples.

Igualació de bases

[editar | editar còdic]

Siga l'equació del següent eixemple:

Si el primer membre té només un terme i el terme del segon membre és potència de la base del terme del primer membre, llavors el segon membre, s'expressa com a potència de la base de l'expressió que conté l'incògnita. En l'eixemple 16 és potència de la base dos de 2x+1.

2x+1=24

Després, per la següent propietat: ax=ayx=y, tenim: x+1=4

x=41
x=3



Canvi de variables

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Canvi de variable.


Siga l'equació exponencial de l'eixemple:

27x+2+7x=33957

Anem a escriure-la aixina:

2(7x)72+(7x)=33957

Apliquem el canvi de variable, i escrivim:

7x=a

Ara, en reemplaçar, es té:

2a49+a=33957

Rebugem a:

99a=33957

a=3395799

a=343

Ara, recordem que a=7x, després:

343=7x

73=7x

3=x

Convertint a una algebraica

[editar | editar còdic]

Resoldre l'equació[3]

2·9x - 3x+1 -2 = 0

ya que l'equació proposta pot ser escrita en la forma

2·(3x)2 - 3·3x - 2 = 0

Després en la substitució i = 3x, es té respecte a i l'equació algebraica de segon grau

2i2 - 3i -2 = 0.

Resolent resulta i = 2; i = -1/2. L'última solució és impossible, puix 3x > 0. En tal cas 3x = 2;

x = log32 = ln2  : ln3 = 0.6309 ( logaritmos naturals);

Usant logaritmos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → logaritmo binario.

Siga l'equació:

4x+18x=4096

Usem logaritmo a abdós costats de l'equació:

log2(4x+18x)=log24096

Per propietats dels logaritmos, tenim:

log2(4x+1)+log2(8x)=log24096

(x+1)log24+xlog28=log24096

Operant:

(x+1)2+x3=12

2x+2+3x=12

5x=10

D'a on ix:

x=2

Una atra manera de resoldre

[editar | editar còdic]

Siga l'equació 4x+1·8x = 4096, passant les bases de potència: 4 i 8 a potències de 2, com també 4096 = 212, es té

22x+2·23x = 212, igualant els exponents resulta
(2x +2) + 3x = 12, finalment
5x = 10; per tant x = 2.

Equacions exponencials més complexes

[editar | editar còdic]

Quan l'incògnita es troba en l'índex d'una raïl, també li la considera exponencial, ya que només basta escriure-la com a exponent fraccionario. Siga l'equació:

2x+23x+1=8

Veem que la variable es troba també en l'exponent d'una raïl. Per les propietats de la radicació, anem a escriure-la aixina:

2x+23x+1=8

Apliquem el método d'igualació de bases:

2x+23x+1=23

O siga:

x+23x+1=3

Operant, obtenim:

x=18

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Manual de matemàtica (1985) Tsipkin; Editorial Mir, Moscou, traducció de Shapovalova, pg. 170
  2. Potápov- Alexándrov-Pasichenko: Àlgebra i anàlisis de funcions elementals, Editorial Mir Moscou ( 1986)
  3. Àlgebra i principis d'anàlisis partix I (1981) Diigido per Yakovliev, Editorial Mir, MoscúTraducido per Samojválov, pg. 208


Referències

[editar | editar còdic]