Eridanus
Eridanus o el Erídano és la sexta constelació més gran de les 88 constelacions modernes. També és una de les 48 constelacions de Ptolomeo. Fa referència al riu Erídano de la mitologia clàssica, riu a mig camí entre el mit i la realitat.
Història
[editar | editar còdic]Eridanus és una de les 48 constelacions de l'astronomia de l'Antiguetat, que varen ser descrites per Ptolomeo. Els grecs solien cridar-ho ὁ Ποταμός, «el riu»,[1] nom que els llatins varen adoptar com Amnis, Flumen, Fluvius i, especialment, com Padus i Eridanus; este últim, com Ἐριδανός, va aparéixer en les obres d'Arato i Eratóstenes. Els egipcíacs identificaven la constelació en el Nilo i els babilonios en l'Éufrates.
Originalment, la constelació terminava en l'estrela Acamar (θ Eridani), el nom deriva del àrap antic i significa "el final del riu". Açò es deu a que fa 2500 anys, Eridanus estava 10 graus més al sur que en l'actualitat pel predecesió. Acamar apareixia just sobre el horisó de Creta. El nom de l'estrela més meridional de l'actualitat, Achernar, també significa "el final del riu", per lo que provablement ya estava estesa pels viagers procedents d'Àsia Menor a finals de l'Antiguetat. Achernar estava a -71° de declinació en aquella época i ni tan sols podia observar-se en Egipte.[2] Pieter Dirkszoon Keyser, que havia definit dotze constelacions "noves" durant el seu viage austral de 1595/96, en el que va morir, i que el seu comandant va dur en si, la va rebatejar Nil ("Het Zuyder eynde van donen Nyli"),[3] presumiblement com un dels quatre rius del paraís, en la tradició d'Eratóstenes, que havia interpretat el Eridano com el riu egipcíac (encara que Hesíodo ya tractava a abdós per separat). Com a tal, es troba també en Plancius i en els mapes celests impresos per Jodocus Hondius, i en 1602/03 també en Willem Janszoon Blaeu.[4] Johann Bayer, no obstant, la registra com Eridanus en la tradició ptolemaica, i el nom alternatiu mai es va impondre.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
En l'extrem austral de Erídano es localisa l'estrela de primera magnitut Achernar (α Eridani),[5] que el seu tipo espectral és B3Vpe.[6] La seua massa és sis voltes major que la del Sol.[7] Per la seua elevada velocitat de rotació (igual o superior a 250 km/s)[8] és l'estrela menys esfèrica que es coneix; les observacions indiquen que la seua ràdio és casi un 50 % més llarc en l'equador que en els pols.
La segona estrela sobre lluentor és Cursa (β Eridani),[5] una subgigante blanca de tipo espectral A3IV[9] que lluïx en una lluminositat 45 voltes major que la lluminositat solar. θ Eridani és un sistema binario compost per una estrela de tipo A3IV-V[10] evolucionant cap a la fase de subgigante (θ1 Eridani, cridada oficialment Acamar)[5] i una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A1V (θ2 Eridani).
Granota, nom que rep δ Eridani,[5] és una subgigante anaranjada de tipo K0IV en una temperatura efectiva de 4954 K. Distant 29,6 anys llum, la seua ràdio és 2,36 voltes més gran que el ràdio solar.[11]
υ1 Eridani és una jaganta de tipo K0IIIb 23 voltes més lluminosa que el Sol el radi del qual és 6,7 voltes més gran que el ràdio solar. χ Eridani és una estrela binaria que la seua primària és una subgigante groga de tipo G8IV en una temperatura de 5115 K i un radi 3,99 voltes major que el del Sol.
.gif){kind=link}
Zaurak, nom oficial de γ Eridani,[5] és una jaganta roja de tipo M0III[12] que la seua temperatura superficial és de 3811 K. Molt semblant, encara que més frigga —el seu tipo espectral és M3III—[13] és τ4 Eridani. Els respectius diàmetros d'estes jagantes són 60 i 90 voltes més grans que el diàmetro solar.
40 Eridani és un sistema triple propenc, puix es localisa a 16,3 anys llum. La component principal, que rep el nom de Keid,[5] és una nana taronja de tipo K0.5V en una massa equivalent al 78 % de la massa solar.[14] Entorn a ella orbita una estrela binaria formada per una nana blanca —de tipo espectral DA2.9 i 17 100 K de temperatura—[15] i una nana roja de tipo M4.5i que orbitan entre sí cada 230,3 anys. ε Eridani és una atra nana taronja de tipo espectral K2V distant solament 10,5 anys llum que lluïx en una lluminositat equivalent al 32 % de la que té el Sol.[16] Conta en, a lo manco, un planeta extrasolar.
