Era espacial
Es coneix com era espacial al periodo que comprén les activitats relacionades en la carrera espacial, la exploració espacial, la tecnologia espacial i els desenrolls culturals influïts per estos acontenyiments.
La carrera espacial va ser una pugna entre Estats Units i la Unió Soviètica per la conquista de l'espai que va durar aproximadament de 1955 a 1975. Va supondre l'esforç paralel d'abdós països d'explorar el espai exterior en satèlits artificials i d'enviar astronautas a l'espai i a la superfície llunar.
Història
[editar | editar còdic]L'era espacial va iniciar el 4 d'octubre de 1957, en el llançament del Sputnik I per la Unió Soviètica,[1] que va ser el primer satèlit artificial de l'història en orbitar la Terra. El llançament del Sputnik I va desembocar en una nova era de guanys polítics, econòmics i tecnològics que varen acabar prenent el nom d'era espacial. Este periodo es va caracterisar pel ràpit desenroll de noves tecnologies durant l'anomenada carrera espacial, mantinguda entre els Estats Units i l'Unió Soviètica. Es varen fer alvanços ràpidament en ciència de materials, informàtica i moltes atres àrees. Gran part de la tecnologia desenrollada originalment per a aplicacions espacials ha segut utilisada en atres àrees.
També es podria considerar que l'era espacial va començar molt abans del 4 d'octubre de 1957, ya que en juny de 1944, un eixida V-2 alemà es va convertir en el primer objecte fabricat per el home que va entrar en el espai, encara que per poc temps.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Alguns inclús consideren que març de 1926 va ser l'inici de l'era espacial, quan el pioner nortamericà de les eixides Robert H. Goddard va llançar la primera eixida de combustible líquit del món, encara que la seua eixida no va aplegar a l'espai exterior.[2]
L'era espacial va alcançar el seu auge en el programa Apolo. L'aterrisage del Apolo XI va ser un acontenyiment que varen vore més de 500 millons de persones a lo llarc del globo terráqueo, i està àmpliament reconegut com un dels moments clau de el XX.
Durant la década de 1990, els fondos destinats a l'àmbit espacial varen decaure súbitamente despuix de la desintegració de l'Unió Soviètica, ya que la NASA no tenia competència directa. Ademés, la percepció pública dels perills i el cost de l'exploració espacial en els Estats Units es va vore greument afectada pel accident del transbordador espacial Challenger de 1986.
Periodo actual
[editar | editar còdic].jpg)
A principis de el XXI, es va impulsar la competició Ansari X-Prize per a ajudar al desenroll de l'exploració espacial comercial. El premi va ser obtingut per Space Ship One en 2004, que va passar a ser el primer vehícul espacial no subvencionat per cap Govern. cita requerida
En l'actualitat, hi ha un creixent número de proyectes relacionats en l'espai, ya siga de la mà dels Estats o empreses privades. El programa Artemisa, portat a terme principalment per la NASA, té com a objectiu enviar novament humans a la Lluna i establir llocs habitables. Segons la NASA, est és el primer pas per a enviar vols tripulats a Mart. Ademés, el rol de les companyies privades en matèria espacial s'està incrementant. Per eixemple, per a l'any 2023 es portarà a terme el proyecte dearMoon, que està finançat pel multimillonari japonés Yusaku Maezawa.[3] Per a dit fi, s'utilisarà la nau Starship de SpaceX, una empresa privada d'orige nortamericà.[4] El proyecte dearMoon és un clar eixemple de turisme espacial.
Acontenyiments principals
[editar | editar còdic]4 d'octubre de 1957: La Unió Soviètica posa en òrbita el Sputnik I, el primer satèlit artificial del món. 12 d'abril de 1961: Yuri Gagarin és el primer home en aplegar a l'espai. 5 de maig de 1961: Alan Shepard és el primer en pilotar manualment una nau espacial durant el vol, i en permanéixer dins d'ella durant l'aterrisage, sent aixina el primer vol espacial humà complet segons les definicions de la llavors FAI.[5][6] 21 de juliol de 1969: Neil Armstrong és la primera persona en caminar per la Lluna. 12 d'abril de 1981: Es llança per primera volta el transbordador espacial nortamericà, el primer vehícul espacial reutilisable. 19 de febrer de 1986: Es llança l'estació espacial Mir, que va permanéixer en òrbita durant 15 anys. 22 de març de 1995: Per primera volta un ser humà (Valery Polyakov) permaneix en l'espai ininterrompudament durant 14 mesos. Agost de 2012: La sonda Voyager 1 es convertix en el primer objecte construït per en ser humà en aplegar al espai interestelar.[7] 11 de juliol de 2021: primer vol comercial de turisme espacial en el Virgin Galactic Unity 22
Vore també
[editar | editar còdic]Exploració espacial Carrera espacial Nau espacial Vol espacial tripulat Astronáutica Googie
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «60 years ago, the Space Age began». NASA. Consultat el 2021-07-02.
- ↑ «Goddard llança l'era espacial en un històric primer llançament fa hui 85 anys».
- ↑ «dearMoon 8 crew members wanted!» (en en). dearMoon 8 crew members wanted!. Consultat el 2021-07-03.
- ↑ «Es busquen 8 turistes per a viajar debades a la Lluna: cóm anotar-se» (en és). www.clarin.com. Consultat el 2021-07-03.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Geek Trivia: A leap of fakes». Archivat des d'el original, el 2017-08-05. Consultat el 2016-08-18.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Manned Space Firsts». Archivat des d'el original, el 2013-10-30. Consultat el 2016-06-30.
- ↑ «In Depth | Voyager 1». NASA Solar System Exploration. Consultat el 2021-07-02.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Era espacial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.