Equació exponencial
Una equació exponencial és aquella en la que l'incògnita apareix, únicament, en els exponents de potències de bases constants.[1] L'incògnita pot aparéixer en l'exponent d'un o més térmens, en qualsevol membre de l'equació. És dir, una constant està elevada a una funció de l'incògnita a rebujar, usualment representada per "X". Para resoldre dites equacions es recorren a les propietats de la potenciació, la radicació dels logaritmos i canvi de l'incògnita per una atra cosa.
Definició
[editar | editar còdic]Siga a un número real fix, positiu i diferent d'1, llavors l'equació:
- es denomina equació exponencial elemental.[2]
Formes de resolució
[editar | editar còdic]Depén del tipo d'equació exponencial del que es tracte, hi ha diverses formes de resoldre-la, pel seu nivell de dificultat. Les més fàcils són per simple inspecció, és dir, es descompon la part numèrica en els seus factors primers i aplicant logaritmos a abdós costats de l'igualtat. A continuació es brinden alguns eixemples.
Igualació de bases
[editar | editar còdic]Siga l'equació del següent eixemple:
Si el primer membre té només un terme i el terme del segon membre és potència de la base del terme del primer membre, llavors el segon membre, s'expressa com a potència de la base de l'expressió que conté l'incògnita. En l'eixemple 16 és potència de la base dos de .
Després, per la següent propietat: , tenim:
Canvi de variables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Canvi de variable.
Siga l'equació exponencial de l'eixemple:
Anem a escriure-la aixina:
Apliquem el canvi de variable, i escrivim:
Ara, en reemplaçar, es té:
Rebugem :
Ara, recordem que , després:
Convertint a una algebraica
[editar | editar còdic]Resoldre l'equació[3]
- 2·9x - 3x+1 -2 = 0
ya que l'equació proposta pot ser escrita en la forma
- 2·(3x)2 - 3·3x - 2 = 0
Després en la substitució i = 3x, es té respecte a i l'equació algebraica de segon grau
- 2i2 - 3i -2 = 0.
Resolent resulta i = 2; i = -1/2. L'última solució és impossible, puix 3x > 0. En tal cas 3x = 2;
- x = log32 = ln2 : ln3 = 0.6309 ( logaritmos naturals);
Usant logaritmos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → logaritmo binario.
Siga l'equació:
Usem logaritmo a abdós costats de l'equació:
Per propietats dels logaritmos, tenim:
Operant:
D'a on ix:
Una atra manera de resoldre
[editar | editar còdic]Siga l'equació 4x+1·8x = 4096, passant les bases de potència: 4 i 8 a potències de 2, com també 4096 = 212, es té
- 22x+2·23x = 212, igualant els exponents resulta
- (2x +2) + 3x = 12, finalment
- 5x = 10; per tant x = 2.
Equacions exponencials més complexes
[editar | editar còdic]Quan l'incògnita es troba en l'índex d'una raïl, també li la considera exponencial, ya que només basta escriure-la com a exponent fraccionario. Siga l'equació:
Veem que la variable es troba també en l'exponent d'una raïl. Per les propietats de la radicació, anem a escriure-la aixina:
Apliquem el método d'igualació de bases:
O siga:
Operant, obtenim:
Vore també
[editar | editar còdic]- Funció exponencial
- Canvi de variable
- Logaritmación
- Logaritmos
- Potenciació
- Propietats de la radicació
- Equacions
- Progressió geomètrica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Manual de matemàtica (1985) Tsipkin; Editorial Mir, Moscou, traducció de Shapovalova, pg. 170
- ↑ Potápov- Alexándrov-Pasichenko: Àlgebra i anàlisis de funcions elementals, Editorial Mir Moscou ( 1986)
- ↑ Àlgebra i principis d'anàlisis partix I (1981) Diigido per Yakovliev, Editorial Mir, MoscúTraducido per Samojválov, pg. 208
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecuación exponencial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.