A on sí hi ha tres planetes confirmats és al voltant de la nana groga de tipo G6V 82 Eridani, una vella estrela del disc que la seua metalicitat ([Fe/H] = -0,42)[17] és inferior a la solar; els dos més interns són «supertierras» i el més exterior podria ser un «minineptuno», orbitando a 0,13, 0,36 i 1,35 ua de l'estrela.[17] Aixina mateix, entorn a 51 Eridani —estrela de tipo F0V— s'ha descobert un «júpiter calent» l'atmòsfera del qual conté metà i aigua.[18] Montuno, nom oficial de WASP-79,[5] és una atra estrela de tipo F5 en un planeta el radi del qual és a lo manco un 70 % més gran que el de Júpiter.[19]
Entre les variables de la constelació es troba V Eridani, variable semirregular la lluentor de la qual fluctua entre magnitut 8,8 i 10,4 en un cicle de 97 dies.[20] És una estrela de la branca asintòtica jaganta de tipo M7+II en les etapes finals de la seua evolució estelar. També variable semirregular és Z Eridani, jagant roja de tipo M5III la lluentor del qual oscila entre magnitut 7,0 i 8,6.[21] Abdós són estreles extremadament fredes, sent la temperatura efectiva de Z Eridani 3200 K.[22]
YY Eridani i BV Eridani són binarias de contacte de tipo espectral G3V i F3/4V respectivament; en abdós casos, la component en més massa és entre un 6 % i un 7 % més massiva que el Sol. De molt diversa índole és EF Eridani, puix és una variable cataclísmica de tipo AM Herculis composta per una nana blanca massiva i un objecte subestelar. Es pensa que fa 500 millons d'anys, la nana blanca va escomençar a canibalizar a la seua companyera estelar, sent llavors la separació entre abdós de 7 millons de km. A mida que esta última va perdre massa, va començar a girar en espiral cap a dins, per lo que l'actual separació s'ha reduït a 700 000 km.[23]
DENIS 0255-4700 és una nana marró extremadament tènue a 15,9 anys llum de la Terra, sent la nana marró tipo L aïllada més propenca despuix de la binaria Luhman 16. La temperatura de la seua fotosfera s'estima en 1300 K.[24] La seua atmòsfera, ademés d'hidrogen i heli, conté vapor d'aigua, metà i possiblement amoníac.[25]
En esta constelació es troba la nebulosa planetària NGC 1535. La seua estrela central té una massa equivalent al 59 % de la massa solar i una temperatura de 66 000 K.[26]
El cúmul de Eridanus és un cúmul galàctic a uns 75 millons d'anys llum de distància que conté unes 200 galàxias. El seu membre més lluent és NGC 1232, una galàxia espiral intermija descoberta per l'astrònom William Herschel el 20 d'octubre de 1784.[27] Una atra galàxia del cúmul és NGC 1300, galàxia espiral barrada en un diàmetro aproximat de 110 000 anys llum, comparable al de la Via Làctea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gerd Graßhoff. El història del catàlec estelar de Tolomeo, Springer Science & Business Mija, p. 36.
- ↑ Paul Kunitzsch. Noms d'estreles àraps en Europa, Otto Harrassowitz Verlag, p. 99.
- ↑ F. Verbunt, R. H. van Gent: Early star catalogues of the southern sky. En: Astronomy & Astrophysics. 530, 2011, p. A93, doi:10.1051/0004-6361/201116795.
- ↑ com/startales/startales1c.htm Constelació obsoleta], Ridpath, Startales.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
- ↑ “VLTI/PIONIER images the Achernar disk swell” . Astronomy and Astrophysics 601. doi:. Bibcode: 2017A&A...601A.118D.
- ↑ “The binary system of the spinning-top Be star Achernar” . Astronomy and Astrophysics 667 (667). doi:. Bibcode: 2022A&A...667A.111K.
- ↑ “The environment of the fast rotating star Achernar. II. Thermal infrared interferometry with VLTI/MIDI” . Astronomy and Astrophysics 493 (3): L53–L56. doi:. Bibcode: 2009A&A...493L..53K.
- ↑ bet Eri -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ “Gaia FGK benchmark stars: Fonamental Teff and log g of the third versió” . Astronomy and Astrophysics 682: A145. doi:. ISSN 0004-6361. Bibcode: 2024A&A...682A.145S. Nota: Vore VizieR catalog
- ↑ V* gam Eri -- Pulsating variable Star (SIMBAD)
- ↑ V* tau04 Eri -- Pulsating variable Star (SIMBAD)
- ↑ “The first super-Earth Detection from the High Cadence and High Radial Velocity Precision Dharma Planet Survey” (2018). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 480 (2): 2411. doi:. Bibcode: 2018MNRAS.480.2411M.
- ↑ (2011).The Astrophysical Journal.743(2)
- 27 pp..Consultat el 24 de giner de 2026.
- ↑ “Precision angular diameters for 16 southern stars with VLTI/PIONIER” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 493 (2): 2377–2394. doi:. ISSN 0035-8711. Bibcode: 2020MNRAS.493.2377R.
- ↑ 17,0 17,1 “Revisiting the multi-planetary system of the nearby star HD 20794. Confirmation of a low-mass planet in the habitable zone of a nearby G-dwarf” . Astronomy and Astrophysics 693: A297. doi:. ISSN 0004-6361.
- ↑ «Hot Jupiter-esque Discovery Hints at Planet Formation». W.M. Keck Observatory. Consultat el 13 d'abril de 2021.
- ↑ (2012).Astronomy and Astrophysics.547(A61)
- 7 pp..Consultat el 23 de giner de 2026.
- ↑ V Eridani (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ Z Eridani (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ (2023).266(2)
- 14 pp..Consultat el 23 de giner de 2026.
- ↑ Beuermann, K.. “Evidence for a substellar secondary in the magnetic cataclysmic binary EF Eridani”. Astronomy and Astrophysics Letters 354: L49–L52. Bibcode: 2000A&A...354L..49B.
- ↑ “The 0.8–14.5 μm Spectra of Mid-L to Mid-T Dwarfs: Diagnostics of Effective Temperature, Grain Sedimentation, Gas Transport, and Surface Gravity” (2009). The Astrophysical Journal 702 (1): 154–170. doi:. Bibcode: 2009ApJ...702..154S.
- ↑ Cushing, Michael C. (2006). “Spitzer Space Telescope Observations of M, L, and T Dwarfs”. ASP Conference Séries 357: 66–67. Bibcode: 2006ASPC..357...66C.
- ↑ (2011).Astronomy and Astrophysics.531(A23)
- 14 pp..Consultat el 23 d'abril de 2021.
- ↑ Seligman, Courtney. «NGC Objects: NGC 1200 - 1249».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eridanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.