Achernar
Achernar (Alfa Eridani / α Eri / HR 472 / HIP 7588) és una estrela de primera magnitut (l'octava més lluenta del cel nocturn) que configura l'extrem sur de la llarga constelació d'Eridanus («El Riu Erídano»).[1] És de color blanc azulado i és circumpolar des de latitut australs superiors a 32°45′ S (i, per lo tant, mai és visible des de latitut boreales superiors a 32°45′ N). El seu nom deriva de l'àrap Al Ahir al Nahr (‘el fi del riu’).
Es troba a uns 144 anys llum del Sol i el seu magnitut aparent és +0.45, per lo que la seua lluminositat intrínseca és unes 1076 voltes la solar. És una estrela de molt ràpida rotació, per lo que la seua forma és considerablement achatada. Aixina mateix és una variable de tipo Lambda Eridani.
El nom Achernar s'aplica al component primari[2] d'una sistema binario.[3] Els dos components es designen Alfa Eridani A (el primari) i B (el secundari), sent este últim conegut informalment com Achernar B. Segons lo determinat pel satèlit d'astrometría Hipparcos satèlit d'astrometría,[4][5] este sistema es troba a una distància aproximada de 139 anys llum del Sol.[6]
De les dèu estreles més lluentes del cel nocturn, en térmens de magnitut aparent són, de major a menor lluentor, Siri, Canopus, Alfa Centauri, Arcturus, Vega, Capella, Rigel, Procyon, Achernar i Betelgeuse. Alfa Eridani és la més calenta i de color més azulado, degut a que Achernar és de tipo espectral B. Achernar té una velocitat de rotació inusualment ràpida, lo que fa que adquirixca forma d'oblato. La secundària és més chicoteta, de tipo espectral A, i orbita al voltant de Achernar a una distància de 7.35 au.
Nomenclatura
[editar | editar còdic]α Eridani (latinizado a Alfa Eridani) és la denominació de Bayer del sistema. Les denominacions dels dos components —Alfa Eridani A i B— deriven de la convenció utilisada pel Washington Multiplicity Catalog (WMC) per a sistemes estelars múltiples, i adoptada per l'Unió Astronòmica Internacional (IAU).[7]
El sistema du el nom tradicional de Achernar (a voltes deletreado Achenar), derivat del àrap آخر النهر ākhir an-nahr (‘el final del riu’).[nb 1] No obstant, sembla que este nom es referia originalment a Theta Eridani en el seu lloc, que últimament es coneixia en el nom tradicional similar de Acamar, en la mateixa etimologia.[9] El Grup de treball de l'Unió Astronòmica Internacional per al nom de les estreles de l'IAU (WGSN) va aprovar el nom en la grafia Achernar per a la component Alpha Eridani A el 30 de juny de 2016 i aixina figura ara en la Llista de Noms Estelars aprovats per la IAU.[2][10][11]
En chinenc causat per l'adaptació de les constelacions europees del hemisferi sur al sistema chinenc, 水委 (Shuǐ Wěi, ‘aigua corrent torçuda’), es referix a un asterisme format per Achernar, ζ Phoenicis i η Phoenicis. En conseqüència, el propi Achernar es coneix com 水委一 (Shuǐ Wěi iī, en inglés: la Primera Estrela de l'Aigua Corrent Torçuda).[12]
Els indígenes Boorong del noroest de Victoria, Austràlia, la varen cridar Yerrerdetkurrk.[13]
Homònim
[editar | editar còdic]l'USS Achernar (AKA-53) va ser un carguero d'atac de l'United States Navy.
Propietats
[editar | editar còdic]Achernar està en el cel profunt del sur i mai s'eleva sobre el horisó més allà dels 33° N, aproximadament la latitut de Dallas, Texas. Es veu millor des del hemisferi sur en novembre; és una estrela circumpolar per damunt (és dir, al sur) dels 33°S, aproximadament la latitut de Santiago. En esta latitut, per eixemple, la costa sur de Suràfrica (Ciutat de la Veta a Port Elizabeth) quan està en la culminació inferior és a penes visible a simple vista ya que està només un grau per damunt del horisó, pero seguix sent circumpolar. Més al sur, és ben visible en tot moment durant la nit.
Achernar és una estrela lluenta i blava en unes sèt voltes la massa del Sol.[3] És una estrela de la seqüència principal en una classificació estelar de B6 Vep, pero és unes 3000 voltes més lluminosa que el Sol. Les observacions en infrarrojo de l'estrela per mig d'un sistema d'òptica adaptativa en el Very Large Telescope mostren que té una estrela companyera en una òrbita propenca. Sembla ser una estrela de tipo A en el ranc de classificació estelar A0V-A3V, lo que sugerix una massa estelar d'aproximadament el doble de que la del Sol. La separació de les dos estreles és d'aproximadament 12.3 au i el seu periodo orbital és d'a lo manco 14‑15 anys.[3]
A partir de 2003, Achernar és l'estrela menys esfèrica de la Via Làctea estudiada fins a la data.[14] Gira tan ràpidament que ha adoptat la forma d'un esferoide oblato en un diàmetro equatorial un 35 % major que el seu diàmetro polar. L'eix polar està inclinat uns 60.6° sobre la llínea de visió des de la Terra.[15] Ya que en realitat és una estrela binaria, la seua forma altament distorsionada pot causar desviacions no despreciables de la trayectòria orbital de la companyera sobre una elipse kepleriana. Una situació similar ocorre en l'estrela Regulus.
Per la forma distorsionada d'esta estrela, existix una important variació de temperatura per latitut. En el pol, la temperatura és de 17 124 K, mentres que en l'equador és de 12 673 K.[16] La temperatura mija de l'estrela és d'aproximadament 15 000 °C. Les altes temperatures polars estan generant un ràpit vent polar que està expulsant matèria de l'estrela, creant una envoltura polar de gas calent i plasma. Tota l'estrela està rodejada per una envoltura estesa que pot detectar-se per la seua excés d'emissió infrarroja,[17] o per la seua polarisació.[18] La presència d'un disc circunestelar de gas ionizado és una característica comuna de les estreles Be com esta.[18] El disc no és estable i decreix periòdicament cap a l'estrela. La màxima polarisació del disc de Achernar es va observar en setembre de 2014, i ara està disminuint.[19]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. (2011). «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 410 (1): 190.
- ↑ 2,0 2,1 «Naming Stars». IAU.org. Archivat des d'el original, el 10 de març de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 “The close-in companion of the fast rotating Be star Achernar” . Astronomy and Astrophysics 484 (1): L13–L16. doi:. Bibcode: 2008A&A...484L..13K.
- ↑ “The Hipparcos Catalogue” . Astronomy and Astrophysics 323: L49–L52. Bibcode: 1997A&A...323L..49P.
- ↑ Perryman, Michael. The Making of History's Greatest Star Map, Heidelberg: Springer-Verlag. doi:10.1007/978-3-642-11602-5. ISBN 978-3-642-11601-8.
- ↑ van Leeuwen, F.. “Validation of the new Hipparcos reduction”. Astronomy and Astrophysics 474 (2): 653–664. doi:. Bibcode: 2007A&A...474..653V.
- ↑ Plantilla:Cite arXiv
- ↑ «Revers Context - آخر النهر».
- ↑ Richard Hinckley Allen. Star Names: Their Lore and Meaning, Courier Corporation. ISBN 978-0-486-21079-7.
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2019. Consultat el 2016-05-22.
- ↑ «WG Triennial Report (2015-2018) - Star Names». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2019.
- ↑ Plantilla:In lang AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 27 日 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Hamacher, Duane W.. “An Aboriginal Australian Record of the Great Eruption of Eta Carinae”. Journal of Astronomical History & Heritage 13 (3): 220–34. doi:. Bibcode: 2010JAHH...13..220H.
- ↑ «Flattest Star Ever Seen». ESO.
- ↑ “The environment of the fast rotating star Achernar. III. Photospheric parameters revealed by the VLTI” (2014). Astronomy and Astrophysics 569: A10. doi:. Bibcode: 2014A&A...569A..10D.
- ↑ «Ian Ridpath - Star Tals – Eridanus».
- ↑ “The environment of the fast rotating star Achernar. II. Thermal infrared interferometry with VLTI/MIDI” . Astronomy and Astrophysics 493 (3): L53–L56. doi:. Bibcode: 2009A&A...493L..53K.
- ↑ 18,0 18,1 “Achernar: Rapid Polarization Variability as Evidence of Photospheric and Circumstellar Activity” . The Astrophysical Journal 671 (1): L49–L52. doi:. Bibcode: 2007ApJ...671L..49C.
- ↑ Cotton, D. V.. “The linear polarization of Southern bright stars measured at the parts-per-million level”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 455 (2): 1607–1628. doi:. Bibcode: 2016MNRAS.455.1607C.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Pàgina de senyes en SIMBAD sobre Achernar». SIMBAD/CDS. Consultat el 2007-10-06.
- “Surface Temperature and Synthetic Spectral Energy Distributions for Rotationally Deformed Stars” (2006). The Astrophysical Journal 643 (1): 460–470. doi:. Bibcode: 2006ApJ...643..460L.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Achernar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.